PALMA 6 de gener.

El Tribunal Suprem (TS) ha confirmat la sentència de l'Audiència Provincial de Madrid que el 2022 va condemnar a penes de fins a 8 anys de presó a la trama que va estafar més de 6 milions d'euros a futbolistes estrangers, entre ells Pierre Webó, que va militar al RCD Mallorca, imposant a una alta inspectora d'Hisenda una multa de 18 milions d'euros al suposar el triple del benefici que va obtenir.

A l'audiència madrilenya es va condemnar a tres dels acusats a vuit anys de presó per delicte continuat d'estafa, un delicte continuat de falsedat en document públic, oficial i mercantil i un delicte continuat d'aprofitament d'informació privilegiada obtinguda d'un funcionari públic.

A la inspectora de l'Agència Tributària se li va imposar inicialment una pena de dos anys de presó pel delicte continuat d'utilització per funcionari públic d'informació privilegiada i al pagament d'una multa de 18,8 milions d'euros. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ja va confirmar la condemna i va elevar a sis anys la pena de presó a la alta inspectora i ara, en una sentència recent, el TS ha desestimat els recursos dels condemnats declarant la seva fermesa.

Els condemnats es van asseure al març del 2022 al banc dels acusats per apropiar-se de 6,3 milions d'euros de esportistes d'elit en concepte de devolucions de l'IRPF no sol·licitades i de les quals els jugadors desconeixien el seu dret a reclamar.

Entre els perjudicats figuren els exmadridistes Sahin i Altintop i l'exatlètic Salvio, així com l'exmallorquiner Pierre Webó, que també va vestir la samarreta d'Osasuna i Leganés; Marius Stankevicius (Sevilla, València i Còrdoba) i Emir Spahic (Sevilla).

El alt tribunal confirma la sentència dictada per l'Audiència Provincial de Madrid i que va acreditar que entre els mesos de febrer de 2015 i novembre de 2016 els processats van utilitzar dues societats per sol·licitar a l'Agència Tributària devolucions de diverses quantitats econòmiques, a les quals podrien tenir dret diversos jugadors de futbol i bàsquet que havien militat en equips espanyols en anys anteriors sense que els esportistes tinguessin coneixement de dites reclamacions.

En concret, sol·licitaven la devolució corresponent a la diferència existent entre les retencions de l'Impost sobre les Rendes de les Persones Físiques (IRPF) suportades pels jugadors, en la seva condició de subjectes passius, en les seves declaracions tributàries efectuades com a residents a Espanya i les quotes que realment els correspondia ingressar com a subjectes passius no residents, és a dir, per l'Impost sobre les Rendes de No Residents (IRNR).