• dimecres 7 de desembre del 2022

Quatre anys de la torrentada de Llevant

img

Després de la riuada es va impulsar un nou pla de contingència que s'ha activat per primera vegada aquesta setmana, i se segueixen estudiant mesures davant el risc d'inundacions

< p>PALMA DE MALLORCA, 9 Oct.

Aquest diumenge es compleixen quatre anys de les greus inundacions que va patir el Llevant de Mallorca el 9 d'octubre del 2018, una tragèdia que va deixar 13 víctimes mortals, a més d'importants danys materials xifrats en milions d'euros.

El 2018 les tempestes van abastar uns 232 km2 dels municipis mallorquins de Sant Llorenç, Artà, Son Servera, Manacor i Capdepera, amb una població afectada d'unes 35.000 persones. La població més perjudicada va ser Sant Llorenç des Cardassar, un municipi d'uns 8.000 habitants. La recerca de víctimes va durar dies i es van mobilitzar milers de voluntaris civils.

La tempesta del 2018 va començar aproximadament a les 15.00 hores del 9 d'octubre. Entre les 19.00 i les 20.00 hores es va superar el límit de vessament -la quantitat màxima de pluja que el terreny és capaç de filtrar-, i l'episodi torrencial va acabar cap a les 00.00 hores.

Segons l'informe que va elaborar la Direcció General d'Emergències, durant la tarda del 9 d'octubre del 2018, el cabal del torrent va passar de 70 metres cúbics per segon fins als 513 m3/s en només 15 minuts, i l'aigua va assolir una velocitat de 50 km/h.

La tempesta també va deixar importants danys materials, que el Govern va estimar llavors en 91 milions d'euros: entre altres, quatre carreteres tallades, vuit ponts amb danys estructurals greus, edificacions, vehicles, infraestructures de telecomunicacions, aigua potable , xarxa elèctrica i canalitzacions d'aigua.

La 'torrentada' va deixar 13 víctimes mortals, un d'ells un menor. Entre els morts hi havia veïns de les localitats afectades i també turistes estrangers.

Cinc víctimes van ser trobades la primera nit; la primera va ser confirmada per la Guàrdia Civil el 9 d'octubre a les 22.42 hores, trobada a casa seva a Sant Llorenç.

L'última víctima localitzada va ser un nen de cinc anys, el cos del qual va ser trobat 17 d'octubre després de dies de cerca. El menor viatjava amb la seva mare i amb la seva germana a bord d'un cotxe quan van arribar a la riuada dimarts. La dona va aconseguir treure la nena del vehicle, però després el cotxe va ser arrossegat pel corrent. El cos de la mare va ser trobat a l'interior del cotxe.

Es van produir més de 300 rescats i van ser localitzades 74 persones desaparegudes. Es va organitzar un ampli operatiu d'emergència amb participació de diverses institucions -112, Guàrdia Civil, Bombers, Protecció Civil, Policia Local, Creu Roja i molts altres-, les tasques dels quals, en les primeres hores, es van centrar principalment en la recerca de desapareguts, i, davant l'amenaça d'un nou episodi de pluges uns dies més tard, a la neteja del torrent de Sant Llorenç i Canyamel.

Cal tenir en compte que la tempesta havia causat interrupcions en el subministrament elèctric i de aigua ia les xarxes de comunicacions, cosa que va dificultar els treballs dels serveis d'emergència.

Els dies posteriors a la tragèdia, unes 2.000 persones es van inscriure com a voluntàries per ajudar en les tasques de neteja, a les que van col·laborar organismes com la Unitat Militar d'Emergències (UME), entre d'altres. A les feines de neteja de residus, fang i objectes arrossegats per l'aigua es van recollir prop de 5.000 tones de material.

El Govern va aprovar un paquet d'ajudes econòmiques per cobrir danys en vivendes, una ajuda mensual per a lloguer mentre es desenvolupaven les obres, subvencions a comunitats de propietaris, ajuts per pèrdua de vehicles, ajuts a empreses i explotacions agrícoles i indemnitzacions per defunció. Per materialitzar aquests ajuts, el Govern va sol·licitar un crèdit de 45 milions d'euros.

L'Estat també va aprovar una sèrie d'ajudes, així com beneficis fiscals i mesures laborals per ajudar empreses i particulars damnificats.

>

El Govern d'Espanya, el Govern balear i el Consell es van fer càrrec dels costos per reparar els danys, xifrats en 11 milions d'euros en el cas de Sant Llorenç. Les ajudes ja han estat pagades i les obres estan finalitzades. Es van executar treballs en camins i ponts que passen per sobre del torrent, instal·lacions elèctriques, el camp de futbol i el col·lector d'aigües fecals, per al qual es va construir una nova conducció.

D'altra banda, el 2020 , el municipi va aprovar nomenar el tennista Rafa Nadal com a fill adoptiu per la seva ajuda en la neteja de les destrosses, així com el donatiu d'un milió d'euros i l'organització d'una carrera solidària.

Les pluges dels últims dies al Llevant han avivat el record d'aquestes greus inundacions del 9 d'octubre del 2018. Tot i això, encara que s'han produït algunes acumulacions d'aigua, els incidents no han estat greus.

Amb les precipitacions d'aquest divendres es va activar el pla de contingència a Sant Llorenç per risc d'inundacions, amb el qual van sonar unes sirenes per alertar la població. Aquest senyal indica als ciutadans amb vivendes en zones inundables que pugin a la part alta de casa seva i no surtin.

A les 2.00 hores de divendres se sentia aquesta alarma i era la primera vegada que s'activava, cosa que va generar "una mica de desconcert", segons ha reconegut l'alcalde, Pep Jaume Umbert, en declaracions a Europa Press en què demanava disculpes si "ha faltat informació". Uns deu minuts més tard ja baixava el nivell del torrent i es desactivava l'alerta.

La riuada del 2018 també ha suscitat projectes com el de la variant de la carretera per eixamplar el pas de l'aigua per sota de la via i augmentar fins a sis vegades la capacitat actual. El projecte, que depèn del Consell de Mallorca, ha patit retards per canvis fins a sis ocasions per qüestions tècniques, segons expliquen des de l'Ajuntament. La idea és que a final d'any es pugui licitar el concurs per fer l'obra.

Per la seva banda, el Govern ha identificat el torrent de ses Planes com una de les zones de les Balears més susceptibles de patir inundacions i la Conselleria ja ha anunciat que actuarà en aquesta ubicació per reduir riscs. Una de les solucions que es plantegen, segons fonts municipals, és una plana d'inundacions a la zona rústica, abans d'arribar al nucli urbà, perquè l'aigua perdi cabal i velocitat. També es contemplen mesures de restauració forestal per frenar l'aigua.

Per la seva banda, l'Ajuntament va incloure als seus pressupostos una partida per a neteja del torrent.

Amb tot, la conseqüència més directa de la torrentada és el canvi de mentalitat a la població. "Ara estem més alerta que fa quatre anys", ha explicat l'alcalde, que ha aclarit que aquest any no es preveu cap acte institucional commemoratiu per no aprofundir en un assumpte encara dolorós i que per al poble és "delicat" .

En una línia similar, el conseller de Medi Ambient, Miquel Mir, incidia aquesta setmana en la necessitat d'adquirir una "cultura del risc" davant la possibilitat d'episodis meteorològics extrems cada vegada més" virulents" que puguin generar inundacions, i advertia, una vegada més, que el "risc zero" no existeix.

Notícies més vistes Avui