Es construiran noves instal·lacions modulars als ports per a l'atenció temporal de migrants però no es preveuen més places d'acollida

Rodríguez, sobre el desplegament de Frontex: "Quina frontera volem blindar en el mar? Quants vaixells hem de posar?"

PALMA, 9 ago.

El delegat del govern a les Illes Balears, Alfonso Rodríguez, ha tornat a alertar sobre la possibilitat que l'arxipèlag, "d'aquí a uns mesos o un any", pugui demanar derivar menors estrangers no acompanyats a altres comunitats autònomes tot i que ara es negui a acollir 49 procedents de les Canàries.

Rodríguez, en una entrevista concedida a Europa Press, ha advertit a la presidenta del Govern, Marga Prohens, del risc que corre en haver recorregut davant del Tribunal Constitucional el que ha definit com una "solució estructural" a la problemàtica derivada de l'acollida d'aquests menors.

"Per això li deia que cuidado con portar a un contenciós aquesta solució estructural, perquè potser d'aquí a uns mesos o a un any, no ho sabem, però potser pugui demanar-la per a la seva pròpia comunitat", ha insistit.

El delegat del Govern ha advertit que les Illes Balears duplica ja, segons els càlculs de l'Executiu central, la seva capacitat ordinària d'acollida de menors migrants. Això fa que estigui a un pas de poder declarar-se en contingència migratòria i derivar menors a altres comunitats, atès que el decret que regula aquesta possibilitat estableix que com a mínim s'ha de triplicar.

Rodríguez, però, no s'ha aventurat a dir si creu que el Govern, després de mesos de rebuig frontal a aquesta mesura, podria arribar a adoptar-la. Al seu parer, el que "insinuava" la nova consellera de Famílies, Benestar Social i Atenció a la Dependència, Sandra Fernández, és que no els calia "perquè ja els demanarien a altres comunitats que els donessin una mà".

¿Però com ho demanaran? ¿I què està fent les Canàries des de fa anys? ¿I quines comunitats els estan donant una mà? Hem d'afrontar una realitat des de l'interès superior del menor, que és la seva protecció, i la idea que és un fenomen de país al qual cal donar solució com a país, i totes les comunitats han de col·laborar. Més enllà de tot això és soroll", ha conclòs.

En la seva recent visita a Palma, el president del Govern, Pedro Sánchez, va advertir de les "conseqüències" a les quals s'enfrontaran les comunitats autònomes que s'oposin al repartiment de menors migrants actualment acollits a les Canàries.

La mateixa Prohens va interpretar les paraules del president de l'Executiu com una "amença", alguna cosa que Rodríguez ha descartat. "Segurament detallar o presuposar les conseqüències sí que podria entendre's com una amença, però aquí no hi ha cap. Què passa a qualsevol que incompleix una llei? Doncs que té unes conseqüències. Quines? Ja es veurà, la Justícia prendrà les seves mesures", ha sostingut.

El delegat del Govern, en tot cas, ha dit entendre les dificultats que les Illes Balears, com a comunitat que rep migrants de forma directa, pot tenir per acollir aquests menors no acompanyats. "Comprenc que és complicat, que és difícil i que cal fer un esforç important", ha concedit.

Rodríguez, davant de l'"increment evident" que han registrat el flux migratori que arriba a les costes de les Balears en els últims anys --en el que va de 2025 han crescut prop de 170% respecte al mateix període de 2024--, ha advocat per articular una política basada en tres pilars.

El primer, la gestió de l'arribada de persones migrants "en la millor clau humanitària possible" i amb l'objectiu últim de aconseguir que la llista de morts en la ruta migratòria entre Algèria i l'arxipèlag deixi de créixer. El nombre de cadàvers de possibles migrants localitzats en aigües o costes de les Balears en el que va d'any roda ja els 40, ha apuntat.

També l'acollida temporal d'aquests migrants, que no sol demorar-se més de 36 hores a causa que al voltant del 90% d'ells prossegueixen el seu viatge un cop assolit les Balears.

Per això, ha anunciat després de prop d'un any de negociacions amb l'Autoritat Portuària de les Balears (APB), el Govern aixecarà tres infraestructures modulars als ports de Palma, Eivissa i Formentera en les quals brindar-los atenció mentre esperen ser derivats a un centre de la península.

De moment, ha recordat, en el de Palma s'ha habilitat una estació marítima en la qual els migrants poden passar la nit i evitar així que dormin al carrer, com ha succeït en diverses ocasions. En canvi, el delegat ha rebutjat de moment la possibilitat d'ampliar les poques més de 40 places d'acollida que la Creu Roja gestiona a Mallorca.

El segon pilar, ha prosseguit Rodríguez, és el de la lluita contra les màfies que promouen la immigració irregular i "s'estan lucrant amb la desesperació de tants". En el que va de 2025, ha subratllat, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil ja han detingut a 66 suposats patrons de pasteres a les Balears.

El 2022 Nacions Unides va advertir que a les Canàries els acusats de patronejar les cayucos "rarament formen part d'organitzacions criminals transnacionals". Preguntat si aquesta situació pot estar replicant-se a les Balears, el delegat del Govern ha defensat la tasca de les forces i cossos de seguretat.

La detenció dels patrons és un tema important perquè és dissuasiu. Hi haurà molts que ja no es posaran en risc si saben que pot ser que siguin detinguts i passin dos, tres, quatre anys a la presó", ha argumentat.

La tercera pota de l'estratègia per fer front a l'increment del flux migratori a l'arxipèlag, ha continuat Rodríguez, és intensificar la col·laboració amb els països d'origen per "reduir la necessitat de sortida desesperada de tants migrants".

El president del Govern, precisament, es va comprometre en la seva recent visita a Palma a realitzar un "esforç diplomàtic" amb els països d'origen i trànsit de migració per intentar frenar l'arribada de pasteres a les costes de les Balears.

De la mateixa manera que s'ha fet un treball intens amb Mauritània i Senegal per reduir aquest flux de migració que es juga la vida cap a les Canàries, em penso que en la voluntat del Govern està aquest treball també amb Algèria o amb els països d'inici de la ruta, com Sudan", ha incidit el delegat.

Qüestionat pel pacte urgent amb el govern algerià que reclama l'Executiu autonòmic, Rodríguez ha apostat per la "discreció" fins que es pugui materialitzar un acord.

No és un panorama senzill, cal entendre molt bé els equilibris que cal fer i com cal negociar amb uns i altres. Però estic segur que el Govern està fent la seva feina", ha confiat.

Tant des del Govern com des del Consell de Mallorca han reclamat en diverses ocasions el desplegament d'agents de Frontex a les Balears per frenar l'arribada de pasteres, tot i sense especificar de quina manera.

Rodríguez ha assenyalat que els recursos de l'agència europea de fronteres poden materialitzar-se tant en forma econòmica com en actuacions concretes --com ja succeeix en bona part del Mediterrani--, però ha demanat no vincular la seva presència amb la idea de "blindar les fronteres".

"¿Però quina frontera volem blindar en el mar? ¿Quants vaixells hem de posar per evitar això? El que cal fer és treballar en origen per lluitar contra les màfies i millorar l'estabilitat d'aquells països que estan expulsant els seus ciutadans perquè no els donen cap futur", ha sentenciat.