• dimecres 30 de novembre del 2022

Mir adverteix que Balears s'enfronta en els propers anys a un "còctel molotov" en matèria de gestió de l'aigua

img

El conseller de Medi Ambient i Territori confia a aprovar els PORN del Parc de Llevant i Es Trenc abans del final de legislatura

Miquel Mir subratlla l'acceptació i acolliment del servei de vigilància i protecció de la posidònia

El responsable de Medi Ambient emplaça els ajuntaments a prendre mesures contra la proliferació de piscines i les fuites d'aigua

PALMA, 4 Set.

El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, ha afirmat que la fragmentació territorial, l'absència d'aigua dolça fluvial, l'exclusivitat d'aigua subterrània, la manca de pluges i les puntes de pressió antròpica converteixen la gestió dels recursos hídrics en el principal repte ambiental --un còctel molotov", en paraules del conseller-- dels propers anys en el context de l'emergència climàtica i la massificació turística.

En una ent revista concedida a Europa Press, Mir ha reconegut que en determinats moments de pressió humana, massificació turística i puntes de demanda en moments sense precipitacions el recurs està "seriosament compromès" encara que, reivindica, s'estan prenent mesures.

< p> El responsable de Medi Ambient recorda que l'aigua és un dels recursos que més risc està acusant al conjunt del planeta i especialment a la Mediterrània.

En aquest sentit, el conseller s'ha referit a algunes Així, destaca com a "mesura important" que el creixement urbanístic estarà supeditat a la disponibilitat del recurs. "No pot ser que a les poques borses de creixement, encara avui se segueixin construint cases sense tenir en compte si hi ha o no aigua disponible. És inconcebible", apunta.

Al mateix temps , també ressalta que el Pla emplaça els ajuntaments --les administracions locals són els que tenen més competències sobre els recursos hídrics-- que en els plantejaments urbanístics s'actuï "contra la proliferació de piscines".

En la mateixa línia, el conseller també lamenta la gran quantitat d'aigua que es malgasta per les fuites i insta a "impulsar i prioritzar" polítiques en aquest sentit encara que, admet, "són actuacions cares, complexes i que no solen donar vots".

Miquel Mir també subratlla que el Pla Hidrològic fa una crida a incrementar la reutilització i l'ús d'aigües regenerades sempre que sigui possible. Sobre això, afegeix que la prova a Sant Lluís (Menorca) per infiltrar aigua "extremadament bona" ​​en un aqüífer està anant molt bé.

D'altra banda, el conseller expressa la seva confiança que abans de que acabi la legislatura s'aprovin els plans d'ordenació dels recursos naturals (PORN) del Parc de Llevant --juntament amb l'ampliació del Parc Natural de la Península de Llevant-- i el des Trenc, la tramitació dels quals es va veure afectada pel esclat de la pandèmia.

"Si no hagués estat per la Covid-19 aquestes dues mesures fa temps que estarien aprovades", afirma.

Amb tot, el responsable de Medi Ambient subratlla altres "fites històriques" en matèria de protecció territorial aprovades a la legislatura com l'ampliació i el primer PORN de s'Albufera, la creació del Parc Natural des Trenc, la multiplicació per deu de la protecció de Cabrera i l'aprovació de 11.700 hectàrees de noves Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA).

En aquest sentit, ressalta la importància de concloure la transferència de Costes, "per sobirania i per coherència en la planificació", que permetrà evitar mesures de desenvolupament com les aplicades en els darrers 40 o 50 anys.

També en matèria legislativa, Mir fa un bon balanç de l‟aplicació de la llei de residus, que va entrar en vigor fa més d‟un any. "He vist en persona esdeveniments de 10.000 o 12.000 persones sense gots d'un sol ús o ampolles de plàstic i això és un orgull", afirma.

El conseller reconeix que encara queda camí per recórrer cap al "residu zero" però ressalta que "la balança s'ha invertit". També es refereix en el mateix sentit a l'eliminació a través de la Llei de turisme ia instàncies de la Conselleria dels estris de benvinguda d'un sol ús dels hotels, "cosa que no es veu fora de Balears". p>

Miquel Mir destaca igualment la consolidació del servei de protecció de la posidònia des de l'entrada en vigor del decret el 2018.

El conseller assegura que l'acceptació per part dels patrons de les embarcacions quan reben informació sobre els llocs de fondeig, que cada cop hi hagi menys correccions i que es estigui incrementant el nombre de trucades de vaixells que pregunten per la qüestió abans de fondejar "és el major èxit".

El conseller recorda la "pressió comunicativa" dels primers anys i el fet de que s'arribés a qualificar el Govern de "terroristes ambientals" i de "voler acabar amb el sector nàutic".

"Quan anava a la universitat només parlaven de la posidònia els quatre que la estudiaven i els ecologistes, ara hi ha poca gent que no sàpiga què és", argumenta.

El conseller rebutja, no obstant, les crítiques d'algunes entitats ecologistes que adverteixen de la manca de mitjans i recursos i remarca que avui dia entre les embarcacions dedicades exclusivament al servei com d'altres organismes, hi ha una trentena de vaixells que formen part d'un dispositiu "contundent".

Sobre la temporada d'incendis, Mir es mostra "prudent" a l'hora de fer un balanç de l'estiu a Balears encara que els paràmetres siguin "posit ivos".

El conseller assegura que les bones dades són un mèrit tècnic i no polític gràcies a comptar amb un dels millors operatius de prevenció de tot Espanya.

Tot i així, insta a tenir en compte que els incendis més greus dels darrers anys a les Balears, com el s'Albufera al setembre 2020, van tenir lloc fora de la temporada d'alt risc.

En tot cas, Miquel Mir lamenta que a escala mundial "els incendis hagin vingut per quedar-s'hi", segons els experts i els acadèmics. Recorda que cada cop són més grans perquè tenen més capacitat de combustible, més intensos per les grans masses rústiques i rurals abandonades i perillosos per la dispersió de les urbanitzacions.

XOX

Notícies més vistes Avui