PALMA, 12 Oct.

La professora de Dret Internacional i directora de l'Observatori de Migracions al Mediterrani de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Margalida Capellà, ha considerat que el desplegament de Frontex no aconseguirà que les pasteres deixen de arribar a l'arxipèlag.

Així ho ha advertit en una entrevista amb Europa Press abans que la presidenta del Govern, Marga Prohens, viatgi el dimarts a Brussel·les per reunir-se amb el comissari europeu d'Interior i Migració, Magnus Brunner.

Una de les principals peticions que previsiblement li traslladarà serà el desplegament dels efectius de l'Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes a les Balears, una mesura que l'Executiu autonòmic porta prop d'un any plantejant com una de les solucions a la crisi migratòria.

Capellà, no obstant això, ha assenyalat que la presència dels agents de Frontex "res té a veure" amb la possibilitat de frenar l'arribada de persones migrants a bord d'embarcacions precàries.

"Si allò que preocupa al Govern és l'arribada irregular de persones en situació irregular ha de tenir en compte que la majoria ho fan pels aeroports", ha argumentat l'advocada.

L'única manera de reduir el flux de pasteres, ha sostingut, és "agilitzar i facilitar els visats de treball" tant a les Balears com a Espanya, una política que és de competència estatal i que està actualment "bloquejada" per a les persones que arriben d'Àfrica.

"Al port de Palma estic veient persones subsaharianes arribades en pastera que abans d'aventurar-se al mar intenten aconseguir un visat, i no ho aconsegueixen", ha assegurat.

EL POSSIBLE ROL DE FRONTEX

En el hipotètic cas que els agents de Frontex arribessin a desplegar-se a les Balears com ja ho fan en altres llocs d'Espanya i del Mediterrani, ha assenyalat Capellà, el seu paper no aniria més enllà de la col·laboració amb les forces de seguretat espanyoles.

"Si es digués que l'objectiu és millorar el rescat de les persones que estan morint nufragades ho podria entendre, però Frontex no és una agència de salvament", ha explicat.

L'agència europea sí podria aportar mitjans per a la vigilància aèria del mar i la identificació d'embarcacions en perill de nufragi o participar en els interrogatoris policials per tal de trobar les xarxes criminals que operen al nord d'Àfrica, ha destacat l'experta en dret internacional.

"Però no sé què més pot fer. Em sembla perfecte que es reuneixin amb el comissari europeu i li traslladin la seva preocupació, però dubto que d'aquesta reunió es pugui aconseguir el que sembla que pretenen, que és aturar les sortides des d'Algèria. Frontex per si sol no aconsegueix que les persones deixin de migrar", ha sentenciat.

RISCOS PER ALS DRETS HUMANS

Diverses organitzacions no governamentals com Amnistia Internacional o Sea Watch, entre altres, han vinculat algunes accions de Frontex amb vulneracions de drets humans.

L'actual director executiu de l'agència europea de fronteres, Hans Leijtens, va arribar al càrrec al gener de 2023 després que el seu predecessor, Fabrice Leggeri, es veiés esquitxat per acusacions de frau i connivència amb devolucions en calent al Mediterrani.

A més del risc que aquestes pràctiques es poguessin reproduir a l'arxipèlag, Capellà ha sumat la possibilitat que "gent innocent acabi condemnada per delictes de tràfic de persones quan realment no són els patrons de les pasteres".

Aquesta qüestió l'ha estudiat l'advocat especialitzat en estrangeria Daniel Arencibia a través de l'anàlisi d'al voltant de 1.200 sentències judicials dictades entre 2016 i 2025.

En elles ha documentat proves que suggereixen que les entrevistes realitzades pels agents de Frontex, conegudes com a 'debriefings', són després utilitzades com a proves en procediments penals contra suposats traficants de persones.

"Frontex interroga als viatgers sense advocats, fent una investigació criminal sense garanties, la qual cosa deriva en què la policia recull aquesta informació i criminalitza als viatgers, ignorant als veritables organitzadors", ha explicat l'advocat a Europa Press.

La professora de la UIB ha considerat que una lluita contra la migració irregular basada en "presentar resultats d'identificacions i condemnes de patrons" per justificar que s'està actuant amb eficàcia "és un fracàs dels drets humans".

"Un enfocament de drets humans és salvar i rescatar les persones que es troben a la deriva o en perill de nufragi al mar. I que quan arribin siguin atesos, tinguin assistència mèdica i humanitària i, en el cas que siguin potencials sol·licitants d'asil, se'ls permeti tramitar la seva sol·licitud i se'ls atorgui la protecció deguda", ha argumentat.

GAIREBÉ UN ANY DE RECLAMACIONS

Prohens ja va plantejar el possible desplegament dels agents europeus a les Balears durant la Conferència de Presidents celebrada el passat desembre a Santander. "Li he demanat al Govern que no ens deixi sols i que reclami a Europa l'activació de Frontex", va dir llavors.

La reunió amb el comissari Brunner arriba gairebé un any després, temps durant el qual el seu reclam, tot i no haver estat atès, ha anat calant en el debat polític.

Un dels primers a sumar-s'hi va ser el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, qui a principis d'any va enviar cartes als ministres d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, i Interior, Fernando Grande-Marlaska, per demanar-los que intercessin davant la Comissió Europea perquè la presència de Frontex es fes realitat.

Encara que no va concretar quines eren les funcions que desitjava que exercissin els agents europeus, sí que va demanar trobar la manera de "aturar l'arribada de migrants".

Ho va aclarir una mica més Prohens al passat agost, quan va alertar que les Balears ja s'havien convertit en "l'epicentre europeu de la migració" i va exigir una vegada més el desplegament de l'agència europea.

"Suposaria que quan aquestes persones arriben el control que es faci, la entrevista, sigui molt més exhaustiu i més segura la informació que puguem tenir per saber com actuar en cada cas", va exposar.

La presidenta autonòmica va assenyalar llavors que el 2024 Frontex va pujar l'alerta en la ruta migratòria balear a nivell mitjà i va desllegar que aquest any ja s'havia plantejat "elevar-la a nivell alt per poder-se desplegar".

LES POSICIONS DE L'ESQUERRA I VOX

A l'esquerra, la proposta del Govern ha rebut rebuig o escepticisme. Per exemple, el delegat del Govern a les Balears, Alfonso Rodríguez, va demanar no vincular la presència de Frontex amb la idea de "enfortir les fronteres". "¿Però quines fronteres anem a enfortir en el mar?", es va preguntar.

Des de MÉS per Mallorca -formació per la qual Capellà va ser diputada al Parlament- han criticat que Frontex no ha aconseguit que el Mediterrani "deixi de ser un cementiri" i han defensat solucionar l'arribada de pasteres "creant canals legals que facin que la gent no hagi d'arriscar la seva vida".

El PSIB, d'altra banda, ha recriminat a Prohens que es reuneixi amb el comissari europeu però no acudís a les conferències sectorials en les quals "s'estava treballant en una solució conjunta". "Per què fan política amb un drama humanitari?", han recriminat.

Encara que els representants de Vox solen parlar sobre la migració i les seves derivades en les seves intervencions públiques, el de Frontex no ha estat un dels temes que més han tocat.

Ho va fer un cop la seva portaveu al Parlament, Manuela Cañadas, quan al abril va exigir portar a terme "deportacions massives" i que Frontex defensés "les fronteres del país".