PALMA, 28 Abr.

L'Associació de Productors d'Agricultura Ecològica de Mallorca (Apaema) ha assenyalat que els sòls han estat els "grans oblidats" de la contaminació i reclamen l'aplicació de la Llei de Residus i Sòls Contaminats, perquè "a vegades hi ha marc legal però no s'acaba d'implementar".

Així ho ha indicat la sòcia de l'organització i biòloga Aina Calafat, qui ha considerat que les Administracions -en els diferents nivells- "no prenen les suficients mesures per protegir els sòls de la contaminació".

La també tècnica de la Societat Espanyola d'Agricultura Ecològica (SEAE) ha estat consultada per Europa Press amb motiu de la recent aprovació de la proposta de la Comissió Europea per crear una Llei de Vigilància del Sòl i ha assenyalat que en les últimes dècades s'ha començat a donar més importància als sòls, "prova d'això són les diferents directrius i normatives que han sortit al respecte".

Tanmateix, ha incidit en que "des de que surt una norma fins que s'emprenen a implementar i es veuen resultats sempre passa temps", algo que ha atribuït a la "manca de recursos" per a la seva aplicació i la "manca d'informació de la ciutadania", ja que ha reconegut que "cada vegada està més conscienciada" amb la contaminació dels plàstics a la mar però en el sòl "no ho estan tant".

En referència als contaminants de sòls més habituals que es poden veure a les Balears, Calafat ha relatat que, anys enrere, les vinyes de l'arxipèlag estaven afectades de la yesca -malaltia que podreix la fusta de la vinya- i se'ls va donar un tractament que contenia arsènic, per la qual cosa hi havia una contaminació "bastant estesa" però ja "s'ha eliminat de la majoria de sòls".

Ara, ha situat entre els "contaminants emergents" els microplàstics emprats en l'acolxada dels cultius, dels quals ha argumentat que hi ha finques d'agricultura convencional amb "continguts molt alts de fragments d'aquests plàstics".

En aquest sentit, ha destacat les "garanties" i els "inconvenients" de la producció ecològica, ja que un pages que opti per aquest model d'agricultura té l'"obligació" de prendre "mesures preventives" per evitar que els contaminants arribin al producte que posa al mercat i si té un veí que fa aquest tipus de tractaments, "ha de fer una barrera vegetal o renunciar a sembrar una part de la seva finca".

Una altra de les limitacions de l'agricultura ecològica ha afirmat que està en els llocs on hi ha depuradores ja que "poden contenir metalls pesants que després es queden als sòls, que després passen a les plantes", per la qual cosa "no està permès fer agricultura ecològica en aquests llocs" mentre que ha assegurat que "l'agricultura convencional s'està estenent molt per llocs on hi ha depuradores".

"Amb la nova directiva també se sabrà quins són els metalls pesants que s'aporten al sòl, on i en quina concentració", ha argumentat, ja que "un sòl fèrtil triga milions d'anys a formar-se i amb una pràctica es pot fer desaparèixer en qüestió de mesos".

De la mateixa manera, ha citat altres fonts de contaminació dels sòls a les Balears, com el cas dels plaguicides agraris, les incineradores, la central tèrmica d'Es Murterar, els abocadors il·legals, al plom del ciment o dels perdigons de caça, entre d'altres.

Per a la retirada d'aquesta contaminació, ha explicat que la FAO i la pròpia UE fixen algunes estratègies com la plantació de determinats cultius perquè acumulin aquests contaminants, retirar el cultiu i emmagatzemar-lo en algun lloc on no continuï contaminant sòls i aigües o una altra amb microorganismes, que haurien d'estar en els sòls de manera "natural" però ha incidit en que amb l'agricultura intensiva "s'ha perdut gran part".

La Llei de Vigilància del Sòl haurà de ser tramitada pel proper Parlament Europeu que surti de les eleccions del proper 9 de juny i en ella es demana als Estats membres que investiguin, avaluen i netegin sòls contaminats per abordar riscos "inacceptables" per a la salut humana i el medi ambient.

En la iniciativa legislativa s'estableix que els costos de les tasques de descontaminació els correspondrà abonar-los a qui contamina, d'acord amb el principi de "qui contamina paga".

El Parlament Europeu ha donat suport així a l'objectiu general de tenir uns "sòls sans" per a 2050 i la nova llei obligarà als països de la UE a monitoritzar i avaluar la salut de tots els sòls al seu territori i les autoritats nacionals podran aplicar els descriptors de sòl que millor il·lustren les característiques de cada tipus de sòl a nivell nacional.

Els eurodiputats proposen una classificació de cinc nivells per avaluar la salut del sòl: estat ecològic alt, bo, moderat, degradat i críticament degradat i només els sòls amb un estat ecològic "bo" o "alt" es considerarien sans.

Segons la Comissió, s'estima que a la UE hi ha 2,8 milions de sòls potencialment contaminats, per la qual cosa els eurodiputats donen suport a l'exigència d'elaborar una llista pública d'aquests llocs en tots els països de la UE a més tard quatre anys després de l'entrada en vigor d'aquesta directiva.

.