Cada banyista es porta més de 30 grams de sorra i la massificació afecta les espècies costaneres.

PALMA, 12 Juny.

El Informe Mar Balear 2024 adverteix que la gran pressió humana i turística a l'arxipèlag causa un gran nombre d'impactes sobre el medi marí, en bona part a causa de l'augment en la producció de residus i en el consum de recursos.

Segons han informat aquest dijous des de l'Informe Mar Balear, un projecte col·laboratiu en el qual participen totes les institucions d'investigació marina de les Balears juntament amb entitats, la pressió humana i turística causa efectes en les platges i les espècies costaneres.

Així, assenyala que les Balears és una comunitat essencialment turística, amb el turisme com a principal motor de l'economia i que el 99,1 per cent de les places turístiques es concentra en municipis de costa.

Igualment, fan referència a l'increment del nombre de visitants, de les places turístiques i de la pressió humana, segons dades de l'Indicador de Pressió Humana (IPH), per després exposar els impactes que comporten aquests increments.

Segons l'informe, cada banyista es porta uns 34 grams de sorra de forma involuntària cada vegada que visita una platja. A això cal sumar-li l'eliminació de sorra de les platges durant les maniobres de retirada dels alts de posidònia acumulada que es porten a terme durant la temporada turística.

En un context de canvi global, en què la pujada del nivell del mar amenaça la desaparició de la meitat de la superfície aèria de les platges a finals de segle, alerten que aquestes pèrdues de sorra contribueixen a "posar encara més en perill" el futur de les platges de les Illes.

IMPACTES ESPÈCIES COSTANERES

En relació amb els efectes de la massificació en les espècies costaneres, l'informe fa referència a diverses circumstàncies com les cremes solars, el soroll o les aigües residuals.

Les cremes solars es dissolen a l'aigua i poden provocar diferents tipus d'afeccions en els organismes marins i interferir en l'intercanvi de gasos entre l'atmosfera i l'aigua de mar. A més, la massificació de la costa afecta el comportament d'organismes, com ara els dofins.

D'altra banda, el soroll afecta també negativament a un gran nombre d'espècies marines. Des de l'Informe apunten que hi ha estudis que demostren que fins i tot la posidònia es veu negativament afectada pel soroll submarí provocat per les embarcacions.

Així mateix, l'elevada pressió humana produeix una gran generació d'aigües residuals, que han de ser tractades a les Estacions Depuradores d'Aigües Residuals (EDAR). Durant els mesos d'estiu, algunes EDAR superen el seu cabal màxim, sobrepassant la seva capacitat i repercuteixen de forma negativa en la qualitat de l'aigua que es vessa al medi marí.

L'Informe Mar Balear fa èmfasi en què la pressió humana i turística a les Illes s'ha accelerat en els últims anys. Precisament, apunten que el nombre de visitants ha augmentat de 320.000 turistes el 1959 fins a un màxim de 18,7 milions de turistes el 2024, és a dir, s'ha multiplicat per 58 en 66 anys.

Entre el 1959 i el 2000, l'augment ha estat de 224.335 turistes a l'any, mentre que entre el 2000 i el 2024 aquest increment ha estat de 376.100 turistes anuals. Al llarg d'aquest segle, el nombre de turistes s'ha quasi doblat, passant de 9,8 a 18,7 milions.

En aquest sentit, subratllen que si es continua creixent al mateix ritme que els últims 25 anys, el 2050 les Balears reburan més de 28,5 milions de turistes.

Quant a les places turístiques legals, s'ha passat de 14.609 el 1959 a 607.522 el 2023, multiplicant-se per 41 el nombre de places en 65 anys.

Les places turístiques en habitatges turístics, afegeixen, han anat guanyant importància en relació amb les places d'allotjament turístic. D'aquesta manera, a Mallorca, l'any 2024 hi va haver un total de 103.915 places de lloguer turístic, mentre que hi havia un total de 309.728 places d'allotjament turístic.

Formentera és l'illa amb un major percentatge de places turístiques en habitatges turístics de vacances, amb un 47 per cent el 2021 i el 2022, mentre que Eivissa és l'illa que té un percentatge menor, amb un 19,8 per cent el 2022.

A Mallorca, una de cada quatre places turístiques és de lloguer vacacional, mentre que a Menorca és una de cada tres, a Eivissa una de cada cinc i a Formentera una de cada dues.

Des de l'Informe argumenten que aquesta afluència de turistes impacta directament sobre l'Indicador de Pressió Humana que mostra una clara tendència al alça a totes les illes i indica que el turisme creix més ràpid que la població resident.

Aquest augment és major en el cas de Mallorca, seguida per les Pitiusas i, en últim lloc, per Menorca, que és l'illa que presenta una taxa de creixement poblacional menor, tant resident com visitant.

L'increment de la població visitant provoca cims de més de 2 milions de persones alhora a les Balears. En aquesta línia, remarquen que el 2024 es van superar els màxims de pressió humana registrats fins al moment en el conjunt de les Illes i a Mallorca i Menorca.

.