Els patrons de pasteres jutjats a les Balears, obligats a confessar-se culpables malgrat tenir proves febles. Els patrons de pasteres jutjats a les Balears, empesos a confessar-se culpables malgrat tenir proves febles.

Els suposats patrons de pasteres que són portats a judici a les Balears s'enfronten a proves de càrrec "febles" i, malgrat tot, sovint es veuen empesos a confessar-se culpables a canvi de ser condemnats a penes mínimes que no impliquin el seu ingrés a presó.
És una de les conclusions a les quals ha arribat l'advocat canari Daniel Arencibia després d'analitzar una cinquantena de sentències de l'Audiència de Palma sobre l'article 318 bis del Codi Penal, és a dir, el delicte de foment de la immigració illegal.
Les dades extretes de totes elles formen part d'una àmplia base de dades en la qual també consten resolucions judicials de Canàries, Múrcia, Almeria, Cadis, Ceuta i Melilla, i que llancen una mica de llum sobre un assumpte sobre el qual no hi ha molta més informació disponible.
A les Balears, des del 2022 l'advocat ha estudiat 52 falles judicials --grans part publicats pel CGPJ-- que, d'alguna manera, tracten de determinar si 63 acusats van ser responsables del viatge en patera de 799 persones o si al contrari eren un immigrant més.
Quan el perfil dels processats s'ajusta al segon supòsit --el primer és minoritari: una dotzena dels coneguts com a "taxistes" en els últims anys--, les proves que la Fiscalia sol presentar, explica Arencibia en una entrevista amb Europa Press, sovint són "febles".
Es basa principalment en les declaracions de amics protegits que no compten amb una corroboració objectiva --confirmades per altres proves-- i un atestat policial basat en el que la resta de passatgers de la patera van explicar als agents.
Malgrat tot, els fiscals sol·liciten unes penes de presó que per a l'advocat són "un despropòsit". A les Balears, en prop del 75% dels casos que van arribar a judici els acusats s'enfrontaven a condemnes d'entre cinc i sis anys de privació de llibertat.
Si a això s'hi suma una "mala assistència jurídica", els suposats patrons de pasteres es veuen forçats a triar entre "susto" --una condemna per conformitat-- o "mort" --un judici en el qual poden acabar condemnats a molts anys de presó--, subratlla Arencibia.
D' i arribar a un acord per evitar el judici, el més probable (56%) és que se'ls imposi una pena de dos anys de presó. Això normalment implica que no hagin d'ingressar a la presó, així que el habitual (62%) és que triïn "susto" encara que estiguin convicts que no haver comès cap delicte.
Tot això amb l'agreujant que la suspensió de l'execució de la pena --que es va atorgar a 26 dels 53 condemnats-- sol anar acompanyada del requisit d'abandonar l'arxipèlag. Tot i que no fos així, exposa l'advocat, els antecedents penals que els quedarien els impedirien iniciar un procés de regularització, abocant-los a la marginalitat.
La lletrada Cristina Molina exerceix a Eivissa i ha defensat una desena de suposats patrons durant els últims anys, quasi tots joves algerians amb l'objectiu de no quedar-se a les Balears sinó seguir cap a països com França i retrobar-se amb els seus coneguts.
Convé que les penes que sol·licita la Fiscalia --en els casos que ha dut, d' entre sis i set anys -- són "una brutalitat", més si es té en compte l'escassa contundència de les proves en contra dels acusats.
A més, assegura que en base a la seva experiència els fiscals sovint no solen estar oberts a pactar conformitats per menys de quatre anys de presó. "És una barbaritat que es pugui condemnar una persona únicament amb la declaració d'una altra", sosté.
Malgrat tot, la justícia balear és una de les menys severes contra els suposats patrons. A Canàries, on la majoria dels acusats també diuen ser simples migrants, gran part de les penes amb conformitat són de tres anys o superiors, mentre que si no arriben a un acord poden arribar a enfrontar-se a entre set i vuit anys.
