La llei per impedir que condemnats per assetjament puguin exercir com a docents comença a caminar al Parlament. La llei per impedir que condemnats per assetjament puguin exercir com a docents comença a caminar al Parlament.

PALMA, 24 de març.

El ple del Parlament ha aprovat prendre en consideració una proposició de llei del PP per impedir que condemnats per assetjament a menors puguin exercir com a docents o en qualsevol altra professió que impliqui contacte amb menors.

La proposició de llei ha comptat amb 50 vots favorables de tots els grups i tres abstencions de Vox.

La iniciativa proposa una reforma de la llei 8/2021, de Protecció integral a la infància i l'adolescència davant la violència, coneguda com a Lopivi, que, en cas d'aprovar-se definitivament a la Cambra balear, es traslladarà al Congrés per a la seva validació definitiva.

En concret, planteja ampliar les causes d'inhabilitació automàtica per exercir professions, oficis i activitats que impliquin contacte habitual amb menors.

Actualment, aquestes inhabilitacions es centren en delictes sexuals i tràfic de persones. Així, la iniciativa proposa incloure també delictes d'assetjament a menors, maltractament i d'odi.

La diputada del PP Marga Durán, que ha defensat la iniciativa, ha subratllat la importància de garantir a les famílies la seguretat dels seus fills.

La proposta arriba al ple mesos després del cas d'un professor condemnat a Son Sardina, el qual va generar queixes per part de les famílies quan va tornar al centre educatiu a l'inici del curs. Malgrat tot, Durán ha afirmat que la llei no neix per un cas concret, sinó que respon a la necessitat de protegir els menors.

Segons el PP, la normativa vigent deixa a la Conselleria d'Educació i als centres educatius "amb les mans lligades i sense capacitat d'actuar amb la contundència que la situació requereix".

"Fem una crida a tots els grups a la responsabilitat compartida, a enviar un missatge clar a la ciutadania: que en allò que afecta a la seguretat dels menors som capaços d'anar tots junts", ha subratllat.

En aquest sentit, ha remarcat la seva voluntat de consens per concretar jurídicament la proposta amb altres grups parlamentaris i acordar "la millor redacció possible".

La diputada del PSIB Amanda Fernández ha coincidit en què existeix un buit legal que "és important subsanar per donar seguretat als menors i a les seves famílies". Malgrat tot, la socialista ha considerat que el PP fa la proposta per "quedar bé".

Des de MÉS per Mallorca han recolzat també la necessitat d'introduir aquest canvi legislatiu. Per a l'ecosobiranista Maria Ramon, "és bo i necessari" ampliar als delictes d'odi i agressions als requisits per impedir l'exercici de professions amb nens.

En aquesta línia s'ha pronunciat la menorquina Joana Gomila, qui ha valorat que la iniciativa busca "reforçar la seguretat dels menors i contribuir a prevenir conductes abusives o delictives".

Igualment, Gomila ha confiat que la llei rebi els vots necessaris de PP i PSOE al Congrés. També ha mostrat el seu suport el diputat d'Unides Podem, José María García, qui ha considerat que "els menors han de ser especialment protegits".

L'únic grup que no ha recolzat la presa en consideració ha estat Vox, que s'ha abstingut al considerar que l'ampliació dels delictes s'hauria de fer "mitjançant un enfocament complet" i no de forma "parcial", que és el que, al seu entendre, succeeix amb aquesta proposta.

Així, la diputada de Vox Manuela Cañadas ha qüestionat per què es deixen fora determinats delictes, com els relacionats amb el terrorisme.