Balears registra una taxa d'emancipació del 18,6%, gairebé 13 punts inferior a la d'fa 10 anys

PALMA, 25 Gen.

La presidenta del Consell de la Joventut d'Espanya, Andrea González, ha alertat aquest dijous de la relació directa entre l'estabilitat econòmica dels joves, l'emancipació i la seva salut mental, amb especial insistència en la problemàtica de l'accés a l'habitatge.

Ha estat en la presentació als mitjans de l''Anuari de la Joventut de Balears 2023', una iniciativa de l'Institut Balear de la Joventut, la Conselleria de Famílies i Afers Socials, els consells insulars, la Fundació Guillem Cifre de Colonya de la Caixa d'Estalvis de Pollença i la Universitat de les Illes Balears (UIB).

L'anuari recull, entre altres estudis i propostes, una radiografia de la joventut de Balears que indica, entre altres dades, que Balears va registrar el 2022 una taxa d'emancipació del 18,6%, gairebé 13 punts inferior al 31,5% d'ara fa una dècada.

"No hi ha salut mental sense estabilitat econòmica i sense poder accedir a un habitatge. Un jove que està sis mesos buscant un pis que s'adapti a la seva situació econòmica o ha de viure amb els seus pares no pot tenir una bona salut mental. A vegades la casa familiar no és un espai segur", ha assenyalat González en la seva intervenció.

L'estudi 'Joves balears en xifres', dirigit per Assumpta Mas, ofereix un recull de dades sobre la situació actual de la joventut de l'arxipèlag. Així, segons les dades presentades, 8 de cada 10 joves de Balears segueixen vivint amb els seus pares malgrat que el salari mitjà no ha deixat de créixer.

El treball alerta igualment del constant descens de la població jove (entre 15 i 29 anys) de Balears, que es situa avui en el 16,5%.

La presidenta del Consell de la Joventut ha alertat igualment que la seva generació, té 23 anys, és la primera que viu en una "frustració constant" de no saber què passarà en el moment en què es compara amb els seus pares a la seva edat.

"Podem posar un psicòleg clínic a cada cantonada però sense un salari digne i una casa no hi ha salut mental", ha insistit.

L'edició de 2023 de l'anuari inclou 17 articles sobre diferents aspectes del context sociodemogràfic i normatiu de la joventut de les Illes i les iniciatives de les administracions i de la societat civil quant a la participació juvenil, la problemàtica de les addiccions, l'impacte de la pornografia en l'adolescència, el lleure, l'ocupació, l'esport, l'art i les actituds lingüístiques de la joventut de les Illes Balears, entre d'altres.

Precisament, en relació a la participació, González ha instat a les administracions a comptar amb la veu dels joves a l'hora de desenvolupar polítiques públiques de joventut.

Al mateix temps, ha sortit al pas de les crítiques cap a la joventut --"tan antigues com la pròpia història", segons ha assenyalat-- i ha relacionat que els joves no participin en la vida pública també amb la precarietat laboral i la inestabilitat econòmica. "Com puc participar si de vuit a quatre he d'estudiar i després he de treballar?", s'ha preguntat.

La doctora Belén Pascual, codirectora de la publicació i membre del Grup d'Investigació i Formació Educativa i Social de la UIB, ha presentat els continguts de la publicació i ha posat èmfasi en què l'assumpte de la participació és l'eix fonamental del treball, que conté, igualment, evidències científiques per definir la realitat dels joves i arguments sòlids per proposar la reflexió.