PALMA, 10 de desembre.

Les neules calades --neules calades, en castellà-- han estat aquest dijous declarades Bé d'Interès Cultural Immaterial en el ple del Consell de Mallorca amb la qual cosa culmina el tràmit oficial per a la seva salvaguarda i protecció.

La protecció per part de la institució insular, precisament a les portes de la Nadal quan gaudeixen de major difusió i esplendor, és la culminació d'un procés que va començar fa un any, quan per unanimitat la Comissió de Patrimoni va donar el vistiplau a la proposta de salvaguarda d'aquest patrimoni de l'illa com a bé d'interès cultural immaterial.

L'expedient de les neules calades ha estat el primer expedient que tramita el Consell Assessor de Patrimoni Cultural Immaterial, creat l'any passat pel Consell de Mallorca amb l'objectiu de protegir i salvaguardar les tradicions i expressions culturals de l'illa.

Aquest grup d'experts està format pel historiador Juan José Soler Martínez, la escriptora i investigadora de literatura oral Caterina Valriu Llinàs, el cronista de la ciutat de Palma Bartomeu Bestard Cladera, la musicòloga Eugènia Gallego Cañellas i l'artesana de moda i investigadora Joana Maria Borràs Riera.

Però, què són exactament les neules calades, aquesta manifestació cultural centenària que és possible contemplar en les decoracions típiques mallorquines i per què és important la seva protecció i salvaguarda?

Les neules calades són una decoració nadalenca típica de Mallorca. Es elaboren amb paper blanc i es caracteritzen pels seus retalls detallats, que formen dibuixos i símbols tradicionals com estrelles, àngels o motius vegetals.

Antigament es col·locaven als sostres i als arbres de les esglésies i de les cases mallorquines durant el Nadal, aportant un ambient especial, ple de llum i espiritualitat.

Els motius més habituals que s'inclouen en aquesta manifestació artística són les estrelles, els àngels o els motius florals, tot i que algunes aconsegueixen plasmar autèntiques i completes escenes nadalenques i altres motius.

La importància de la protecció de les neules calades rau en què constitueixen un element al qual la societat mallorquina atorga un important valor simbòlic i associat a l'Advent i el Nadal. Decoren la pràctica totalitat dels edificis religiosos, així com els sostres dels pessebres, i cada vegada estan més presents en altres tipus d'espais, com les cases particulars, les botigues i els espais públics.

Les neules calades no han estat objecte d'estudis monogràfics, però sí estan presents en tota la literatura sobre les tradicions i festes locals. Apareixen en l'obra d'un nombros grup d'escriptors i poetes com Ramon Llull, Antoni Maria Alcover, Pere d'Alcàntara Penya o Maria Antònia Salvà, així com en el cançoner popular, en refranys populars i en algunes receptes de la gastronomia local.

La funció decorativa de les neules penjades als espais religiosos també està documentada en diferents espais a partir del segle XIV, on s'utilitzaven tant de farina com de paper.

En el cas de Mallorca, la primera data de la qual existeix coneixement és la de 1359, moment en què es va decorar la capella de Santa Anna, a l'Almudaina, amb motiu de la festivitat de santa Pràxedes.

En el cas de la Catedral de Mallorca, les primeres referències documentals apunten a que l'any 1389 es penjaven neules, mirto, lauro i canya.

La tradició de decorar les esglésies amb neules (enneular) es va anar perdent a mesura que totes les celebracions paralitúrgiques es van deixar de celebrar, principalment les vinculades a les celebracions de l'Advent, així com en altres celebracions de tipus parateatral com la Pasqua, Pentecostès o l'Assumpció, a causa de les reaccions populars durant la litúrgia, les quals eren considerades com poc adequades.

En el cas de Mallorca, aquesta manifestació va continuar al llarg dels segles de manera ininterrompuda, com també va passar amb el cant de la Sibil·la, amb el qual està molt relacionada.

De fet, és a Mallorca i en alguns llocs concrets de Menorca on aquesta tradició s'ha mantingut sempre viva, d'aquí els seus importants valors culturals, mentre que en llocs peninsulars van anar desapareixent i a Catalunya i València, on també tenien molta presència, es va perdre la tradició durant el segle XIX, i on, últimament, s'ha tornat a recuperar en espais concrets.

Les neules calades es fan a partir de retallar un disc de paper amb tisores, cutter o bisturí, creant unes formes amb motius molt variats.

L'elaboració requereix destresa manual i enginy, ja que alguns dissenys semblen autèntiques filigranes.

Tot i que la majoria fan referència a l'època de Nadal, també es poden trobar motius relacionats amb activitats del camp, escuts, esglésies, monuments, dibuixos geomètrics, animals i molts altres.

La transmissió de l'elaboració manual de neules per a la decoració s'ha fet tradicionalment a través de persones particulars i col·lectius, generalment dones, relacionades de manera directa o indirecta amb l'Església, que han ensenyat com fer-les de manera manual dins de l'àmbit domèstic o en els convents de monges.

Actualment es realitzen tallers d'iniciació i de perfeccionament per aprendre la tècnica i intercanviar models que també es poden trobar a les xarxes socials.

La pervivència de les neules calades sembla garantida a mitjà termini, tot i que el fet que la majoria de persones que es dediquen a la seva confecció siguin de edat avançada presenta el perill que es pugui produir un salt generacional si no s'ensenya aquesta tècnica a persones més joves.

El principal risc per a la pervivència de l'elaboració manual de neules calades és el tancament de la cadena de transmissió que s'ha produït en els últims anys per la pròpia evolució social.

D'altra banda, l'ús de noves tecnologies ha propiciat l'aparició de neules fetes amb mitjans més industrials i tecnològics, la qual cosa pot conduir a la pèrdua del treball manual i artesà per fer-les, d'aquí l'interès de posar en valor els seus valors culturals i significants que han tingut dins de l'imaginari col·lectiu.