El TC declara inconstitucionals diversos articles del decret de correcció d'errors del 2024. El TC declara inconstitucionals diversos articles del decret de correcció d'errors del 2024.

PALMA 27 Març

El ple del Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucionals diversos articles del decret que el Govern va aconseguir validar al Parlament per corregir uns errors en una votació a finals de 2024 i assenyala que en tot cas correspondia a la Cambra recórrer als seus mecanismes per esmenar el suposat error.

El tribunal de garanties, concretament, ha estimat el recurs d'inconstitucionalitat interposat per més de 50 diputats dels grups parlamentaris Socialista, Sumar i Mixt del Congrés dels Diputats contra diversos punts del decret.

Cal recordar que l'Executiu va aconseguir el suport de l'esquerra al decret de correcció a canvi de frenar en aquell moment el primer intent de Vox de derogar la llei de memòria democràtica. Dies abans, en el ple es va produir un error per part del PP durant la votació d'unes esmenes presentades per Vox en matèria de llengua la qual cosa va portar a l'elaboració d'un nou decret.

La sentència rebutja que es pugui identificar amb aquesta situació el que, de forma oberta i declarada, constitueix el desacord del Govern amb el resultat d'una votació parlamentària en un procediment legislatiu.

"Acceptar la tesi contrària equivaldria pràcticament a desnaturalitzar la funció constitucional de la potestat normativa d'urgència de l'executiu, legitimant la seva utilització com si d'un mecanisme governamental per a enmendar l'actuació legislativa del Parlament es tractés", diu el TC.

En segon lloc, la sentència explica que, d'haver-se produït un error en el procediment de votació, és al Parlament a qui correspondria arbitrar els mecanismes per a la seva resolució, per exemple, acudint al procediment legislatiu d'urgència o de lectura única.

Per al TC, l'Executiu autonòmic manca de la potestat per decidir, unilateralment i tan sols dos dies després de la seva aprovació, si una Llei emanada del Parlament és veritablement representativa de la voluntat de la Cambra.

En tercer lloc, tampoc es considera admissible la justificació referida a la seguretat jurídica.

La sentència estima que el Govern parteix d'una concepció errònia del principi de seguretat jurídica, ja que les disposicions de la llei que el decret derogà eren certes i previsibles i el fet d'afectar potencialment a un nombre elevat de ciutadans no perjudica per se la seguretat jurídica de la norma.

Per tot això, la sentència estima el recurs d'inconstitucionalitat i anul·la els preceptes impugnats per no haver concorregut el pressupost que habilita a l'executiu a aprovar decrets-lleis, consistent en l'existència d'una situació d'extraordinària i urgent necessitat.

La sentència compta amb el vot particular concurrent del magistrat Enrique Arnaldo Alcubilla i amb el vot particular discrepant del magistrat José María Macías Castaño.

Diu el TC que en el moment de dictar aquesta sentència, els preceptes recorreguts ja estaven derogats i substituïts per la regulació continguda en la llei d'actuacions urgents destinades a l'obtenció de sòl mitjançant projectes residencials estratègics, que també es troba recorreguda i pendent de sentència.

Com a conseqüència d'això i d'acord amb la jurisprudència consolidada constitucional, cauen les queixes de naturalesa substantiva formulades pels recurrents i l'objecte del recurs queda circumscrip al examen del compliment dels límits formals i materials que l'art. 86 de la Constitució estableix per als decrets lleis.

Concretament, la sentència avalua si els motius admesos pel Govern per aprovar el decret-lli s'ajusten al pressupost habilitant per a adoptar els decrets-lleis, consistent en l'existència d'una situació d'extraordinària i urgent necessitat.

Tant en el preàmbul del Decret-llei 5/2024 com en el debat parlamentari de convalidació del mateix es va justificar aquesta situació per la necessitat de corregir un "error humà, públic i notori", produït durant la votació parlamentària de la llei de mesures urgents de simplificació i racionalització administratives de les administracions públiques.

A criteri de l'executiu autonòmic, aquest error determinava que el contingut de la norma no reflectís "la veritable voluntat de la majoria parlamentària".

Per justificar l'aprovació del Decret-llei va admetre també que, si el contingut de la Llei no es corregia immediatament, es podien generar efectes contraris a l'interès general i a la seguretat jurídica. El Tribunal Constitucional conclou que els motius admesos pel Govern balear no poden considerar-se una situació d'extraordinària i urgent necessitat en el sentit establert en l'art. 86 de la Constitució.