PALMA, 28 Des.

El Nadal és una època tradicionalment associada a la alegria, la bona companyia i les celebracions amb familiars i amics al voltant d'una taula, però no és així per a tothom. El Telèfon de l'Esperança de les Illes Balears ha identificat que durant aquestes dates es produeix un repunt en el nombre de trucades que reben de persones que es senten soles o que pateixen d'ansietat.

Si al llarg de 2024 van rebre una mitjana d'unes deu trucades diàries, durant algunes de les dates més assenyalades de l'any, com la Nit de Nadal, Cap d'Any o Reis, poden arribar a ser onze o fins i tot dotze.

"Notem que hi ha més trucades i que són de persones que viuen un moment de crisi emocional molt intens, més que en altres ocasions. I això per què? Perquè senten que la solitud que porten vivint molt temps s'accentua quan veuen que la gent està acompanyada de la seva família o amics", ha explicat el portaveu de l'entitat a les Balears, Lino Salas, en declaracions a Europa Press.

El nombre de trucades que el Telèfon de l'Esperança rep a les Balears ha anat augmentant des de la pandèmia del coronavirus. Abans eren una mitjana de tres al dia, que han incrementat de forma progressiva fins a les vuit, nou, deu o més. Al mes poden arribar a ser més de 300.

Durant les passades festes de Nadal, no obstant això, la xifra va patir un lleuger repunt i va poder arribar fins a les onze o dotze trucades diàries. I no van ser de persones sol·licitant informació, sinó que travessaven "crisis emocionals molt fortes". Segons les estimacions de l'entitat, res no sembla indicar que aquest 2025 vagi a ser diferent.

Salas ha animat a tot aquell que es pugui veure en una situació de solitud no desitjada, tristor, ansietat o depressió, sigui a Nadal o en qualsevol data de l'any, a que es posi en contacte amb el Telèfon de l'Esperança, el 971461112 a les Balears i el 717003717 a nivell nacional.

"A l'altre costat algú el escoltarà i li estendrà una mà", ha afirmat. En aquestes dates tan assenyalades, a l'arxipèlag seran 15 voluntaris altament formats els qui vetllaran per no deixar a ningú sense una conversa que els reconforti i els faci sentir acompanyats.

A més, ha recordat Salas, no ha de ser la pròpia persona afectada qui acudeixi a l'entitat. No és estrany, ha explicat, que familiars, amics o companys es posin en contacte amb els professionals per demanar consells i intentar ajudar als seus allegats.

Qui ho necessiti també pot posar-se en contacte amb el Xat de l'Esperança --gestionat per la pròpia associació--, la línia d'atenció a la conducta suïcida del Ministeri de Sanitat (024) i el 112, que disposa de psicòlegs professionals.

DES DELS 12 FINS ALS 70 ANYS

La solitud no desitjada, segons el Telèfon de l'Esperança, és una percepció de manca de vincles i comunicació que pot dur a sentiments de tristor, pèrdua, por, nostàlgia, fracàs o infelicitat que, al seu torn, poden derivar en aïllament i menor participació social.

Si només a les Balears l'entitat va rebre sol·licituds d'ajuda de 3.652 persones al llarg de l'any passat, durant el primer semestre d'aquest 2025 van ser 1.682. Unes xifres que, ha avançat Salas a l'espera del balanç definitiu, han continuat creixent durant el segon tram de l'any.

L'associació, segons es va exposar durant la presentació del seu últim informe, va rebre entre 2015 i 2019 un total de 405 peticions d'ajuda de menors i joves d'entre 16 i 34 anys. Aquesta xifra es va quadruplicar a partir de la pandèmia, arribant a les 1.672 entre 2020 i 2024.

Però n'hi ha fins i tot més petits, ha advertit Salas. La posada en marxa del Xat de l'Esperança, un servei present als 14 centres de l'entitat i que compta amb un centenar de voluntaris, els ha permès arribar fins a nens de 12 anys, una cosa que no havien aconseguit abans amb la línia telefònica.

"No marquen un número de telèfon, però el Xat és un recurs molt útil", ha subratllat el portaveu. Aquest servei l'usen majoritàriament joves de fins a 35 anys i els usuaris solen presentar problemes d'ansietat, assetjament físic o ciberassetjament.

Els usuaris del Telèfon de l'Esperança, no obstant això, poden arribar a tenir, i fins i tot superar, els 70 anys d'edat. Si entre 2015 i 2019 van atendre un total de 6.250 persones a les Balears, en els cinc anys següents van ser 21.460.

Són xifres "esgarrifoses" pels responsables de l'entitat, més si es té en compte que, d'acord amb l'Organització Mundial de la Salut (OMS), cada any es treuen la vida unes 700.000 persones. A Espanya, el suïcidi és la segona causa de mort no natural.

De les trucades que van rebre entre 2015 i 2019, 189 van ser de persones amb ideacions suïcides. Entre 2020 i 2024 aquestes es van incrementar fins a les 886, un 458 per cent més.

NOUS VOLUNTARIS

Salas ha celebrat que, només a les Balears, al llarg d'aquest any una dotzena de futurs voluntaris del Telèfon de l'Esperança hagin completat la seva formació. La van acabar a octubre i durant aquests mesos finals de 2025 han estat realitzant les corresponents pràctiques.

Aquest Nadal s'incorporaran dos al servei, qui formaran part del dispositiu de guàrdia. Els altres vuit faran el mateix el proper mes de gener.

Tots ells, ha destacat el portaveu autonòmic de l'ONG, estan "molt preparats" i han rebut formació en escolta activa i orientació en situacions de crisi. Altres 15 persones estan en fase de formació a l'arxipèlag i s'incorporaran un cop la finalitzin.