MÉS per Mallorca retira el seu suport inicial a la normativa després d'incloure's les modificacions proposades per Vox

Vox defensa que el sector primari s'emporti "una trosset de la pastisseria turística" permetent activitats ecuestres

El PP defensa la utilitat de la normativa i acusa l'oposició de permetre la introducció d'esmenes

PALMA, 10 de juny.

El Parlament ha aprovat el projecte de llei de macrogranges, que prohibeix les explotacions avícoles de més de 160.000 gallines, incloent diverses esmenes de Vox per suprimir el requisit del català en la sanitat pública o legalitzar camps de polo com el de Campos.

La normativa, que va ser aprovada com a decret llei el passat gener, finalment ha tirat endavant amb els vots favorables del PP, dels diputats no adscrits i de Llorenç Còrdoba (28), l'abstenció de Vox (5) i l'oposició de l'esquerra (25).

En un primer moment, el text havia estat consensuat entre el Govern i MÉS per Mallorca, però la inclusió d'algunes de les modificacions proposades pels de Santiago Abascal ha fet que els ecosobiranistes canviessin la seva postura.

El projecte de llei, tal com reflectia el dictamen que va sortir de la Comissió d'Economia, prohibeix les macrogranges avícoles de més de 160.000 gallines postes i estableix altres límits relatius al tamany d'aquests projectes en funció de la seva proximitat amb els nuclis urbans.

Així, les que alberguin a partir de 20.000 gallines hauran d'estar ubicades almenys a dos quilòmetres lineals de distància del sòl urbà residencial més proper. Entre els dos i els quatre quilòmetres podran tenir fins a 40.000 aus, mentre que entre els quatre i els sis quilòmetres podran albergar fins a 80.000.

El límit màxim es situa a les 160.000, que en qualsevol cas hauran de trobar-se a una distància no inferior a aquests sis quilòmetres de distància dels nuclis urbans residencials.

La necessitat de regular aquestes explotacions de grans dimensions va sorgir després que una empresa projectara una macrogranja avícola a escassa distància de Sineu en la qual es preveia criar 750.000 gallines i tractar els productes d'altres 220.000 procedents d'altres granges.

Va ser el propi Govern qui va arxivar l'autorització relativa a aquest projecte, després del qual va redactar i convalidar el decret amb el suport de MÉS per Mallorca. La resta de l'esquerra es va oposar de la mà de Vox, que no obstant ara ha brindat el seu suport en incloure les seves esmenes.

El text sortit de la Comissió també incloïa unes esmenes de control pressupostari introduïdes pel PSIB amb el suport dels de Santiago Abascal -quan la seva relació amb el PP es trobava en un mal moment-, que no obstant han decaigut.

Les modificacions proposades per Vox, algunes de les quals han rebut el suport del grup parlamentari 'popular' -amb els quals van signar recentment un acord per tirar endavant els pressupostos autonòmics-, aborden diferents matèries.

Algunes d'elles no tenen res a veure amb l'essència del projecte de llei, com l'exempció del requisit del coneixement del català per al personal sanitari de la sanitat pública de les Balears, que passarà a ser un mèrit. Per al personal no sanitari sí serà un requisit, però es podran realitzar excepcions quan la prestació dels serveis es vegin condicionades per la falta de professionals.

D'aquesta manera, Vox i el PP blinden una qüestió que ja estava recollida en la legislació autonòmica des de fa dos anys però per la via del decret llei i la seva constitucionalitat estudiarà el Tribunal Constitucional (TC).

Una altra d'aquestes esmenes estableix l'exempció del català per als treballadors que es trobin en un procés d'estabilització. De conseguir la condició de funcionaris tindran quatre anys per acreditar el requisit lingüístic.

A més, s'ha modificat la llei agrària per permetre que les explotacions agràries puguin albergar diverses activitats ecuestres i aquelles infraestructures relacionades amb aquestes activitats, cosa que permetrà legalitzar camps de polo com el de Campos.

No han tirat endavant, no obstant, les diverses esmenes presentades pels grups de l'esquerra. Entre elles destaquen la proposta d'Unides Podem que la regulació s'estengués a tot tipus d'explotacions ramaderes -i no només avícoles- i la del PSIB -havia presentat diverses desenes d'elles- per marcar les dimensions de les explotacions que passarien a ser considerades de dimensions industrials.

El conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha estat l'encarregat d'estrenar el debat i defensar una normativa "senzilla" que regula aspectes que anteriorment no ho estaven ni en la legislació estatal ni autonòmica.

Per redactar-la es "van analitzar els fets, es va estudiar la normativa vigent, es va escoltar al sector i es va conèixer l'opinió dels pobles més afectats", que van donar com a resultat "mesures a tots els nivells en base a un treball seriós i compromès".

El conseller ha fet referència a les diferents esmenes presentades pels grups. Les relacionades amb la norma ha considerat que haurien d'estudiar-se i debatre's en una eventual revisió de la llei agrària; la resta, ha admès, se li "escapen".

En qualsevol cas, ha afirmat que el seu compromís i el del seu departament és treballar en polítiques agràries que siguin beneficioses pels pagesos. "Són als primers als quals escoltem i amb els quals treballem des d'un principi", ha subratllat.

El diputat de Vox Sergio Rodríguez ha considerat que les explotacions agràries intensives són imprescindibles per garantir que hi hagi producte local a preus assequibles.

També ha ironitzat amb el fet que les seves esmenes hagin causat "molta sensació". Les relacionades amb el català, ha justificat, busquen donar "seguretat jurídica" a l'actual legislació; les d'activitats hípiques, permetre que el sector agrari s'emporti "una trosset del pastís del negoci turístic".

Sobre el camp de polo de Campos, ha assegurat que "ignorava de manera absoluta" la seva existència fins que ho va llegir a la premsa, a la qual l'oposició li ha respost cridant "mentider".

El diputat de MÉS per Mallorca Ferran Rosa ha aprofitat al PP que hagi trencat el "compromís explícit" que van adquirir amb ells per aprovar el decret però no incloure qüestions alienes a les macrogranges avícoles en el projecte de llei.

El fet que no hagin complert amb la seva paraula i hagin donat llum verda a les esmenes de Vox, ha sostingut, només es pot explicar per la voluntat del portaveu dels 'populars' Sebastià Sagreras, de "legalitzar el camp de polo de Campos (municipi del qual és natural i va ser alcalde) i no sap com".

El diputat socialista Marc Pons ha defensat un model d'agricultura extensiva "adaptada al clima i al territori" i no el de les macrogranges. El projecte de llei, ha lamentat, no prohibeix les explotacions porcines, caprines o bovines.

I les que sí prohibeix i limita, ha afegit, ho fa sense exigir condicions ambientals, paisatgístiques, d'olors, de contaminació de l'aigua ni de benestar animal. El seu grup va presentar diferents propostes que, ha criticat, no van ser analitzades per un Govern que ha acabat "abraçat a Vox".

El diputat del PP Pedro Álvarez, d'altra banda, ha recordat la "quimera" que era el projecte de macrogranja de Sineu i ha posat en valor el decret aprovat pel Govern, que cobreix "els buits legals de la normativa existent".

"Pretenia ser cirurgia de bisturí per no perjudicar al sector primari, per no limitar la sobirania alimentària, posar freno a les industries desmesurades i protegir el territori i les persones", ha defensat.

Si s'han pogut introduir esmenes com les de Vox, ha conclòs, ha estat perquè l'oposició va votar a favor de la tramitació del decret com a projecte de llei.