PALMA 22 d'octubre.

El conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha defensat que l'ampliació de les places turístiques en les explotacions agràries, que amb la nova llei agrària passarien de sis a un màxim de deu, podria ajudar a millorar la competitivitat del sector.

Així s'ha expressat aquest dimecres en declaracions als mitjans de comunicació abans de participar en el Consell Agrari Interinsular en què s'ha presentat l'anteprojecte del text legislatiu --que es troba en fase d'exposició pública-- davant el sector.

Preguntat sobre l'ampliació de les places turístiques permetides en les explotacions, un tema que ha causat polèmica entre part del sector primari, Simonet ha subratllat que la futura llei agrària compta amb 220 articles i 25 disposicions, i només un parla de les conegudes com a agroestances.

"És una figura creada amb la llei de 2019 i l'únic que s'ha fet és demanar una antiguitat per desenvolupar aquesta figura i s'han augmentat les places de sis a deu. Tot el sector demanava augmentar-les, algunes associacions fins a les 14, altres fins a les 12 i altres fins a les deu", ha explicat.

Aquest augment, ha detallat, no suposarà en cap cas la creació de noves places turístiques i totes les noves que s'incorporin a les explotacions agràries hauran d'estar en la borsa.

A més, ha defensat que la futura llei obligarà a qui s'aculli a aquesta possibilitat a fer venda directa i degustació de productes locals, alguna cosa que fins ara només era opcional.

"És una figura que pensem que pot ajudar a les explotacions que ho volen fer, no és obligatori. La llei agrària dóna les eines que ens permet la normativa europea i nacional perquè els nostres pagesos no juguin en desavantatge amb els de Catalunya, de Normandia o de Dinamarca", ha indicat.

RECOLLIMENT DEL 80% DE LES APORTACIONS

Durant la reunió del Consell Agrari, la primera celebrada aquesta legislatura, el conseller ha assegurat que l'anteprojecte de la llei agrària recull el 80% de les aportacions realitzades pel sector primari al llarg dels darrers mesos.

"Aquesta proposta de llei és el resultat d'un procés de treball conjunt que ens ha permès elaborar un text adaptat a les necessitats reals del camp balear", ha reivindicat.

Simonet, segons ha indicat la Conselleria en un comunicat, ha recordat que el termini per presentar al·legacions acabarà el proper divendres i que "totes seran analitzades amb el mateix esperit de col·laboració i consens, amb l'objectiu de donar un pas endavant cap a un camp més rendible, lliure de traves innecessàries i amb noves oportunitats pels nostres agricultors i ramaders".

El conseller també ha fet un resum de les principals novetats del text, entre les quals destaquen les eines per facilitar l'activitat i potenciar el manteniment del sector agrari, el foment de la venda directa i la degustació de productes locals en les explotacions, l'impuls de l'energia renovable agrovoltaica i la simplificació administrativa com a principi rector de l'acció pública agrària.

L'Associació Agrària de Joves Agricultors (Asaja) de Balears i el Col·legi Oficial d'Agrònoms de Llevant (Coial) han donat suport a l'anteprojecte de la llei agrària que el Govern ha presentat la tarda d'aquest dimecres al Consell Agrari Interinsular.

Des d'Asaja, en un comunicat, han avançat el seu posicionament favorable al text impulsat per la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural i que en l'actualitat es troba en període d'exposició pública.

Al seu parer, la nova normativa permetrà corregir limitacions i incorporar avanços que podrien afavorir el desenvolupament i la sostenibilitat del sector primari.

Els joves agricultors han celebrat la reducció de la burocràcia i la simplificació que contempla la futura llei, dos dels "principals obstacles" als quals s'enfronten els agricultors i ramaders.

També que es reconegui el caràcter "estratègic i multifuncional" de l'agricultura i parli de la necessitat d'establir compensacions específiques per a Balears davant les desavantatges respecte als territoris continentals.

L'organització, a més, ha posat en valor la regulació del règim hídic agrari per apostar per la reutilització de les aigües regenerades, l'aprofitament de pluvials i l'eficiència o l'impuls d'activitats complementàries que reforcin la viabilitat econòmica de les explotacions.

Així mateix, ha vist amb bons ulls el foment del producte local i els canals curts de comercialització per facilitar la venda directa i la degustació a les pròpies explotacions i l'aposta pel relleu generacional, la igualtat d'oportunitats i la incorporació de joves i dones.

En l'apartat ambiental, Asaja ha aplaudit que es pretengui reforçar el paper de l'agricultura com a aliada en la lluita contra el canvi climàtic en integrar la gestió forestal, l'ús sostenible del sòl i la possible comercialització de crèdits de carboni com a instruments de futur.

El Coial, d'altra banda, ha valorat de forma positiva que la nova normativa busqui situar l'activitat agrària i a qui sosté el territori "en el centre de les polítiques públiques" i reconegui la feina dels agricultors i ramaders "com a eix de la sostenibilitat ambiental, econòmica i social".

En termes generals, els enginyers agrònoms han posat en valor la simplificació administrativa i la incorporació de la declaració responsable; el reconeixement de la diversitat de les explotacions; el foment de l'ús responsable de l'aigua; la combinació de la producció agrícola amb la generació d'energia; o la possibilitat d'utilitzar els residus agraris com a matèria primera secundària.

També han vist amb bons ulls que obrin la porta a la realització d'activitats complementàries per fomentar la sostenibilitat de les explotacions i el reconeixement de la singularitat del territori balear.

.