L'economia de Balears creix un 3,9% a juny i torna a desaccelerar-se, segons CAEB.
PALMA, 21 Set.
La Confederació d'Associacions Empresarials de Balears (CAEB) ha fet públic aquest dijous l'informe Evolució Econòmica corresponent al segon trimestre de 2023, que assenyala que l'economia de Balears ha crescut un 3,9% d'abril a juny.
Aquesta taxa, tot i que retalla 2,5 punts percentuals el creixement experimentat el trimestre anterior (6,4%), permet rebaixar l'"agujero" arrossegat per Balears des de la pandèmia camí dels nivells d'activitat del 2019 (-2,4% vs -3,2% del primer trimestre).
D'aquesta manera, segons ha explicat CAEB en una nota de premsa, l'arxipèlag es situa de nou en la fase de desacceleració que ja va mantenir durant tot el 2022 i tanca la breu pausa a l'alça que va obrir durant els primers tres mesos de l'any.
"El bon inici de la temporada turística ens ha permès mantenir-nos millor que la resta del nostre entorn competitiu", ha assenyalat la presidenta de CAEB, Carmen Planas.
L'economia de Balears, d'aquesta manera, ha secundat la tendència a la baixa que han assenyalat les principals economies europees, tant en el conjunt de l'economia espanyola (1,8% vs -4,2%, 1r trim.) com de la Unió Europea (0,4% vs 1,1% 1r trim.).
A Europa, aquesta desacceleració es va deixar sentir entre les principals economies com Itàlia (0,4% vs 2,0%, 1r trim.) o Bèlgica (0,9% vs 1,3%, 1r trim.) i, fins i tot, algunes entrant en terreny negatiu com Alemanya (-0,1% vs -0,3% 1r trim), Països Baixos (-0,1% vs 2,1%, 1r trim.) o Polònia (-1,4% vs 0,6%, 1r trim.).
A nivell territorial, totes les illes van tornar a la senda de desacceleració d'abril a juny, tot i que Eivissa i Formentera van tornar a registrar un balanç més favorable en impulsar la seva economia (4,3% vs 7,1%, 1r trim.) per sobre de Mallorca (3,9% vs 6,3%, 1r trim.) i Menorca (3,2% vs 5,8%, 1r trim.). Menorca i Mallorca són les illes que es troben més a prop en el procés de normalització dels nivells d'activitat pre-pandèmia (-2,2%).
Des del punt de vista de l'oferta, l'economia balear va moderar durant el segon trimestre el creixement en tots i cadascun dels sectors d'activitat, lastrats per un context internacional en què el balanç de riscos segueix clarament a la baixa.
En aquest sentit, el sector serveis torna a erigir-se com el principal motor de l'economia i va registrar un avanç del 4,2% (vs 6,8%, 4rt trim.) aprofitant el bon to d'activitat en l'àmbit turístic en el període de Setmana Santa i l'inici de la temporada d'estiu, on es van produir nous màxims històrics en la majoria dels indicadors econòmics.
Per la seva banda, la construcció es manté per segon trimestre consecutiu com l'únic sector econòmic de Balears amb una activitat per sobre dels nivells pre-pandèmia en registrar un creixement del 3,3% (vs 5,8%, 1r trim.).
Per contra, la indústria és el sector on més es va fer evident la debilitació de la senda de creixement en moderar-lo fins al 1,0% (vs 1,9%, 1r trim.), clarament perjudicada pels condicionants globals i, especialment, pel repentí deteriorament de la demanda externa.
Malgrat la moderació de l'activitat, l'ocupació va mantenir el ritme de creació de nous llocs de treball entre abril i juny (5,3% vs 5,4%, 1r trim.) i va seguir evidenciant una major empenta que a nivell nacional (2,7% vs 2,6%, 1r trim.).
De fet, els 623.732 treballadors que s'hi trobaven a la Seguretat Social a finals de juny constitueixen un nou màxim de la sèrie històrica per aquesta època de l'any (608.132 a juny de 2022), i suposen tancar el segon trimestre de 2023 amb una taxa d'atur del 4,7% (vs 6,9%, 1r trim.).
No obstant això, per a CAEB, ni la robustesa del mercat de treball ni el bon inici de la temporada turística van ser suficients per evitar que el consum privat mantingui la tendència a la moderació (2,6% vs 4,7%, 1r trim.), arrossegat tant per la pèrdua de poder adquisitiu acumulada durant els últims anys com per les expectatives de moderació de l'activitat econòmica vinculades a l'enduriment de la política monetària.
Des del costat de la demanda, segueix la patronal, el més preocupant ha estat la pèrdua de força de la inversió (1,1% vs 3,2%, 1r trim.), a causa de la continuïtat de l'enduriment de les condicions d'accés a la finançament i del deteriorament de les expectatives empresarials.
A més a més, s'hi sumen les primeres senyals d'atonia de la demanda externa, fruit de la desacceleració del creixement dels nostres principals socis comercials i de la moderació del ritme d'avanç del sector turístic després d'haver recuperat les seves quotes d'activitat pre-pandèmia.
Balears, segons l'informe de CAEB, enfronta la segona meitat del 2023 en un context global que dificulta el sostiment del creixement, per la qual cosa cal esperar que l'economia balear segueixi desaccelerant.
No obstant això, aquesta senda de creixement seguiria situant-se per sobre de la del seu entorn competitiu gràcies a la fortalesa dels nivells d'ocupació i perquè les Illes compten amb el suport turístic, que durant la temporada alta s'està caracteritzant per volums d'activitat rècord.
Durant els propers mesos, l'economia balear haurà de continuar navegant en un context en què la inflació es mantindrà per sobre de l'objectiu del BCE (2%) i seguirà minvant el poder adquisitiu dels consumidors.
No en va, l'IPC ha continuat puja amb força durant els mesos de juliol (3%) i agost (3,1%), igual que a nivell nacional (2,3% i 2,6%, respectivament) i europeu (6,1% i 5,9%, respectivament). L'elevada inflació segueix vigent pràcticament dos anys després de la seva explosió.
Davant aquest panorama, segons la patronal, tant el Banc Central Europeu com la Reserva Federal s'han mantingut fermes en el seu afany de preservar l'estabilitat de preus acordant noves alces dels tipus d'interès, encara que han moderat el seu discurs deixant entreveure que s'ha arribat a un punt d