PALMA, 2 de gener.

La Conselleria de Salut va atendre a 148 persones per addiccions sense substàncies l'any 2024, essent els tractaments més habituals pels quals van ser ateses aquestes persones la dependència als jocs presencials i en línia i per l'ús compulsiu d'internet i xarxes.

En una nota de premsa, la Conselleria de Salut ha informat que va dispensar 148 tractaments al 2024 a persones que patien trastorns conductuals i addiccions sense substàncies, 118 de les quals eren homes (79,7%) i les 30 restants, dones (20,3%). Aquesta xifra de pacients tractats és exactament la mateixa que la registrada a l'exercici precedent, del 2023.

Dels 148 tractaments dispensats, els més habituals van ser per addiccions al joc --100, el 67,5% del total--, seguits dels oferts per l'ús compulsiu d'internet, mòbils, dispositius electrònics, xarxes socials o videojocs --30, el 20,27%-- i per trastorns relacionats amb les pràctiques sexuals --11 casos, el 7,43% del conjunt--. També es va atendre a sis persones per compres compulsives (4%).

El perfil més habitual dels pacients tractats per conductes adictives en el joc és el d'un home (85% dels casos) de 42 anys, amb estudis secundaris o superiors (57,6%) i amb feina (68%). El 64% patia trastorns per jocs presencials, el 14% per jocs mixtos i el 22% per jocs en línia, modalitat de joc en la qual participen les dones en una proporció més alta.

En els tractaments per addiccions als jocs presencials, el tipus de joc més habitual són les màquines escurabutxaques situades tant en sales de joc com en establiments d'hostaleria. En les assistències per abús dels jocs en línia, els més habituals són les apostes esportives, mentre que en els trastorns per jocs mixtos --persones que tant juguen en línia com presencialment-- els més habituals són els jocs de casino com la ruleta i el blackjack (29,6%), les apostes esportives (29,6%) i les màquines escurabutxaques (25,9%).

L'edat d'inici en aquest trastorn conductual és de 27,5 anys. Gairebé un de cada tres afectats (30%) presenta un diagnòstic de patologia dual --combinada amb alguna addicció a substàncies-- i pateix com a conseqüència d'aquests trastorns problemes econòmics (25,5%), conflictes familiars (22,6%) i problemes de salut com cefalees, hipertensió arterial, nerviosisme, ansietat o insomni en el 15,6% dels casos.

Respecte als tractaments oferts per l'ús compulsiu d'internet, mòbils, dispositius electrònics, xarxes socials o videojocs, el perfil més habitual és el d'un usuari més jove, amb una edat mitjana de 21,5 anys, amb estudis primaris o secundaris i que viu al domicili familiar.

L'edat d'inici en aquesta addicció és la més primerenca de totes, als 16,1 anys. Un de cada tres afectats (33,3%) presenta patologia dual i les principals conseqüències de la seva dependència són els conflictes familiars (29,1%), problemes en el treball o en els estudis (22,8%) i problemes de salut (17,7%). El 30% dels usuaris van demanar ajuda animats per familiars o amics (30%) o derivats per algun dispositiu assistencial de salut mental.

En els 11 tractaments iniciats al 2024 per conductes sexuals adictives, la majoria eren homes (90,9%) amb una edat mitjana de 34,1 anys i que van començar amb aquest problema als 17 anys. Són persones amb estudis secundaris o superiors (81,8%), amb feina, i que majoritàriament viuen amb els seus pares o sols.

Per últim, pel que fa al perfil dels addictes a les compres a les Balears, aquest és el d'una dona (83,3%) que acudeix a tractament a l'edat més elevada de tota la sèrie, als 43,2 anys, tot i referir que va començar amb aquesta addicció als 35,5 anys, 7,7 anys abans de demanar ajuda.

El 100% dels casos atesos al 2024 tenien nacionalitat espanyola, el 66,7% havien cursat estudis superiors i aquest mateix percentatge presentava aquest trastorn combinat amb alguna addicció amb substància. Gairebé un de cada quatre casos (24%) van referir problemes econòmics com a conseqüència de la seva addicció, i un de cada cinc (20%) tant conflictes familiars com problemes de salut com ansietat, insomnis o cefalees.

Les addiccions, tant de substàncies com de comportament, representen un dels reptes més significatius per a la salut i el benestar social de les Balears. Davant la complexitat d'aquest fenomen, que afecta individus, famílies i comunitats, i la necessitat d'una resposta més unificada i eficaç, la Conselleria de Salut va presentar el Pla Integral d'Addiccions (PIA-IB) 2025-2032 i es va crear la Comissió Interinstitucional per implementar-lo.

Aquest Pla neix de la voluntat d'adaptar l'estratègia assistencial a una realitat canviant i preocupant, especialment en el col·lectiu jove. Les dades recents confirmen una normalització de certs consums de risc com l'alcohol, el tabac --incloent el cigarret electrònic-- i el cànnabis entre la població estudiantil, a més de la prevalença de l'ús compulsiu d'internet. Aquesta situació obliga a actuar amb rigor i immediatesa. El PIA-IB és una fulla de ruta estratègica basada en l'evidència científica per garantir una intervenció integral i coordinada a tot l'arxipèlag.

El PIA-IB és el resultat d'un esforç participatiu i un compromís ferm de totes les administracions i entitats implicades per abordar les addiccions des de la prevenció, l'assistència i la incorporació social, trencant estigmes.

El seu objectiu primordial és el de protegir la salut de tota la ciutadania, posant un èmfasi especial en la infància i la joventut. Aquest instrument estableix un marc de referència unificat que garanteix que totes les accions es facin sota una mateixa estratègia i objectius comuns, promocionant entorns saludables i lliures de discriminació. Amb aquest Pla Estratègic, el Govern ha manifestat la seva voluntat d'afrontar el desafiament de les addiccions amb humanitat, rigor i eficàcia, garantint solucions integrals per a tota la ciutadania de les Balears.