MÉS per Marratxí proposa al pare Josep Massot i Muntaner com a fill il·lustre del municipi.

MÉS per Marratxí proposa al pare Josep Massot i Muntaner com a fill il·lustre del municipi.

PALMA, 29 Nov.

MÉS per Marratxí ha presentat una moció per iniciar els tràmits per proclamar al pare Josep Massot i Muntaner fill il·lustre del municipi.

Segons ha informat el partit aquest dimecres en nota de premsa, la proposta va sortir endavant en ple amb el suport del PP i del PSOE i el vot en contra de Vox, "a causa de les seves idees catalanistes".

El monjo va morir al Monestir de Montserrat el 23 d'abril del 2022. Precisament, la seva defunció va ocasionar l'elaboració a l'Ajuntament d'un Reglament d'Honors i Distincions a finals de la passada legislatura.

La portaveu de MÉS per Marratxí, Aina Amengual, ha descrit Massot com "una figura que ha deixat una profunda empremta en l'àmbit del coneixement humanístic, però també en l'activisme social i cultural, amb una clara vocació de denúncia de la dictadura i de la recerca de la dignitat de les persones represaliades".

Cal recordar que Josep Massot i Muntaner va néixer a Palma el 3 de novembre de 1941, però amb 3 anys es va anar a viure a Pòrtol a causa del destí del seu pare com a metge de la localitat.

El 1962, amb 21 anys, va ingressar a l'orde benedictina del Monestir de Montserrat, on el 1972 va ser ordenat prevere. En el citat monestir va iniciar una frenètica activitat cultural, sent nomenat director de Publicacions de l'Abadia de Montserrat, fundada el 1498.

A més, va ser un dels monjos que va acompanyar el tancament d'intel·lectuals a Montserrat el 1970, antecedent del que més endavant seria l'Assemblea de Catalunya, plataforma opositora al règim franquista.

Paral·lelament, es va llicenciar en filologia romànica el 1963 per la Universitat de Barcelona. Al llarg de la seva vida va realitzar nombroses aportacions i estudis de caràcter lingüístic, com l'obra 'Els mallorquins i la llengua autòctona', entre altres.

Pel que fa al seu paper sobre la llengua catalana, MÉS ha destacat que Massot va formar part de nombroses institucions i entitats, com l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, l'Institut d'Estudis Catalans, la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona o la Societat Catalana de Llengua i Literatura, de la qual va ser fundador.

A més, els seus interessos pels estudis històrics i, sobretot, en temes com la Guerra Civil i la postguerra, la història de l'Església i el paper dels intel·lectuals davant del conflicte bèl·lic i la repressió "representen el gruix de la seva extensa bibliografia". Així, MÉS ha enumerat alguns dels seus títols com 'La Guerra Civil a Mallorca' (1976); 'Església i societat a la Mallorca del segle XX' (1977); 'Els escriptors i la Guerra Civil a les Illes Balears' (1990); o 'El primer franquisme a Mallorca' (1997).

.

Categoría

Illes Balears