PALMA, 25 Des.

Un nen de 12 anys i membre de l'Escolania dels Vermells de la Seu, Toni López Dezcallar, ha posat veu a la tradicional Sibil·la a les 'matines' de la Catedral de Mallorca després que durant les últimes dècades fos interpretada exclusivament per dones.

La celebració religiosa amb motiu del Nadal va començar a les 23.00 hores del dimecres a la Seu i, com és habitual, va ser oficiada per l'obispo de Mallorca, Sebastià Taltavull.

Un dels moments àlgids de les 'matines' de la Seu va ser el cant de la Sibil·la, la tradició nadalenca més antiga i singular de Mallorca, declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco el 2010.

És l'escenificació del judici final per part d'una profetessa que canta, espasa en mà, els vaticinis que en el seu dia va fer a l'antiga Grècia la Sibil·la eritrea.

Antigament, la Sibil·la era interpretada per un nen, un presbíter o un canonge. No va ser fins al Concili Vaticà II (1962-1965) en què es va permetre una major participació de les dones en les celebracions religioses.

Això va tenir com a consequència que, a finals dels anys 60 i principis dels 70, les nenes i dones van començar a posar veu al tradicional cant a les esglésies de Mallorca, també a la Catedral.

A la Seu, des de llavors, la persona triada per interpretar el cant ha estat una nena o una dona. Aquest dimecres, dècades després, el jove Toni López Dezcallar va tornar a posar veu masculina a la Sibil·la de la Catedral.

A d'altres esglésies de Mallorca, al llarg de tots aquests anys, ha estat interpretada indistintament per un nen, una nena o una dona.

Un altre nen de 12 anys integrant dels Vermells, Lluís Turell Amer, ha estat l'encarregat de llegir el també tradicional 'sermó de la Calenda' en l'inici de la celebració.

Durant la seva homilia, l'obispo de Mallorca va fer referència a les dues tradicions dient que "obre les portes al descobriment de Jesús present en els germans, als quals servir i estimar".

"Però sobretot hem escoltat una paraula que ens ve de Déu, que ens reconforta, que ens dóna esperança i ens obre el cor a la més gran acció de Déu en la història de la humanitat i ens disposa a entendre el misteri de l'amor que amaga i, des de la senzillesa més gran d'un nen, ens fa veure com s'orienta el destí de la humanitat", va pronunciar.

El naixement de Jesús, ha apuntat, va ser "l'inici d'un canvi de rumb en la història de la humanitat". "És realment sorprenent que un relat tan senzill ocorregut en un racó del món, Palestina, dominat per un país estranger, pogués tenir tanta transcendència cap al futur", ha dit.

Taltavull va recordar les lectures que s'han pronunciat en les misses del temps d'Advent, que parlen "de la promesa per part de Déu de l'establiment d'una societat en la qual regnarà la justícia i s'establirà la pau".

Més endavant, va vincular l'acollida que Jesús, acabat de néixer en una manjedora, va rebre dels pastors després de no trobar altre refugi amb la situació "dels més pobres i vulnerables, dels qui com ell busquen casa i no troben, dels qui no són acollits i pateixen rebuig i menyspreu, dels qui no troben treball, dels qui són descartats perquè no se'ls reconeixen els seus drets ni la dignitat que tenen pel sol fet de ser persones".

"Avui, com mai, se'ns posa a prova la nostra voluntat d'acollida i solidaritat. També entre nosaltres, són molts els qui reclamen unes condicions de vida dignes, una atenció personalitzada, uns salaris justos, uns lloguers assequibles, unes oportunitats que afavoreixin a tots per igual, un poder ser acceptats entre nosaltres i amb igualtat de condicions, sense aprofitar-nos de ningú en benefici propi", va incidir.

El naixement de Jesús, va sentenciar, "obre un camí nou en què posar la persona al centre de tot i posar-se al costat dels pobres, dels malalts, de tots aquells que, als ulls de Déu i segons la seva voluntat, són als primers als quals hem d'acollir, atendre, guarir i cuidar".

"Aquesta és una nit per reprendre actituds i fer que el nostre cristianisme sigui cristià", va concloure Taltavull.