Balears admet que la descarbonització total és "ambiciosa" i estudiarà "fins on es pot arribar".

Balears admet que la descarbonització total és

Tancar centrals tèrmiques i el transport amb energies renovables, altres dels reptes

PALMA, 1 Des.

El Govern ha valorat aquest divendres la inclusió de les Illes Balears en un programa de la Comissió Europea per aconseguir la descarbonització total el 2030, una proposta que reconeix que és "ambiciosa", per la qual cosa estudiarà "fins on es pot arribar".

Així ho han detallat aquest divendres en una roda de premsa el conseller d'Empresa, Ocupació i Energia, Alejandro Sáenz de San Pedro, i el director general d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic, Diego Viu.

Sáenz de San Pedro ha expressat la seva "satisfacció" perquè la comissió hagi seleccionat les Balears, a més d'altres 30 arxipèlags europeus per a aquest programa pilot, i amb el qual pretén donar "un impuls decidit a totes les polítiques de descarbonització i lluita contra el canvi climàtic".

El conseller ha indicat que això serà "un eix més dels objectius per al 2050", per la qual cosa "tot el que es pugui avançar i endavant dates serà una bona notícia".

Per la seva banda, Viu ha assenyalat que el seu departament ha pogut demostrar "tècnicament amb arguments" a la Comissió Europea, que hi ha "un projecte seriós", "una voluntat decidida i ferma" i s'ha fet una "bona anàlisi" de la situació.

"A més s'ha aixecat la mà per dir que no es vol el mínim que vol Europa, sinó que es vol més, i que s'està disposat a donar aquest pas més enllà de l'obligat per poder-ho fer", ha argumentat.

El responsable de Transició Energètica ha explicat que el Govern es va presentar a aquesta convocatòria europea a l'inici de la legislatura i, després d'una pròrroga, es va lliurar el projecte seleccionat.

"Més enllà de la singularitat de ser unes illes, reconeguda per Europa com una barrera o una necessitat addicional de la transició energètica, un dels valors que ha ajudat a ser seleccionats és que s'ha aconseguit un consens de diferents parts, amb el Govern com a líder però també administracions locals, consells i el Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic", ha assenyalat Viu.

Així mateix, ha subratllat que també han participat en el disseny del projecte els diferents distribuïdors, generadors i operadors del sistema energètic, entenent que "tenen part de responsabilitat": "Aquests organismes han de disposar i preveure quin serà el creixement i quines possibilitats hi ha de cobrir-lo". D'altra banda, també ha destacat que s'ha afegit a la societat civil i acadèmica.

"Hi ha empreses instal·ladores, clústers i la Universitat de les Illes Balears involucrades a generar la taula i el debat suficient per avaluar de forma sincera i realista què es pot fer i veure què es pot aconseguir", ha mantingut Viu.

D'aquesta manera, la UE s'encarregarà de posar a disposició consultors i especialistes en la matèria per assessorar i definir les mesures a implementar. "El fet que sigui un projecte compartit per 30 arxipèlags farà que es disposi de les impressions i pràctiques de transició energètica que ajudin a les Balears", ha apuntat Viu.

El director general ha concretat que el projecte identificarà les barreres que impedeixen aquest avanç de la descarbonització del 2050 al 2030 i, en el cas que no es pugui dur a terme, es plantejarà la possibilitat d'implantar el marc legal per avançar-ho --amb "seguretat jurídica"--, definirà un programa d'incentius necessaris i desenvoluparà les noves tecnologies que podrien ajudar a nivell de mobilitat, ports o emmagatzematge d'energia.

En referència a si aquest projecte pot resultar poc realista, el director general ha argumentat que és "molt ambiciós" però "abans de rendir-se i llençar la tovallola, cal fer l'anàlisi per veure si es pot arribar i, si no es pot, veure què està a les nostres mans per aconseguir-ho".

Consultat per les principals barreres que es poden trobar per a l'assoliment d'aquest fita, Viu ha assenyalat la regulació que "dificulta la penetració de les energies renovables", ja que els sistemes per implantar-les són "complexos" i "a vegades s'acaba amb projectes que portaven dos o tres anys en marxa i no aconsegueixen les acreditacions per implantar-se".

"Aquest pla és de la dècada passada i la tecnologia i la velocitat o fins i tot l'ambició de la pròpia UE ha avançat molt més ràpidament, per la qual cosa requereix d'una actualització", ha argumentat.

Així, un cop revisada la regulació i els objectius ha defensat que "s'haurà de modificar la velocitat de les inversions i demanar, al Govern i a la UE, les ajudes necessàries", per la qual cosa ha assenyalat que el desenvolupament de fotovoltaiques en sòl rústic "forma part del projecte" però es farà "de manera ordenada i sensata".

Preguntat per si aquest projecte també implica que el transport a les Balears hauria d'emplear energies renovables, Viu ha contestat que "clar que sí" i, pel que fa a l'avanç de les limitacions de cotxes de gasolina al 2030, ha manifestat que "s'haurà d'estudiar si és factible i si no invadeix competències europees".

"És estudiar-ho, veure si es pot realitzar, si existeixen els mitjans i, si no és factible, decidir fins on es pot arribar, perquè el transport terrestre és un dels principals emissors de carboni i cal prendre mesures i veure quines són les més efectives", ha insistit.

Sobre la possibilitat de tancar les centrals tèrmiques el 2030, com Son Reus o Cas Tresorer, el responsable de Transició Energètica ha insistit que Endesa "ho vol avaluar", perquè són "conscients del que generen" i "es vol validar amb un informe científic si és possible i les alternatives".

Tags

Categoría

Illes Balears