Taltavull reivindica la "memòria" i la "llengua pròpia" a la homilia de la Festa de l'Estendard. Taltavull reivindica la "memòria" i la "llengua pròpia" a la homilia de la Festa de l'Estendard.

PALMA, 31 de desembre.

L'obisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, qui aquest diumenge ha presidit la missa solemne amb motiu de la Festa de l'Estendard, ha reivindicat la "memòria" i la "llengua pròpia" d'un poble sensible a la defensa de la seva terra i de la seva identitat.

En detall, Taltavull ha aprofitat la Festa de l'Estendard per aprofundir en la identitat de la família, entenent-la com a creadora de la identitat del poble ja que d'ella depèn aquesta.

L'obisbe de Mallorca creu que l'Estendard ha de ser signe de bona entesa, de mirada conjunta i d'acció compartida, de seguiment confiat en un projecte comú basat en el respecte als drets humans.

Tot això s'observa a partir de dos aspectes que configuren la nostra identitat i que són part inalienable d'ella i que tenen la seva arrel en la família: la terra on hem nascut i la llengua que hem après.

En aquest sentit, Taltavull ha precisat que aquest és un poble sensible a la defensa de la seva terra. Per això, després d'assegurar que estam en condicions més que favorables per a mirar-la amb amor i davant el perill que la saviesa intuitiva de la gent del camp, així com l'amor a les costums i tradicions que passaven de pares a fills, quedin amb una representació purament escènica, sense vida, ha instat a afegir aquesta sensibilitat a una actitud ecològica integral i a la preocupació pel canvi climàtic.

A més, l'obisbe de Mallorca s'ha referit a aquest com un poble que també, des de sempre, estima, valora i promou la pròpia llengua. "L'Església sempre ha vetllat perquè fos així", ha destacat, posant èmfasi en que la llengua és més que paraules transportables d'un traductor i, per aquest motiu, Sebastià Taltavull ha valorat que tot i que a vegades ens arriba el rebuig, és edificant que entre persones procedents d'altres països hi hagi qui digui que ens entenen i valoren la nostra forma d'expressar-nos.

Doncs, ha continuat, un cop més ho hem de dir. Un poble sense cultura pròpia, un poble que renuncia allò que l'identifica, està destinat a desfer-se, no té futur.

"Per això", ha conclòs, hem de treballar per trobar el punt d'equilibri -respectant sempre els propis drets- que donarà harmonia a les nostres relacions humanes, integrant allò que més ens identifica per transmetre-ho com a valor assumible i enriquidor fins i tot per a qui és diferent".