PALMA, 26 de desembre.

La crisi migratòria i la consolidació de la ruta des d'Algèria han marcat l'actualitat de l'arxipèlag d'aquest 2025. S'han pulveritzat tots els rècords d'arribades de pasteres i la qüestió ha tensionat les relacions entre els governs central i autonòmic a compte de la resposta a l'emergència.

L'any que ara acomiadem ha estat igualment marcat per les inundacions que van assolar Eivissa entre finals de setembre i principis d'octubre i que, tot i no haver-hi hagut de lamentar danys personals, van deixar més de 200 incidències registrades i nombrosos comerços i famílies afectades.

En política, l'acord subscrit per PP i Vox per aprovar els pressupostos a l'estiu ha servit de poc a l'hora de calmar les accidentades relacions entre els socis d'investidura que, tanmateix, tanquen l'any convalidant junts al Parlament el decret d'acceleració de projectes estratègics.

També ha estat notícia la macrooperació policial Manso-EnroqueBal contra el blanqueig, la mort de l'expresident del Govern Francesc Antich, les dues primeres condemnes a presó permanent revisable a les Balears, i l'assassinat masclista a Puigpunyent.

A punt d'acabar el 2025, les Balears ja han rebut a més de 7.000 persones migrants a bord de més d'unes 380 pateres --lluny de les xifres de l'any anterior de 5.815 persones i 330 pateres al tancament de 2024--, i elevan la qüestió migratòria a cavall de batalla entre els governs central i autonòmic a compte del control de fronteres i el repartiment de recursos per atendre els menors no acompanyats.

Sobre el primer, el desplegament de mitjans de l'Agència Europea de Control de Fronteres i Costes (Frontex) a les Balears va suscitar aquest any una escalada d'acusacions entre mandataris.

Després de reclamar, fins i tot "suplicar" al president del Govern, Pedro Sánchez, en diverses ocasions la presidenta del Govern, Marga Prohens, un desplegament efectiu dels mitjans de l'agència a l'arxipèlag, el delegat del Govern a les Balears, Alfonso Rodríguez, va assegurar a mitjans d'octubre que Frontex vigilava la ruta algeriana cap a l'arxipèlag des de febrer.

Pocs dies després, un portaveu de l'agència va manifestar que Espanya mai havia demanat la intervenció de Frontex, la qual cosa va ser qualificada com un desmentit per Prohens, que demanava el cessament de Rodríguez.

El propi delegat del Govern va revelar més tard una carta del ministre de l'Interior, Fernando Grande Marlaska, en la qual comunicava a l'Executiu autonòmic que des del 19 de febrer d'aquest any avions de Frontex vigilen en temps real el mar balear.

La segona gran qüestió, sempre dins de l'emergència migratòria, que ha enfrontat els governs de Marga Prohens i Pedro Sánchez, ha estat el repartiment de recursos per a l'atenció a les persones que arriben a l'arxipèlag, especialment als menors migrants no acompanyats.

La problemàtica ha arribat als tribunals amb la interposició de recursos per part del Govern contra el repartiment de menors. L'últim aquest mateix mes. Les Balears han basat sempre la seva resposta en la manca de la capacitat de les institucions competents en la matèria. "No és una qüestió de solidaritat, sinó de capacitat", han repetit.

Entre els dies 29 de setembre i 15 d'octubre de 2025 l'illa d'Eivissa va patir els efectes combinats de la dana Alice i de l'antic huracà Gabrielle que van provocar fortes pluges, inundacions i talls de carreteres.

Encara que no hi va haver de lamentar danys personals de consideració, els successius episodis de fortes pluges es van saldar amb més de 200 incidències registrades i nombrosos comerços i famílies afectades.

En clau política, l'any va començar amb la mort de l'expresident del Govern Francesc Antich -al llarg de l'any han mort també qui fora president del Consell d'Eivissa i Formentera Pere Palau i l'exsenador i exvicepresident del Govern Pere Sampol- i acaba amb la convalidació del decret d'acceleració de projectes estratègics rebaixat a petició de Vox respecte a les pretensions inicials del Govern.

