Notícies Balears.

Notícies Balears.

El jutge creu que Ábalos i Koldo García es van reunir a gener en una marisqueria per abordar la reclamació de Balears. El jutge creu que Ábalos i Koldo García es van reunir a gener en una marisqueria per abordar la reclamació de Balears.

El jutge creu que Ábalos i Koldo García es van reunir a gener en una marisqueria per abordar la reclamació de Balears.

El jutge creu que Ábalos i Koldo García es van reunir a gener en una marisqueria per abordar la reclamació de Balears.

MADRID/PALMA, 29 de febrer.

El jutge de l'Audiència Nacional que investiga presumptes comissions irregulars per a l'adjudicació de contractes de mascaretes durant la pandèmia creu que l'exministre de Transports, José Luis Ábalos, es va reunir al gener amb el seu exassessor Koldo García en una marisqueria de Madrid per tractar la reclamació de les Balears pel cas de les mascaretes.

En un auto del passat 7 de febrer, al qual ha tingut accés Europa Press, el jutge Ismael Moreno assenyala l'exministre de Transports José Luis Ábalos com a "intermediari" de la presumpta trama.

En l'auto s'autoritzaven una sèrie d'intervencions telefòniques als investigats. "L'observació de les comunicacions i l'activitat operativa realitzada per la unitat actuadora han permès concloure que aquests intermediaris serien José Luis Ábalos i Jacobo Pombo", apunta.

De moment, ni Ábalos ni Pombo figuren com a investigats en el procediment que es segueix a l'Audiència Nacional contra set persones, una d'elles Koldo, per presumptes delictes d'organització criminal, blanc de capitals, suborn i tràfic d'influències.

En assenyalar Ábalos, l'instructor posa l'accent en una trobada que va tenir lloc el passat 10 de gener en un restaurant de Madrid. "Koldo es reuneix entre altres persones amb José Luis Ábalos en una zona reservada de la marisqueria La Chalana entre les 21.15 i les 22.20 hores aproximadament, com queda reflectit a l'ofici policial", precisa.

Per al titular del Jutjat Central d'Instrucció Número 2, aquesta reunió "té un interès especial pels fets investigats" atès la conversa telefònica mantinguda el dia anterior entre l'empresari Juan Carlos Cueto, presumpte 'cervell' de la trama, i Koldo.

Segons es desprèn de la investigació, en aquesta trucada "Cueto li demanava que abans que marxés de viatge a Perú el dia 11 de gener li digués alguna cosa a un tercer". "De fet, Koldo li informava a Cueto que una de les coses a tractar amb una de les persones que es reunirà l'endemà -quan es reuneix amb Ábalos- era això, s'entén que es referia a les gestions realitzades amb l'Administració balear per solucionar la reclamació de 2,6 milions d'euros feta a Solucions de Gestió", afegeix el jutge.

La reclamació deriva d'un contracte de 3,7 milions d'euros entre l'empresa i l'IbSalut d'abril de 2020. Com va exposar aquest dimecres l'actual director general de l'IbSalut, Javier Ureña, un representant de l'empresa va oferir al Govern per telèfon l'enviament del carregament de mascaretes, un comanda que al que sembla anava destinada a una altra administració que per circumstàncies que es desconeixen no les va quedar.

el primer document en l'expedient és el correu electrònic que el 25 d'abril de 2020, el titular de l'empresa, Íñigo Rotaeche --un dels investigats-- va dirigir a l'aleshores director de Gestió i Pressupostos de l'IbSalut, Manuel Palomino. Aquest correu, amb l'assumpte 'Contingut avió 26/04/2020 KN95', va ser enviat tant a la direcció corporativa de Palomino com a una de domini particular.

Amb tot, segons es desprèn de les al·legacions de l'empresa el passat novembre, abans d'aquell correu electrònic hi va haver una conversa telefònica, encara que els actuals responsables del servei desconeixen entre qui i en quines circumstàncies.

En el missatge, Rotaeche remetia documentació sobre la qualitat de les mascaretes que transportava un avió que arribaria a Barajas l'endemà, un material que, s'indicava, podria arribar a les Balears.

No obstant això, segons Ureña, sembla ser que la comanda anava originalment destinada a una altra administració, encara que desconeixen per què no se les va quedar i se les van oferir en lloc de les Balears. De fet, el director de l'IbSalut llançava que "quan ofereixen el carregament de l'avió, o està sortint o ja està en l'aire, perquè arriba en hores a les Balears via Madrid".

El carregament, 1,4 milions de mascaretes en 1.329 capses, es va rebre el 27 d'abril. Va ser al juny que es van rebre els resultats dels anàlisis al material rebut comprovant que no complia els requisits d'una mascareta FFP2.

Malgrat això, el 12 d'agost de 2020 a sol·licitud de l'empresa, l'IbSalut va emetre un certificat de conformitat constatant que el contracte s'havia executat "correcta i satisfactòriament" sense que s'hagués produït "cap incidència".

Aquest document és l'principal obstacle que veuen els actuals responsables de l'Ibsalut perquè la reclamació pugui prosperar, sumat al fet que l'Executiu anterior trigàs tres anys en iniciar les primeres gestions per exigir una compensació.

De fet, Ureña va cridar l'atenció sobre l'absència de moviments tot i que el 2022 la Guàrdia Civil i la Fiscalia ja van requerir l'expedient dins d'una investigació. Mesos després, al març de 2023, Manuel Palomino --com a director general de l'IbSalut després de la sortida de Juli Fuster-- va dirigir un advertiment a l'empresa anunciant mesures, encara que el document té un valor merament comunicatiu sense efectes jurídics com reclamació.

L'empresa va respondre a l'escrit manifestant la seva oposició. Aquell contacte va ser l'únic fins a la proposta d'inici de resolució parcial, un informe del subdirector de compres del 6 de juliol on ja es xifra en 2,6 milions d'euros la compensació.

Amb tot, segons el Govern, aquí tampoc comença formalment la reclamació, sinó que es materialitza el 24 d'agost de 2023 amb una resolució parcial de contracte. Actualment l'expedient està en fase de resolució d'al·legacions, segons l'IbSalut.

En aquest sentit, des de l'IbSalut han assegurat que la reclamació segueix plenament vigent, tot i que en un auto recollint les tesis de la Fiscalia Anticorrupció es especulava amb la possibilitat que hagués caducat al gener. Aquella conclusió es basa en converses entre els imputats, que pel que fa als investigadors suggereixen que García podia maniobrar per intentar frenar la reclamació.