Les Illes Balears tanquen el 2025 amb un deute públic del 17,7% del PIB.

MADRID/PALMA 31 de març.

Balears ha tancat l'exercici 2025 amb una ràtio de deute del 17,7% del seu producte interior brut (PIB), segons les dades publicades aquest dimarts pel Banc d'Espanya.

Aquest indicador situa l'arxipèlag per sota de la mitjana de les administracions territorials, que va ser del 20,2%, però per sobre del 13% que la llei d'estabilitat marca com a límit de referència.

Això, per exemple, queda per darrere de Navarra (9,4%), Canàries (10,8%), Madrid (11,3%), País Basc (11,5%) i Astúries (12,3%), però lluny d'aquelles comunitats amb una xifra més elevada com ara la Comunitat Valenciana (40,7%), la Regió de Múrcia (31,2%), Castella-la Manxa (28,3%) i Catalunya (28,2%).

En l'àmbit municipal, l'Ajuntament de Palma ha registrat un deute de 281 euros per habitant al tancament de l'any passat, sent la vuitena ciutat de més de 300.000 habitants amb la xifra més alta de tota Espanya per darrere de Saragossa (767), Barcelona (743) o Múrcia (523).

En termes de volum absolut, el Consistori murcià acumula un deute d'uns 120 milions d'euros, una quantitat inferior als saldos de Madrid (1.600 milions) o Barcelona (1.300 milions).

El deute de les administracions públiques ha tancat el 2025 en 1,698 bilions d'euros, la qual cosa suposa un increment del 4,8% respecte a l'any anterior, però ha registrat una baixada en relació al PIB, fins al 100,7%, el que suposa un punt percentual menys que la taxa anotada al 2024 i el seu nivell més baix des del 2020.

En termes absoluts, el saldo del deute (1,698 bilions) va augmentar en 77.652 milions d'euros al quart trimestre del 2025 respecte al mateix període de l'any anterior, un 4,8% més, al mateix temps que va registrar un descens del 0,7% respecte al rècord registrat al tercer trimestre.

I és que la dada de desembre no supera el màxim històric en termes absoluts assolit al setembre, quan el deute públic espanyol va superar per primera vegada els 1,700 bilions d'euros.

D'aquesta manera, la ràtio del deute de les Administracions Públiques segons el Protocol de Dèficit Excessiu (PDE) en relació al PIB nominal es va situar al 100,7% al desembre del 2025, la qual cosa suposa un descens del 0,9 punts percentuals respecte fa un any.

Les previsions del Govern situaven el deute en el 101,4% del PIB en el Pla Fiscal i Estructural de Mitjà i Llarg Terminis (PFEMP) d'octubre del 2024, tot i que van ser revisades posteriorment al 101,7% en l'Informe de Progrés Anual del 2025. No obstant això, a mesura que va anant transcorrent l'any, des de l'Executiu ja van dir que la taxa es situaria finalment més a prop del 101% del PIB.

De cara al futur, l'Executiu estima que es situarà en el 100,9% del PIB l'any 2026, tot i que des del Ministeri d'Economia han confirmat que ara mateix s'estan actualitzant i revisant les previsions macroeconòmiques sobre les quals se sustentaran els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) del 2026, a causa de l'impacte de la guerra a l'Iran i les mesures anticrisi.

Més endavant, el Govern estima un deute del 100% al 2027 i del 99,1% al 2028 per, més a llarg termini, caure al 90,6% al 2031 i al 76,8% al 2041. Tot i que es recull una senda decreixent al llarg dels pròxims anys, no s'especifica en les projeccions de l'Executiu quan aconseguirà Espanya reduir el seu deute per sota dels nivells prudents del 60% plantejats per Brussel·les.

Quant a l'evolució del deute dels diferents subsector de les Administracions Públiques, el saldo del deute del conjunt de l'Administració Central es va situar en 1,563 bilions d'euros al desembre del 2025, la qual cosa representa el 92,6% del PIB. El creixement del deute d'aquest subsector en termes interanuals va ser del 4,9%.

D'altra banda, el deute de les Administracions de la Seguretat Social es va elevar a 136.179 milions, un 7,9% superior a l'observat un any abans i un 8,1% en termes del PIB. Segons ha explicat el Banc d'Espanya, aquesta variació del deute es deu als préstecs concedits per l'Estat a la Tresoreria General de la Seguretat Social per finançar una part substancial del seu desequilibri pressupostari. Aquests préstecs no afecten al deute del total del sector administracions públiques per tractar-se d'operacions financeres entre subsectors.

Pel que respecta a les administracions territorials, al quart trimestre del 2025 el deute de les comunitats autònomes va ser de 341.642 milions d'euros (20,2% del PIB), amb un creixement interanual del 1,7%.

Cinc comunitats van mantenir la seva ràtio de deute sobre el PIB per sota del llindar del 13%, valor de referència establert en la Llei d'Estabilitat: Navarra (9,4%), Canàries (10,8%), Madrid (11,3%), País Basc (11,5%) i Astúries (12,3%).

Per contra, les comunitats amb majors nivells relatius de deute van ser la Comunitat Valenciana, que continua liderant amb una ràtio del 40,7%, seguida de la Regió de Múrcia (31,2%), Castella-la Manxa (28,3%) i Catalunya (28,2%).

De la seva banda, el deute de les Corporacions Locals es va situar en 20.729 milions d'euros (1,2% del PIB), un 9,3% inferior al mateix període de l'any anterior. Dins d'aquest subsector, els ajuntaments capitals de província van concentrar 7.000 milions d'euros, mentre els que no són capitals de província van acumular 10.000 milions d'euros i la resta de corporacions van sumar 4.000 milions.

Quant als municipis amb més de 300.000 habitants, el seu deute conjunt es va reduir un 16,5% respecte a l'any anterior, fins a situar-se en 4.500 milions d'euros. Dins d'aquest grup, l'Ajuntament de Madrid va continuar registrant el major volum de deute, amb 1.600 milions d'euros, seguit per Barcelona (1.300 milions) i Saragossa (500 milions).

En termes de deute per habitant, Saragossa va presentar la xifra més elevada amb 767 euros, seguida de Barcelona (743 euros) i Múrcia (523 euros). Per contra, les menors ràtios de deute per habitant van correspondre a Las Palmas de Gran Canària, que no té deute, a Alacant, amb 62 euros, i a València, amb 83 euros.

Quant a l'evolució del deute per instruments i terminis, el deute materialitzat en valors a llarg termini va experimentar un creixement interanual del 5,1%, mentre que els préstecs a més d'un any van augmentar en un 7,2% respecte al desembre del 2024. D'altra banda, la taxa de variació interanual al quart trimestre del 2025 dels instruments a curt termini va presentar una reducció del 3,5%.

Atenent a la distribució del saldo del deute segons aquest desglossament d'instruments, al desembre del 2025 el deute es trobava materialitzat principalment en passius a llarg termini, al representar un 94,8% del total, sent especialment significatiu el pes dels valors a llarg termini amb un 84,8%, mentre que el percentatge del deute a curt termini era d'un 5,2%.