PALMA 14 Jul.

El Govern balear ha alliberat en una finca de Campos tres milans recuperats a les instal·lacions del Consorci de Recuperació de Fauna de les Balears (Cofib).

En una nota de premsa, el Govern ha informat que la presidenta de l'Executiu, Marga Prohens, acompanyada del conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha participat aquest dilluns en la alliberació de tres milans (Milvus milvus) recuperats al Centre de Recuperació de Fauna Silvestre de Mallorca del Cofib.

En l'acte, que s'ha celebrat en una finca de Campos, propietat de la vaqueria de Son Carbó, s'han alliberat dos exemplars adults trobats en basses, que presentaven símptomes d'ofegament, i un pollet nascut aquest any que va ingressar per inanició en el centre de recuperació de fauna silvestre.

La presidenta del Govern ha agraït "la gran tasca que realitzen tots els professionals en la recuperació de la fauna silvestre a les Balears, així com la imprescindible col·laboració ciutadana, ja que són els particulars qui, generalment, donen la primera veu de l'alarma davant la troballa d'un exemplar ferit".

En aquest sentit, Prohens ha destacat la importància de conscienciar la població sobre la protecció del medi natural i de les espècies que hi habiten, com els milans: "És vital per a l'espècie la detecció precoç de qualsevol milano amb un comportament anormal, algun problema visible, ferides o sospites de malalties. En cas de detectar alguna d'aquestes causes, cal avisar immediatament al 112, al Servei de Protecció d'Espècies del Govern o al Cofib, per activar els protocols d'atenció i, si escau, de rescat", ha manifestat la presidenta.

Per la seva part, el conseller Simonet ha assenyalat que "la presència d'aquesta espècie protegida, tan emblemàtica a l'arxipèlag, és un bon indicador de l'estat de salut del territori". A més, ha continuat, "cal recalcar que si la població de milano ha augmentat considerablement en les últimes dècades és gràcies a les accions de conservació que s'han dut a terme". Per aquest motiu, s'ha compromès a que "des del Govern es seguirà recolzant i impulsant iniciatives encaminades a la seva protecció".

Simonet ha destacat també l'important paper que juguen aquestes espècies carronyeres en el manteniment sanitari dels ecosistemes, retirant animals ferits, malalts o directament carrons, que són la base de la seva alimentació. "En l'actualitat, s'observa com aquesta espècie s'està desplaçant a zones en les quals era gairebé impensable que poguessin arribar anys enrere. El treball i la conscienciació de tots els col·lectius implicats en la seva conservació han fet que disminueixin considerablement els episodis d'envaïment, de trets i electrocucions i que, per tant, aquesta espècie pugui recolonitzar les seves àrees de distribució històriques", ha subratllat el conseller.

A més de Prohens i Simonet, en la alliberació també han estat presents l'alcaldessa de Campos, Francisca Porquer; la directora general de Medi Natural i Gestió Forestal, Anna Torres; el president de la Fundació Natura Parc, Toni Mas; personal del Cofib i agents de Medi Ambient.

Cal destacar que aquests exemplars alliberats aquest dilluns han estat marcats amb marques alars i anella metàl·lica oficial. A més, dos d'ells han estat equipats amb emissors de seguiment per satèl·lit, que s'han col·locat amb el suport del Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Natura (GOB) i que permetran fer el seguiment i controlar la seva adaptació a la naturalesa.

Amb tot, les dades del 2024 revelen que a Mallorca, actualment, hi ha més de 150 parelles de milans, mentre que a Menorca es calcula un total d'unes 75 parelles. Aquest any, han ingressat al Cofib un total de 41 exemplars de milano, 37 a Mallorca i quatre a Menorca, dels quals quatre ja han pogut ser alliberats de nou al medi natural.

D'altra banda, al mes de juny es van cedir 16 exemplars a la Junta d'Andalusia, en el marc del projecte de reintroducció i reforç poblacional d'aquesta espècie al Parc Natural de Sierra de Cazorla, Segura i les Villas (Jaén).

El milano és una espècie catalogada com a 'En perill d'extinció' pel Reial Decret 139/2011, de 4 de febrer, pel desenvolupament del Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i del Catàleg Espanyol d'Espècies Amenaçades, la qual cosa implica que les administracions han de garantir-ne la conservació i promoure'n la recuperació. Malgrat tot, l'evolució de les seves poblacions a nivell de Balears és molt positiva. Internacionalment, està inclosa a l'Annex 1 de la Directiva d'Aus i a l'Apèndix 2 de la Convenció sobre la Conservació d'Espècies Migratòries.