"Pots anar en una patera amb vuit morts que et demanaran dos o tres anys per homicidi temerari, però per portar la patera et demanen vuit. És a dir, demano més per portar gent viva que per portar gent morta", reflexiona Arencibia.
UN TOC D'ATENCIÓ DE L'ONU
Tots dos advocats lamenten que aquesta mateixa contundència no s'apliqui contra les veritables estructures criminals darrere del tràfic de migrants, per al que fan referència a un informe de l'Oficina de Nacions Unides contra la Droga i el Delicte de juliol del 2022.
El document reprova que moltes de les investigacions i acusacions es centrin en uns patrons que "rara vegada formen part d'organitzacions criminals transnacionals" i no apuntin a les màfies "que organitzen el tràfic de migrants i en trauen profit".
"A les Balears no ho ha dit, encara, però a Canàries diu que s'ha abandonat la persecució de les organitzacions criminals i s'està posant a la presó a persones que no són les responsables sinó víctimes forçades", incideix Arencibia.
Les autoritats, aprofundeix Molina, cregueren que detenint els suposats patrons --un centenar a les Balears, segons dades del Ministeri de l'Interior recopilades a la base de dades-- aconseguirien frenar els fluxos migratoris, alguna cosa que a totes llums no ha succeït.
És habitual que al llarg dels processos judicials, coincideixen els juristes, eixien noms, telèfons i fotografies dels veritables responsables, però rara vegada se'ls investiga.
"Deixen passar aquestes dades quan són l'únic vincle que tenen amb la veritable organització criminal. S'està posant a la presó a qualsevol pescador pobre que passava per allà", sentencia Arencibia.
NEGRE SOBRE BLANC
L'aparent manca de correlació entre unes peticions de pena elevades i unes proves insuficients per desvirtuar la presumpció d'innocència no només es posa de manifest a la base de dades, sinó que també ha quedat plasmat negre sobre blanc en diverses sentències.
Una de les primeres amb les quals recorda haver-se trobat l'advocat canari va ser redactada al gener del 2024 per l'Audiència de Palma. Dos joves algerians s'enfrontaven a cinc anys de presó per suposadament formar part de la màfia que els va portar junt a 15 migrants més fins a Cabrera en una patera, algo que negaren en el judici.
Segons exposa la sentència, les declaracions dels dos testimonis presentats per la Fiscalia manquen de corroboració i els processats difícilment podrien defensar-se "perquè ni tan sols saben qui són els que els acusen".
"Podria ser que un dels testimonis sigui el patró de l'embarcació i ho hagi fet per evitar el seu enjudiciament. En ser així, els acusats ni tan sols podrien haver-ho al·legat al desconeixer la seva identitat", planteja el magistrat. Els dos joves van resultar absolts.
L' "ÀNIM ESPURI"
La mateixa línia va seguir una altra magistrada de l'Audiència de Palma davant la qual al febrer es van asseure dos vintanyans algerians arribats a Formentera. Van dir que, com tots, havien pagat 2.000 euros pel viatge i s'havien posat al timó de la patera només de forma puntual.
La Fiscalia va aportar el testimoni de dos testimonis, la declaració de dos policies nacionals i una sèrie de vídeos en els quals s'observava als dos joves --defesos per Molina-- patronejant l'embarcació poc abans de tocar terra.
La magistrada ja va exposar algunes de les febleses de l'acusació durant el judici, alguna cosa que va acabar plasmant en una sentència en la qual parla de la possible "ànim espuri" dels testimonis i barreja que podrien haver mentit "per por als veritables responsables del viatge". També posa en dubte que, de ser criminals, els acusats hagin permès que els grabessin i els identifiquessin.
Els dos van ser finalment absolts i, explica la seva advocada, ja han pogut reunir-se amb els seus familiars i coneguts. En sortir de presó els van enviar els diners per abandonar l'arxipèlag i reprendre el seu viatge cap a França.
.Categoría:
Newsletter
Entérate de las últimas noticias cómodamente desde tu mail.