L'any 2022 es va assolir el màxim històric de denúncies a la Comunitat.

PALMA, 20 de novembre.

Les denúncies per violència de gènere van assolir el primer semestre de 2023 les 1.688, augmentant un 16,98% en comparació amb el mateix període de l'any anterior, quan es van comptabilitzar 1.443.

Així es desprèn de l'Informe de Violència de Gènere i Ocupació elaborat per l'Observatori de la Vulnerabilitat de la Fundació Adecco amb la col·laboració de 27 empreses.

De l'estudi es desprèn que el 2022 es va assolir el màxim històric en el nombre de denúncies per violència de gènere a les Illes, amb un total de 7.000, un 10% més que l'any anterior i un 23% més que el 2020. Aquesta tendència ascendent continua present en el que portem de 2023, quan s'ha registrat un augment del 17%.

A nivell nacional, el nombre de denúncies registrades en els primers sis mesos de l'any van ser 41.765, un 10,92% més que el mateix període de 2022. Per comunitats autònomes, Navarra (56,5%), Extremadura (33,4%) i Castella i Lleó (25,6%) són les regions on s'han registrat els majors increments de denúncies per violència de gènere.

Cal destacar que l'anàlisi basa les seves conclusions en una enquesta a 350 dones aturades que estan superant un procés de violència de gènere i busquen feina per tirar endavant, complementada amb xifres d'altres fonts oficials de referència.

Entre d'altres resultats de l'informe, s'observa que la violència de gènere allunya a set de cada deu dones. Així, i preguntades per la seva situació i expectatives laborals en el moment de patir la violència, el 70% respon que la violència va minvar les seves oportunitats laborals, ja sigui perquè volien buscar feina però no se sentien amb la seguretat i/o confiança suficients (65% dels casos) o perquè, tenint feina, es van veure forçades a deixar-la per la pressió exercida per la seva parella (35%).

En el primer cas, és significatiu com la violència de gènere pot erosionar l'autoestima d'una dona, fent-la sentir incapaç o no qualificada per al món laboral, segons l'informe.

En el segon cas, continua l'estudi, les dones enquestades afirmen que el seu agressor va exercir un sever control sobre elles, a través de amenaces, manipulacions i fins i tot violència física, forçant-les a deixar la seva feina, amb el resultat d'un major aïllament social de la víctima i un reforç de la posició de poder de la persona agressora.

A més, del total d'enquestades, el 55,5% porta més d'un any en situació d'atur. Entre els principals obstacles o barreres que troben en aquest camí, destaquen la inseguretat i l'autoestima (65%), la por de ser localitzades per la persona agressora al lloc de treball (44%), la incompatibilitat d'horaris per fer front a les seves responsabilitats familiars (33%), l'absència de mitjans digitals per buscar feina (30%) i el desconcert a l'hora de definir una estratègia de cerca de feina (21%).

Aquesta situació, al seu torn, exposa a aquestes dones de forma més pronunciada a la pobresa i al risc d'exclusió, segons l'estudi. Així, atenent les xifres de l'informe, la gran majoria (97,3%) manifesta algun grau de dificultat per arribar a final de mes (un 68,4% acaba el mes "amb molta dificultat" i un 28,9% ho fa "amb dificultat").

En aquest sentit, un 64,2% es planteja treballar de forma irregular, sense estar donada d'alta a la Seguretat Social, a causa de la urgència d'ingressos per cobrir despeses essencials.

L'anàlisi reflecteix també que gairebé tres quartes parts de les enquestades no comuniquen la seva situació en les entrevistes de treball. Concretament, un 72,7% de les dones prefereix no revelar la seva situació davant de la por a ser descartada a causa de prejudicis que associen les dones víctimes amb "personalitats insegures", "conflictives" o "absentistes". El 27,3% restant sí ho comunica, en considerar-ho necessari per a la seva seguretat.