Els migrants subsaharians que arriben a les Balears viatgen en pasteres més plenes i propenses a quedar a la deriva. Els migrants subsaharians que arriben a les Balears viatgen en pasteres més plenes i propenses a quedar a la deriva.

PALMA, 29 Març.

Els migrants subsaharians que arriben a les Balears viatgen en pasteres més plenes i, per tant, s'enfronten a majors riscos durant el trajecte que realitzen des de les costes d'Algèria. Un dels riscos és, per exemple, la major facilitat per quedar navegant a la deriva.

Així es desprèn de l'informe 'Arribades a les Balears per via marítima irregular 2025' elaborat per l'Observatori de les Migracions al Mediterrani (Omimed) de la Universitat de les Illes Balears (UIB).

L'estudi, signat per Margalida Capellà i Tomeu Mesquida, realitza una radiografia detallada, basada en dades oficials i anàlisi propis, de l'activitat migratòria durant l'any amb més moviment migratori conegut com la ruta algeriana.

Els investigadors, que cifren en 7.146 les persones arribades en 390 embarcacions --per sota de les 7.321 i 401 quantificades pel Ministeri de l'Interior--, adverteixen que les Balears han adquirit un pes important com a porta d'entrada de la migració irregular, acaparant el 22% de les arribades marítimes registrades en el conjunt del país.

Amb l'augment de les xifres també s'han agreujat els riscos als quals s'enfronten i s'ha incrementat la quantitat de perfils potencialment vulnerables.

Per exemple, l'informe analitza com varien els nivells d'ocupació de les pasteres depenent de l'origen dels seus passatgers, que les autoritats acostumen a classificar en tres grans blocs: magribins, subsaharians i asiàtics.

Segons la base de dades elaborada per l'Omimed, el 57,7% de les embarcacions arribades a l'arxipèlag durant l'any passat portaven a bord migrants magribins. En canvi, si s'atén a l'origen del total dels migrants, els subsaharians predominen amb un 49,3%.

De manera que, conclouen els autors, hi ha més embarcacions de magribins però les de subsaharians viatgen amb més persones a bord. Si la mitjana general és de 18,3 persones per patera, en el cas dels magribins la xifra baixa a 15 i en el dels subsaharians puja fins als 23,2.

Aquesta teoria es veu reforçada si s'analitzen les pasteres mixtes, ja que quan hi apareix el component subsaharià tendeixen a tenir un major nivell d'ocupació. Per exemple, les embarcacions amb una barreja de migrants asiàtics i subsaharians eleven la mitjana fins a les 25,3 persones.

Això, subratllen els autors de l'informe, no és només una curiositat estadística sinó també un factor de risc. Encara que vagin més carregades les de subsaharians, les embarcacions que fan servir solen ser igual de precàries que les de magribins.

Quan viatgen més persones en un espai ja de per si reduït i amb marges de seguretat limitats, adverteixen, augmenten els problemes de navegació i d'estabilitat a causa del major pes que ha de suportar la patera.

A més, requereixen de més combustible, la qual cosa eleva les possibilitats de quedar a la deriva, i l'embarcació es torna més vulnerable davant un canvi de la meteorologia o un temporal.

El fet que les pasteres dels subsaharians vagin més carregades tampoc ajuda en el moment dels rescat, ja que són més sensibles als desequilibris i qualsevol moviment brusc pot provocar situacions d'alarma o fins i tot revolts.

Els investigadors, buscant un perquè a aquesta realitat, han valorat la possibilitat que estigui relacionada amb el fet que els migrants procedents dels països de l'Àfrica subsahariana solen tenir menys capacitat econòmica.

És a dir, que la possibilitat de pagar per una plaça, compartir costos o accedir a determinats tipus de sortida influeix en quantes persones viatgen a bord de cada embarcació. No obstant això, no es disposa de dades que permetin demostrar-ho de manera fidedigna.

A més d'això, tampoc hi ha massa informació sobre els col·lectius concrets que viatgen a través de la ruta algeriana, però sí la suficient com per determinar que no està exclusivament protagonitzada per homes joves.

Entre els migrants que van arribar a les Balears al llarg de l'any passat també hi havia menors i dones, qui presenten necessitats específiques i s'enfronten a un ventall més ampli de riscos que no s'han d'ignorar.

Segons la informació facilitada per la Direcció General de la Policia mitjançant una sol·licitud al Portal de Transparència, el 2025 van arribar a l'arxipèlag un total de 614 menors (el 8% del total), dels quals 497 viatjaven sense l'acompanyament d'un adult.

Pel que respecta a les dones, la Delegació del Govern a les Balears ha xifrat en 637 les arribades al llarg de l'any passat. Encara que de nou suposen l'8% del total, són més del doble que les que van arribar entre el 2023 i el 2024.

Entre finals del 2024 i el 2025 van trascendir tres casos de dones menors d'edat que van patir agressions sexuals durant el seu viatge en pastera, tot i que la real dimensió d'aquest fenomen és desconeguda.

El fet que les dones siguin minoria en termes absoluts, sostenen els investigadors, pot afavorir a què es vegin exposades a riscos específics com la violència sexual i de gènere.

L'Omimed ha instat a les administracions a establir un protocol específic d'identificació i atenció a víctimes de violència sexual en la ruta que pugui atendre a persones de qualsevol gènere i edat.

Donats els obstacles jurisdiccionals i pràctics que dificulten una eventual investigació d'aquests delictes, subratllen des de l'observatori, és necessari garantir que tota persona que manifesta haver sofert una agressió sexual rebi atenció mèdica i psicosocial adequada independentment de si existeix o no un procediment penal.

NAUFRAGIS, MORTS I DESAPAREGUTS

Malgrat que ni el Ministeri de l'Interior ni la Policia Nacional han publicat un registre complet sobre els naufragis, les morts i les desaparicions documentades a la ruta migratòria entre Algèria i les Balears, els autors de l'informe han intentat reconstruir aquesta realitat en base a comunicacions oficials i informacions periodístiques.

La Delegació del Govern, per exemple, ha reconegut la troballa de 63 cossos a les aigües o les costes de l'arxipèlag només durant l'any passat. Aquesta xifra, sumada a les 1.037 víctimes comptabilitzades pel col·lectiu Caminant Fronteres o a prop de 250 de l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM), permet intuir "una part del que passa realment".

La combinació de registres parcials, cossos sense identificar i embarcacions desaparegudes sense cap rastre administratiu, creuen els investigadors, només permet concloure que "tota xifra és inevitablement una aproximació a la baixa".