Caminant Fronteres cifra en més de 500 persones les que han perdut la vida durant la travessia d'Algèria a Balears

PALMA, 1 Gen.

Un total de 5.846 persones han arribat el 2024 a les costes de Balears a bord de 348 pasteres, la qual cosa suposa un augment de més del 150 per cent en comparació amb l'any anterior, quan l'arxipèlag va rebre 2.175 migrants arribats en 136 pasteres.

Segons l'últim informe de Caminant Fronteres, aquest any s'ha incrementat el nombre de persones que es dirigeixen a Balears a través de la ruta argelina del Mediterrani occidental, la zona més perillosa de la travessia.

En total, segons el recompte d'Europa Press amb les dades de la Delegació del Govern a Balears, al llarg de l'any van arribar a Mallorca un total de 2.830 persones en 158 pasteres; a Eivissa, 346 persones, a bord de 22 embarcacions, i a Formentera, 2.670 persones en 167 pasteres.

Així, entre el 24 de gener, quan va arribar la primera pastera, fins al 30 de desembre, han arribat a les costes gairebé 350 pasteres, la majoria amb entre cinc i 20 persones a bord. No obstant això, en dues ocasions van arribar a les illes pasteres amb 60 persones i una altra amb 101 persones.

L'informe de Caminant Fronteres assenyala que la zona de Balears segueix sent la que més manca de transparència presenta respecte a les cerques de persones desaparegudes en el mar. Igualment, en la ruta argelina, que arriba fins a l'arxipèlag, calculen que més de 500 persones han perdut la vida durant la travessia aquest any.

Justament, el passat 11 d'octubre tres persones van ser rescatades a bord d'una pastera, que va ser localitzada entre Menorca i Sardenya, i en la qual viatjaven 11 persones més que van morir i els seus cossos no s'han trobat.

Segons van explicar els supervivents --dos de 15 anys i un de 21-- a la fundadora del col·lectiu Caminant Fronteres, Helena Maleno, a la pastera viatjaven un grup de joves algerians que havien autoorganitzat amb la intenció d'arribar fins a Formentera.

Durant el trajecte, que va durar almenys 11 dies, es van desviar diversos quilòmetres al nord-est del seu destí i, segons van explicar, la resta de joves, entre els quals hi havia menors, van perdre la vida en el trajecte.

El 14 de desembre es rescatava a 60 milles de l'illa de Formentera a 13 persones d'origen magribí, entre els quals es trobaven dues persones mortes i una ferida greu, que intentaven arribar a la costa en una embarcació.

Segons sembla, degut a les males condicions marítimes, la pastera va naufragar, sent els migrants que l'ocupaven rescatats per Salvament Marítim, que es va encarregar de brindar-los ajut, quedant ingressat un d'ells a l'hospital de Can Misses.

Segons va informar la Guàrdia Civil, després de la investigació oberta i, segons la manifestació dels tripulants, podrien haver mort en l'accident entre cinc i sis migrats els cossos dels quals no es van poder trobar.

També al desembre, una menor d'edat va denunciar haver estat violada pel patró de la pastera amb la qual ella i 16 persones més van arribar a Formentera. La jove, d'origen algerià, va presentar la denúncia a la caserna de la Guàrdia Civil de Formentera. El presumpte autor va ser detingut i, després de passar pels jutjats, va ingressar en presó preventiva.

Un altre incident ocorregut aquest any relacionat amb les pasteres va ser l'incendi d'una d'elles a Formentera. L'embarcació, que havia arribat a una zona de difícil accés de l'illa, va cremar quan les persones migrants ja l'havien abandonat. Es tractava de 20 persones que van arribar en bon estat de salut.

L'augment de l'arribada de persones migrants a les costes de les illes ha posat en alerta el Govern i els consells insulars de les diferents illes, els quals han reclamat durant l'any al Govern central més recursos i la cessió d'espais per atendre les persones que arriben i, sobretot, els menors migrants no acompanyats.

Sobre aquesta última qüestió, Caminant Fronteres detalla en el seu informe que la consolidació de la ruta balear també ha vist augmentar l'arribada de infància migrant a les illes, amb perfils d'adolescents que viatgen sols però també amb nens i nenes de curta edat en la seva majoria acompanyades de les seves mares.

Concretament, el 2024 han arribat a Mallorca un total de 347 menors migrants no acompanyats, segons va indicar a mitjans de desembre l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS) del Consell, institució que té les competències de menors.

En aquest context, el Govern balear va advertir a l'Executiu central que Balears no està en condicions de continuar acollint més menors no acompanyats. A més, va acusar l'Estat de no oferir solucions "immediates" davant d'aquesta crisi.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, va alertar al desembre, i així ho va traslladar a la Conferència de Presidents Autonòmics, que Balears podria fer front en el futur a una situació similar a la de Canàries i va reclamar a l'Executiu central un canvi "dràstic" en política migratòria, així com el reconeixement que hi ha una ruta consolidada entre Algèria i Balears.

"No podem limitar-nos a parlar de repartiments que, a més de deshumanitzar els menors, només suposen un embolcall, un cop de peu endavant del problema, sinó que cal parlar de la protecció de les nostres fronteres", va reivindicar Prohens.

El Govern assegura que els més de 5.000 migrants arribats a les illes han col·lapsat els serveis i recursos de la comunitat i que els consells insulars no tenen espais ni professionals per atendre els menors migrants no acompanyats.

Per això, l'Executiu autonòmic va rebutjar la possibilitat d'assumir nous repartiments de menors migrants no acompanyats procedents d'altres comunitats autònomes, ja que Balears és receptor net d'aquest fenomen.

Des dels consells insulars d'Eivissa, Formentera i Mallorca fa mesos que adverteixen que els recursos d'atenció estan saturats. Ja a l'agost, des del Consell de Formentera assenyalaven que la situació era "molt greu" tant en la primera acollida com en el cas dels menors no acompanyats.

Per això, la institució insular insistia en la necessitat de comptar amb personal per atendre'ls i d'obrir nous centres, ja que els actuals estaven col·lapsats.

També l'IMAS insisteix en la necessitat de disposar de més espais per acollir menors migrants no acompanyats. Per això, el Consell de Mallorca va sol·licitar la cessió d'instal·lacions al Govern d'Espanya i, segons va dir el delegat del Govern a Balears, Alfonso Rodríguez, el Ministeri de Defensa està treballant en això.