• dimecres 5 d'octubre del 2022

Un 70% dels nens balears van tenir polls abans de la pandèmia, un problema en auge per tal de la distància social

img

A les Balears, un 22,7% de famílies no van notificar el contagi al col·legi, i la por al estigma apareix com la principal causa

PALMA, 5 Set.

Set de cada deu nens de Balears d'entre tres i 12 anys van tenir polls els tres anys anteriors a la pandèmia, segons el 'IX Estudi CinfaSalut: Percepció i hàbits dels pares i mares espanyols davant la pediculosi' elaborat per Cinfa i avalat per la Societat Espanyola de Farmàcia Clínica, Familiar i Comunitària (Sefac).

Mentre que amb la pandèmia s'ha reduït "considerablement" la incidència de la pediculosi, "ara que les circumstàncies socials i sanitàries tornen a ser les habituals de les de l'època precovid, la infestació del cuir cabellut i cabells per polls tornarà a constituir un problema de salut d'alta incidència a les aules i llars espanyoles", ha advertit el metge de Cinfa Julio Maset.

Segons l'estudi, l'escola es percep com el principal lloc de contagi d'aquesta afecció. El 94,7% de les famílies de les Balears creuen que els seus fills es van contagiar de polls a l'escola.

Els campaments són el següent ambient més assenyalat com a possible lloc de contagi: un 14,7% de les famílies famílies creuen que els seus fills es van contagiar allà. El segueixen les activitats extraescolars (10,7%) i altres llocs sense precisar (10,7%), la piscina (6,7%) i l'entorn familiar (5,3%).

Estudi confirma que a Espanya aquest problema és més freqüent en les nenes: un 55,8% van tenir polls en els tres anys previs a la pandèmia, davant del 47,5% dels nens. "Aquest fet s'explica perquè els cabells llargs suposa una major superfície de transmissió per als paràsits i perquè, entre les nenes, són més habituals els jocs de proximitat i són més proclius a compartir articles de pèl", ha apuntat Maset. Per edats, la incidència és més gran en nens més grans de sis anys.

El signe de contagi més freqüent és la picor: el 73% de les famílies detecten la pediculosi per aquest símptoma, i un 61,3% veu els polls als cabells dels nens en pentinar-lo. El 5,3% observa lesions al coll o després de les orelles, zones òptimes de desenvolupament d'aquests paràsits, i l'1,3% s'adona que el fill no dorm bé.

La picor i les molèsties derivades de la pediculosi és la principal preocupació dels pares espanyols (35,2%), així com el temor que la resta de la família es pugui contagiar (17,3%) i el risc de transmissió de malalties (16, 9%). Amb tot, com aclareix la vicepresidenta de Sefac, Ana Molinero, el poll humà del cap no transmet malalties.

Les molèsties que implica el tractament (14,4%), el rebuig que generen aquests paràsits ( 8,5%) i l'estigma que pot suposar per als nens (7,6%) apareixen també ressenyats com a preocupacions freqüents.

L'estudi de Cinfa també mostra l'impacte psicològic que suposa aquest problema en els menors afectats. Un 20% dels pares i mares de les Balears creuen que tenir polls afecta emocionalment els nens. Aquest percentatge s'eleva al 48% en el cas de pares que senten que els afecta a si mateixos directament, especialment a les mares, progenitors joves i famílies amb nens més petits.

Davant d'aquestes dades, Julio Maset ha apel·lat a la necessitat de normalitzar la pediculosi com "un problema més de salut, fàcilment tallable i en absolut vinculat als cabells bruts, per estalviar angoixes innecessàries".

De fet, l'estudi posa de manifest que és molt comú la falsa creença que els polls estan relacionats amb una manca d'higiene, i això porta alguns pares a témer que tractin els seus fills de manera diferent. La por a l'estigma, alerta Cinfa, porta els progenitors a no complir amb la responsabilitat de notificar al col·legi que els seus fills tenen polls, cosa que agreuja la transmissió. A les Balears, el percentatge de famílies que no notifica al centre el contagi és del 22,7%.

Altres falses creences són que els polls volin d'un cap a un altre, que les mascotes els contagiïn o que el millor remei és tallar els cabells --cosa que pot facilitar el tractament, però no és necessari i pot generar un impacte psicològic més gran en els nens--.

L'estudi revela que dos terços de les famílies de les Illes no van saber com actuar quan els seus fills van tenir polls per primer cop. Per informar-se, la font de consulta més habitual a què recorren els mares i pares balears és el farmacèutic (57,3%), seguida d'Internet (36%), amics o coneguts (34,7%) i metges i infermers. El 5,3% cerca informació a revistes o llibres, el 4% de les famílies consulta el seu perruquer i el 2,7% pregunta a l'escola.

D'altra banda, si bé fins a un 93% de les famílies de les Illes apliquen un tractament pediculicida per eliminar els polls, només el 17,1% duu a terme el tractament correctament, i malgrat això un 87% creuen que va ser eficaç.

Per realitzar el tractament de forma correcta cal seguir les instruccions del fabricant, pentinar floc a floc amb la llemenera, no usar assecador i continuar utilitzant la llemenera en les dues setmanes següents, fins a verificar en set dies si encara hi ha paràsits --i si n'hi ha, repetir el tractament--.

En aquest sentit, Cinfa incideix en quins tractaments casolans com que la maionesa o l'oli d'oliva no tenen eficàcia demostrada, mentre que al vinagre, encara que pot ajudar a enlairar-se les liendres, no és capaç de matar el paràsit i pot irritar el cuir cabellut.

A més del tractament, es poden adoptar mesures complementàries. Les més utilitzades a la Comunitat són rentar llençols i tovalloles a 60ºC (88%), revisar els cabells de tota la família (77,3%) i indicar als nens que evitin compartir articles de cabells (64%). A més, quatre de cada deu pares i mares (38,7%) aspiren mobles, sofàs i matalassos i el 18,7% aïlla els objectes que no es poden rentar en una bossa tancada durant una setmana.

estudi alerta així mateix que a les Balears les mesures preventives no es porten a la pràctica amb la freqüència recomanable: una de cada tres famílies no utilitza repel·lents de polls, ni tan sols quan hi ha casos de pediculosi a prop o els nens l'han passat recentment. De fet, en el 37,3% de llars, els nens amb polls han contagiat altres membres.

Per tot això, Cinfa i Sefac han difós un decàleg de recomanacions, com bandejar els mites al voltant de els polls; adoptar mesures preventives com ara revisar el cabell i utilitzar repel·lent; passar la llemenera correctament; avisar el col·legi en cas de contagi; triar un tractament adequat, seguir les instruccions i no confiar en tractaments casolans; no utilitzar assecadors; extremar la higiene a casa; i no abaixar la guàrdia els dies posteriors al tractament.

La investigació de Cinfa i Sefac es basa en un qüestionari online realitzat a una mostra representativa de 3.072 pares i mares espanyols amb fills i filles de 3 a 12 anys escolaritzats -4.204 nens i nenes-, residents a totes les comunitats autònomes.