PALMA 14 Nov.

El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, s'ha preguntat aquest dilluns a Palma en què perjudica a Balears o a altres CCAA una finançament singular i que la seva regió pugui assolir majors quotes d'autogovern.

Ha estat durant un esmorzar informatiu organitzat per Prensa Ibérica, Diario de Mallorca i El Periódico i durant el qual ha qualificat la condonació de la deute com "un acte de justícia".

En relació a la convocatòria el proper dilluns del Consell de Política Fiscal i Financera (PFF) Illa ha assenyalat que Balears i la comunitat catalana tindran l'oportunitat d'aportar "sentit comú i deixar de costat els reprotxes" en la reforma del sistema de finançament autonòmic que, ha insistit, necessita ser revisat.

Illa ha apel·lat al rigor i ha reclamat una "mirada llarga", alhora que ha defensat la finançament singular per a Catalunya "des de la solidaritat en una Espanya plural".

"Existeix consens en el fet que l'actual model necessita ser revisat ja que no respon a les necessitats reals de les CCAA", ha afegit, alhora que ha defensat un model de finançament que respongui a la singularitat de cada territori, tot i amb regles iguals per a tots.

"Catalunya seguirà sent solidària amb la resta de ciutadans espanyols, no vol expulsar les seves responsabilitats. Al contrari, volem el màxim govern en tots els àmbits", ha apuntat, insistint que "mai s'ha posat en risc el principi de solidaritat".

En relació a la condonació, el mandatari ha atribuït els nivells de deute de les CCAA a les polítiques "equivocades" que es van aplicar després de la crisi de 2008. "Després dels retallades que es van demostrar injustos i perjudicials, les CCAA van assumir uns nivells de deute que no tocava, per això la condonació de la deute és un acte de justícia i necessari per a la prosperitat compartida", ha afirmat.

Davant aquest escenari, Salvador Illa ha reivindicat el model de la prosperitat compartida, en línia amb el títol de l'esmorzar informatiu, enfront de l'economia insolidària.

"Avançar tots junts o avançar deixant a col·lectius al marge del progrés econòmic. Creixement sostenible o explotació il·limitada dels recursos. Una universitat pública com a ascensor social o una universitat privada per a qui se la pugui pagar. Una fiscalitat justa i distributiva o un egoisme fiscal en benefici d'uns pocs. L'habitatge com un dret o l'habitatge com un negoci", ha assenyalat.

LEIALTAT INSTITUCIONAL

A l'inici de la seva intervenció Illa ha expressat la necessitat que Catalunya i Balears mantinguin una col·laboració i una lleialtat institucional fluïda i solidària que vagi més enllà de discrepàncies i alternances en els governs "per la senzilla raó que els llaços entre ambdós territoris seguiran existint governi qui governi".

"Per al govern que presideixo, les divisions administratives existents són línies de col·laboració i solidaritat, no fronteres", ha assenyalat posant com a exemple la col·laboració de bombers catalans i mallorquins en els incendis de Castella i Lleó.

En relació als llaços entre Catalunya i Balears, el socialista, que avui mantindrà una trobada amb la presidenta del Govern, Marga Prohens, s'ha referit a la vintena de convenis vigents entre les dues administracions, les relacions culturals en el marc de l'Institut Ramon Llull, l'Any Gaudí, la col·laboració entre les universitats, la voluntat de preservar el turisme com a font de progrés des del respecte al territori, la defensa dels interessos comuns en la pesca al Mediterrani o la crisi de l'habitatge.