PALMA 19 Ago.

L'Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC) a Balears ha acusat els responsables del Centre Coordinador de Salvament Marítim de sotmetre els migrants que arriben en pastera a les costes de l'arxipèlag a "esperes inhumanes" abans de ser rescatats.

En un comunicat, l'associació professional també ha carregat contra el "doble rasero" amb el qual actua Salvament Marítim, ja que "incomple sistemàticament" el seu compromís d'actuar immediatament quan la trucada d'emergència la fan els immigrants però no quan hi ha altres persones afectades.

"S'està aplicant un criteri desigual i potencialment discriminatori, que en molts casos roça el racisme, en funció de l'origen o la condició de qui demana ajuda. No es pot tolerar que es doni prioritat a turistes sobre éssers humans en perill simplement per la seva nacionalitat o aparença", han sostingut els guàrdies civils.

L'AUGC ha posat com a exemple d'això una situació ocorreguda aquest mateix dilluns, quan cap a les 16.30 hores una pastera amb 14 migrants va tocar terra a Cabrera. Malgrat haver-se confirmat la seva arribada mitjançant el sistema SIVE i diverses trucades al 112 realitzades pels propis migrants, Salvament Marítim no va acudir fins les 23.30 hores, més de set hores després.

Durant aquest temps, sempre segons la versió de l'associació professional, els migrants van quedar desatesos "en condicions extremes de cansament, set, fam i desesperació". Dos d'ells van arribar a vomitar i a requerir atenció sanitària, i altres van protagonitzar enfrontaments per la tensió acumulada.

Quan finalment va arribar Salvament Marítim, ha prosseguit l'AUGC, van arribar tres pasteres més i, amb només dos agents en servei i una embarcació, van haver d'acudir immediatament a interceptar-les, deixant un sol guàrdia civil i tres militars custodiant els 14 migrants que ja estaven a terra fins les 03.00 hores, quan van tornar.

Aquesta situació d'"abandonament i risc", han alertat els agents, "no és puntual sinó habitual i afecta tant als immigrants com als propis agents, que es veuen exposats a jornades inhumanes de més de 24 hores sense el recolzament necessari".

Mentre tant, sempre segons la seva versió, a Formentera hi havia aquest dia tres mitjans marítimes "infrautilitzats" malgrat que Cabrera és el principal lloc d'arribada d'embarcacions de migrants.

Aquesta situació, han contrastat, contrasta amb la succeïda la setmana passada quan una trucada d'un velero fondejat a Cabrera va motivar la "intervenció ràpida" de l'helicòpter de Salvament Marítim sense que ni tan sols s'informés als agents que hi ha desplegats a la zona.

"No obstant això, quan els que truquen són immigrants, molts d'ells en situació desesperada, s'exigeix a la Guàrdia Civil que confirmi presencialment l'emergència abans de mobilitzar recursos. Aquesta pràctica, a més de suposar una perillosa pèrdua de temps, incobreix en el que podria qualificar-se de denegació d'auxili", ha considerat l'AUGC.

Els guàrdies civils han descarregat de culpa als tripulants de les Salvamar i Guardamar, qui "compleixen amb la seva tasca amb responsabilitat i eficàcia" i acudeixen a les emergències quan són activats, i han assenyalat a les decisions que es prenen des del Centre Coordinador de Salvament Marítim.

A ells han acusat de "retardar o directament negar" l'activació d'efectius de rescat malgrat tenir trucades d'emergència al 112 i dades confirmades pel sistema SIVE, "sotmetent als immigrants a esperes inhumanas i als agents a situacions de risc inacceptables".

"Què passaria si cada cop que es truca a una ambulància, si qui truca és immigrant, enlloc d'enviar-se directament s'enviés primer a verificar a la Guàrdia Civil? L'escàndol seria majúscul. Es parlaría sense dubtar-ho de racisme institucional", han sostingut des de l'associació professional.

Per tot això han exigit el compliment del compromís assumit per Salvament Marítim d'intervenir davant de qualsevol trucada del 112 "sense excepcions ni demores", la dotació de mitjans humans i materials suficients per al control i rescat de pasteres a Balears i la posada en marxa d'un protocol únic i equitatiu d'actuació "que no discrimini els qui demanen ajuda segons la seva nacionalitat o situació administrativa".

També que s'acceptin responsabilitats polítiques i operatives per part de qui, "per acció o omissió estan comprometen la vida de persones i exposant els agents a situacions d'alt risc".

.