Pel camí, el que el líder de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, va qualificar com relació "pimpinel·lica" entre PP i Vox ha condicionat l'activitat política i parlamentària.

Els socis d'investidura han aconseguit tirar endavant el decret de contenció turística --sense la part fiscal, per exigència de Vox--, la llei de projectes residencials estratègics--tampoc exempta aquesta qüestió d'una polèmica amb Vox a compte de la possibilitat d'urbanitzar en les àrees de transició---, i una flexibilització del requisit de català en la funció pública. La bona sintonia va culminar amb l'aprovació dels Pressupostos autonòmics el 9 de juliol, després d'una pròrroga de mig any.

Tanmateix, després de la pausa estiuenca i quan semblava que les relacions s'havien restablert, Vox va presentar una reforma educativa per garantir la vehicularitat del castellà que el PP va rebutjar de ple des del primer moment. Novament, els reprotxes entre socis.

Les relacions es van donar per trencades, tot i una treva per liquidar la llei de memòria democràtica, el dia que Vox va tombar el sostre de despesa obligant, una altra vegada, a una nova pròrroga pressupostària. El Govern, tanmateix, no tira la tovallola i garanteix que "quan es donin les condicions" intentarà de negociar unes noves comptes.

A caball entre la política i els tribunals, el president del Parlament, Gabriel Le Senne, segueix a l'espera de data pel judici per delicte d'odi per trencar les fotos d'Aurora Picornell.

Un altre dels grans assumptes que va sacsejar aquest any l'actualitat de l'arxipèlag va ser la coneguda com operació Manso-EnroqueBal, desenvolupada per la Policia Nacional i la Guardia Civil i que va explotar a l'estiu amb l'arrest d'una desena de persones, entre elles, el líder dels United Tribuns, Stefan Milojevic, l'advocat Gonzalo Márquez, i l'inspector de la Policia Nacional Faustino Nogales.

Els dos cossos policials van fer balanç de l'operació a principis de novembre: 76 arrestos, la intervenció de 1,54 milions d'euros i diverses tones de droga.

Seguint en successos i tribunals, les Balears han anotat aquest any les seves dues primeres condemnes a presó permanent revisable. La primera de la història de l'arxipèlag va ser per l'assassí confess de la seva dona embarassada i el seu fill de set anys a Sa Pobla (Mallorca) al maig de 2021. La segona, més recent, per l'acusada de l'incendi mortal de ses Païsses, a Eivissa, on va perdre la vida un anciano impedit de 77 anys a l'agost de 2023.

A més, el judici per la mort d'un nadó després de ser llançat a un contenidor a Porto Cristo haurà de repetir-se després que fos anul·lat per els dubtes en relació a la titulació d'un perit.

Desgraciadament, les Balears han tornat a ser colpejades per la cara més crua de la violència masclista. El 19 de març a Puigpunyent, un home de 82 anys va matar d'un tret a la seva dona, de 79, i després va intentar suïcidar-se. Va morir mesos després.

El 23 de maig de 2025 es va complir un any del despreniment del Medusa Beach a Platja de Palma, el sinistre en què van perdre la vida quatre persones. Més d'un any i mig després, el propietari va dir als jutjats que desconeixia que hi hagués irregularitats i va consignar 250.000 euros per les famílies dels perjudicats. Aquest mes de desembre també es va conèixer la sentència del cas Lujo Casa, l'estafa immobiliària més gran en la història de les Balears: 28 anys de presó per als caps.

En matèria turística, la pujada del ITS i altres mesures anunciades hauran d'esperar a ser aprovades en la Mesa del Pacte per la Sostenibilitat, l'òrgan la segona fase del qual acaba de començar amb propostes com un hotel escola o mesures per convertir fixos discontinus en fixos en temporada baixa.