PALMA, 4 Març.

Unió de Pagesos ha criticat que la Llei de Contracts Públics "discrimina" i "perjudica" als pagesos de Balears, perquè les seves explotacions són "massa petites" i "no premia el producte local".

Així ho ha expressat el coordinador de l'organització agrària, Joan Gaià, després que el Fons de Garantia Agrària i Pesquera de Balears (Fogaiba) hagi adjudicat un contracte per al subministrament de fruites i llet als col·legis per un valor de 415.000 euros, a l'empresa Fruiters i Verdures Massanassa.

Aquest contracte es va atorgar el passat 15 de febrer a aquesta empresa amb seu a la localitat valenciana de Silla i estava dividit en un total de 20 lots. L'objecte del contracte era la promoció del consum de fruites, verdures, hortalisses i productes làctics als centres escolars en el curs 2023-2024.

D'aquesta manera, Gaià ha retret que l'Administració s'amaga darrere i usa com "excusa" la Llei de Contracts Públics per "evitar comprar producte local".

"La Llei de Contracts està pensada en un marc que no és estrictament el balear i fa que les dimensions de les explotacions siguin massa petites per presentar-se a aquest tipus de concursos públics i no s'incentiva el producte local", ha argumentat.

L'agricultor ha indicat que aquesta circumstància no afecta només al sector primari, sinó que, per exemple, impedeix a les petites llibreries de pobles presentar-se a determinats concursos de compra de llibres.

Per aquests motius, ha reclamat una modificació de la llei i que no se'ls "discrimini" per produir a Balears. "A vegades s'hi remeten a que cal complir amb la llei però si la llei és injusta, el polític ha de moure els fils per canviar la llei", ha reivindicat.

Amb aquesta reivindicació, el que pretenen és interpel·lar la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, per iniciar aquesta reclamació al Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació i aquest a la vegada es dirigeixi a la UE.

El representant dels pagesos ha argumentat que, amb aquesta normativa, als agricultors balears se'ls "impossibilita" participar en aquestes compres i ha recalcat que l'administració pública són grans compradors, ja que gestionen aquests programes, els menjadors escolars, dels hospitals o de les residències.

"Això també perjudica al consumidor perquè l'obliguen a menjar un producte que no s'ha produït a Balears i, potser, té una empremta de carboni molt més elevada", ha insistit.

Gaià ha puntualitzat que els pagesos de Balears no poden competir en "igualtat de condicions" en aquests concursos, ja que aquestes empreses són "més grans, tenen economies d'escala, accés a l'aigua i la terra més barat".

"No es pot competir amb aquestes grans empreses i és una fal·làcia la lliure concurrència, el lliure mercat i la lliure competència, perquè els pagesos de Balears tenen una sèrie de condicionants físics, socials i geogràfics, que no ho permeten", ha assegurat, a la qual ha afegit una reclamació perquè l'Administració no els "margini".

En aquest sentit, l'agricultor ha posat l'exemple de la taronja ecològica, que, amb la producció de Mallorca, no es podrien aconseguir les xifres que ha presentat l'empresa adjudicatària.

"Per a l'empresa mallorquina Fruita bona, l'Administració seria un comprador molt bo però què farà amb el producte quan perdi un d'aquests concursos? no pot col·locar aquest producte al mercat, per tant igual deixa de produir", ha defensat.

D'aquesta manera, ha remarcat que el sector públic "ha discriminat" durant 20 anys al productor balear, per la qual cosa "s'ha perdut capacitat d'elaborar aquests productes".

Gaià ha suggerit que si les administracions els donessin unes xifres estables de les tones de fruites i hortalisses que necessiten, es produirien, perquè a Mallorca "s'estan produint menys quilos de menjar que els que es produïen fa 10 anys".

"El sector recula perquè són petites empreses i si no hi ha mercat, el mateix sector deixa de produir i aquest buit ho omple una empresa de fora", ha insistit.

Sobre aquest assumpte s'ha pronunciat el conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera, qui ha manifestat que la llei de contracts "és la que és" i, com a Administració, "ens hem de sotmetre a ella", tot i que ha apuntat que "una altra cosa és que es puguin modular i especificar particularitats".

Per aquest motiu, i per acabar, Vera ha considerat que hauran de parlar i coordinar-se amb la Conselleria d'Agricultura per "apostar pel producte de quilòmetre zero".