El Parlament demana al Govern donar al català la prioritat que es mereix com a llengua pròpia.

PALMA, 17 d'octubre.

El Parlament balear ha aprovat una moció per la qual s'insta al Govern, entre d'altres punts, a donar al català la prioritat que, com a llengua pròpia de les Balears, mereix de les institucions pròpies.

La moció, presentada pel Grup Parlamentari Socialista, ha sortit aprovada parcialment aquest dimarts, durant el ple del Parlament, amb l'acceptació d'algunes esmenes de MÉS per Mallorca.

Així, a més del punt esmentat, s'ha donat llum verda a demanar a l'Executiu autonòmic que continuï amb la campanya 'La Justícia, també en català' i que segueixi col·laborant amb el curs de Llenguatge Jurídic Català que convoca la Fundació Universitat Empresa; que continuï promovent col·laboracions entre l'Institut d'Estudis Balears i l'IBSalut per continuar organitzant cursos i tallers de conversa en català, així com fer públic el nombre de participants de cada curs impartit; que continuï amb accions per al foment de la llengua catalana entre la població nova com és l'edició de llibrets d'acollida lingüística 'a l'abast', o instar al Govern a reconèixer que la UIB és la institució consultiva per a tot el que es refereix a la llengua catalana.

De la mateixa manera, s'ha aprovat reclamar al Govern que els escolars de les Illes puguin fer servir normalment i correctament el català i el castellà al final del període d'escolaritat obligatòria; instar l'Executiu autonòmic a garantir que la llengua catalana sigui la llengua d'ensenyament i aprenentatge emprada com a mínim en la meitat de l'horari escolar, per garantir l'assoliment dels objectius de normalització lingüística, i a fer efectiu l'ús progressiu i normal de la llengua catalana en l'àmbit oficial i administratiu, assegurar el coneixement com a llengua vehicular en l'àmbit de l'ensenyament, fomentar-ne l'ús en tots els mitjans de comunicació social i crear consciència social sobre la seva importància i ús per part de tots els ciutadans.

Finalment, derivat d'una esmena de MÉS per Mallorca, s'ha aprovat un punt adherit a la moció pel qual s'insta al Govern a demanar a la UIB un informe d'evolució de la situació lingüística de la població.

Els punts restants han estat rebutjats durant la votació. Entre ells, destaquen alguns com instar al Govern a convocar el Consell Social de la Llengua Catalana; a continuar augmentant el pressupost anual de les ajudes per al foment de la llengua catalana, o a seguir amb una programació íntegra en català a IB3 "com a mesura imprescindible davant del desequilibri de l'oferta audiovisual en llengua castellana i catalana".

De la mateixa manera, la cambra balear ha votat en contra de demanar l'assessorament de la UIB per manifestar el seu criteri respecte de la presa en consideració de la Proposició de Llei de la creació de l'oficina de garantia de llibertat lingüística a les Balears i fer públic l'informe derivat d'aquesta consulta; recolzar i facilitar el desenvolupament de polítiques universitàries orientades al coneixement i ús del català com a llengua de transmissió universitària amb finançament específic per a la promoció del català a la UIB; instar el Govern a seguir amb el Pla de Formació Lingüística i Cultural (FOLC), així com amb l'equip Dinamicat per treballar per la plena normalització lingüística en els centres educatius, o considerar la llengua catalana com a instrument de cohesió social en les activitats educatives i complementàries i com a vehicle d'expressió normal en les comunicacions i en l'àmbit administratiu.

De la mateixa manera, s'ha rebutjat instar el Govern, Consells i ajuntaments, especialment els de Palma i Calvià, a fer servir el català en les seves actuacions internes i en la relació entre elles, i a garantir la selecció d'empleats públics degudament capacitats per cobrir els llocs de treball de l'administració i empreses públiques per promoure la normalització de l'ús de la llengua catalana, així com garantir l'atenció a la ciutadania en la llengua que ho sol·liciti.

INTERVENCIONS DELS GRUPS

El diputat del PSOE, Carles Bona, ha estat l'encarregat de defensar la moció, criticant que des del Govern, "tot allò que són capaços de respondre per escrit quan se'ls pregunta pel català, és que pensen complir amb el programa de govern, acords d'investidura i l'Estatut d'Autonomia, quan són incompatibles entre si".

En aquesta línia, ha criticat la "crisi d'identitat" de l'actual Executiu autonòmic, que, segons ha dit, no sap si semblar-se al Govern de Bauzà o al de Matas, i ha demanat que "no s'assembli a cap dels dos".

"Volen seguir encenent un foc que després no sabran com apagar i les conseqüències les pagarem tots", ha conclòs el socialista.

A continuació ha intervingut la diputada de MÉS per Mallorca Maria Ramon, qui ha lamentat que "el mantra" del Govern "de no voler conflicte lingüístic queda allunyat de la realitat", alhora que ha posat de relleu que el català "no és un càstig", sinó "un tresor a preservar, una identitat que ha d'unir com a societat".

"La vitalitat de la nostra llengua depèn de l'existència d'un poble amb identitat pròpia", ha insistit la diputada, qui també ha demanat donar "un pas endavant col·lectiu" amb la llengua i fomentar-la en els espais de més influència "com són els mitjans de comunicació, educació, cultura i administració pública".

De la seva banda, la diputada 'popular' Ana Isabel Curtó ha qüestionat el que els socialistes entenen per "persecució" quan en el conjunt de mesures de l'actual Govern hi ha algunes "que són continuïtat de l'anterior".

"Aquest Govern deixa clar que l'objectiu principal és defensar el dret lingüístic i promoure l'ús del català. Vivim en el millor lloc del món pels seus paisatges, gastronomia i, sens dubte, pel bilingüisme, dues llengües que conviuen i que han de ser respectades per igual", ha manifestat la diputada del PP.

La següent en intervenir ha estat la portaveu parlamentària de Vox, Idoia Ribas, qui ha advertit que "l'espanyol no és una llengua aliena a les Balears". En aquesta línia, ha criticat l'actitud dels socialistes i ha qualificat de "curiós" que, "després de dècades de saltar-se l'Estatut, el PSOE vingui de legalista amb tota una sèrie d'exigències al nou Govern recolzat per Vox".

"Si necessiten normalitzar-ho, o ho han fet malament o és que no cal normalitzar res", ha dit Ribas respecte del català, opinant, a més, que la ciutadania és conscient de què pot fer servir la llengua "que li doni la gana".

Per tot aix