El jutge rebutja cedir el 'cas Koldo' a la Fiscalia Europea i el Suprem decidirà qui assumeix la investigació. El jutge rebutja cedir el 'cas Koldo' a la Fiscalia Europea i el Suprem decidirà qui assumeix la investigació.

El magistrat assegura que els delictes que investiga "no perjudiquen els interessos financers de la Unió"
El jutge Ismael Moreno, que instrueix a l'Audiència Nacional el 'cas Koldo', ha rebutjat transferir la causa a la Fiscalia Europea assegurant que els delictes que investiga "no perjudiquen els interessos financers de la Unió i no es troben indissociablement vinculats amb els delictes" competència de la pròpia Fiscalia.
En un auto, al qual ha tingut accés Europa Press, el magistrat ha declarat "no ha lloc a accedir a l'avocació de la present causa" que tramita el Jutjat Central d'Instrucció Número 2, "en favor de la Fiscalia Europea".
Moreno, en concret, ha acordat plantejar una qüestió de competència positiva entre el seu jutjat i la Fiscalia Europea davant la Sala de lo Penal del Tribunal Suprem.
L'alt tribunal haurà de dirimir quin òrgan és el competent per investigar els fets, inclosos els contractes adjudicats pels serveis de salut balear i canari que investiga la Fiscalia Europea, mantenint aquesta la seva competència en els fets relatius a la comissió d'un possible delicte contra els interessos financers en la Unió Europea.
Al final del passat mes de maig la Fiscalia Europea va anunciar que assumia la totalitat de la causa. "Un cop rebuda la informació, després d'examinar-la en detall, la Fiscalia Europea ha adoptat la decisió d'assumir la competència en aquest procediment i així investigar conjuntament la totalitat dels contractes adjudicats per les diferents Administracions Públiques a la mateixa empresa en un breu període de temps", indicava en un comunicat.
De moment, i fins que resolgui el Suprem, el magistrat acorda remetre a la Fiscalia Europea testimoni de les seves actuacions quedant les originals al seu Jutjat. En aquest entremig, explica el jutge, acordarà "únicament aquelles diligències urgents dirigides a assegurar la investigació i l'exercici de l'acció penal".
En l'auto, el jutge Moreno explica que els fets investigats en el seu jutjat constitueixen presumptes delictes de suborn, tràfic d'influències, organització criminal i blanqueig de capitals, als quals s'afegí posteriorment el delicte contra la Hisenda Pública.
Aquests delictes, segons el magistrat, no perjudiquen els interessos financers de la Unió Europea i no es troben indissociablement vinculats amb els delictes competència de la Fiscalia Europea "sense que els mateixos siguin instrumentals o accessoris dels que perjudiquen als interessos financers de la Unió".
En aquesta línia, l'instructor analitza el reglament UE del Consell que regula les competències de la Fiscalia Europea i, en línia amb la Fiscalia Anticorrupció, considera que en aquestes diligències existeix una major afectació als interessos nacionals que als de la Unió Europea.
EN MILLORS CONDICIONS PER INVESTIGAR
A més, el jutge entén que el seu jutjat es troba en millors condicions que la Fiscalia Europea per investigar i exercir l'acció penal en relació amb els delictes abans esmentats, "ell sense perjudici de la competència que la Fiscalia Europea té respecte a les infraccions que afectin de forma directa als interessos de la UE".
El jutge recorda que per les competències de l'Audiència Nacional, que assumeixen els delictes de terrorisme i els comesos fora del territori nacional, el jutjat es troba en millors condicions que la Fiscalia Europea ja que des de fa diverses dècades ve coneguent de causes no només nacionals, sinó d'àmbits transnacionals d'il·lícits penals comesos per organitzacions delictives.
Tot això, afegeix, sense que el caràcter específic dels delictes objecte d'investigació en el present procediment puguin constituir una greu amenaça pels interessos financers de la UE o per al prestigi de les seves institucions i la confiança que els ciutadans dipositen en elles.
La resolució també fa menció a la jurisprudència del Suprem en relació amb el criteri de l'eficàcia en la investigació i que té en compte quin dels òrgans en conflicte té avançada la investigació per haver practicat diligències.
Així, en aquesta causa, Moreno indica que el seu jutjat ha adoptat ja múltiples resolucions per a l'averiguació i aclariment dels fets i les persones responsables, com ara interceptacions de comunicacions, entrades i registres, intervenció de gran quantitat de dispositius electrònics de diferent índole, vessaments i anàlisi del seu contingut, així com mesures sobre l'assegurament de béns.
En relació amb la indivisibilitat i connexió, l'instructor, una vegada analitzada la jurisprudència, comparteix el criteri d'Anticorrupció quan assenyala que no hi ha cabuda en aquest cas d'indivisibilitat.
Respecte al dret d'avocació de la Fiscalia Europea, pel qual demana assumir la competència d'una causa, l'auto recorda els pronunciaments del Tribunal Suprem en els quals ha anat perfilant els límits de la Fiscalia Europea sobre aquesta matèria.
LA POSTURA D'ANTICORRUPCIÓ
Cal recordar que la passada setmana la Fiscalia Anticorrupció va sol·licitar al jutge del 'cas Koldo' que demanés al Tribunal Suprem que la totalitat de la causa no fos assumida per la Fiscalia Europea, sinó que aquesta només investigués el relatiu a la determinació de la possible comissió d'un delicte contra els interessos financers de la Unió Europea.
Per a Anticorrupció, "no hi ha dubte que existeix una major afectació als interessos nacionals que als interessos financers de la UE". "En primer lloc, perquè la quantitat de fons estatals afectats és gairebé tres vegades superior als fons europeus", va deixar clar la Fiscalia en el seu escrit.
Tot això en el marc de la causa en la qual s'investiga a Koldo García i altres sis persones per la presumpta trama que hauria pagat comissions per aconseguir adjudicacions per a la venda de mascaretes en la pandèmia.
La setmana passada l'acusació popular de l'associació 'Liberum' també es va oposar a que la Fiscalia Europea assumís la investigació indicant que dels contractes investigats, l'aportació de fons europeus només suposa un 4,2% i l'import pagat amb fons públics d'Espanya el 95,8%. "La víctima més afectada amb escreix va ser la nació espanyola, i no la UE", indicaven.
Tags:
Categoría:
Newsletter
Entérate de las últimas noticias cómodamente desde tu mail.