Notícies Balears.

Notícies Balears.

La lluita d'un migrant togolès per evitar que d'altres pugin a una pastera: "Érem 34 i només sobrevivim 17". La lluita d'un migrant togolès per evitar que d'altres pugin a una pastera: "Érem 34 i només sobrevivim 17".

La lluita d'un migrant togolès per evitar que d'altres pugin a una pastera:

Radicada a Mallorca, canalitzarà apadrinaments que per 350 euros cobreixen l'escolarització i el manteniment durant tot un any.

"Vull explicar-los que Europa no és com la pinten", explica Harouna Garba, arribat en pastera a Canàries el 2004.

PALMA, 16 Des.

Un immigrant togoles i un mallorquí han creat una associació, constituïda a Palma, amb la qual canalitzaran apadrinaments a orfes togolesos per proporcionar-los educació i evitar que s'embarquin en una pastera, combatent "les mentides de les màfies".

Acompanyat del mallorquí Antonio Mir, la principal cara visible de 'My Avenir' ("el meu futur") és un migrant arribat a Canàries en pastera el 2004 quan tenia 17 anys, Harouna Garba. En una entrevista a Europa Press, Garba ha explicat que vol advertir als seus compatriotes del risc que suposa embarcar-se en una pastera: "Érem 34 i només vam sobreviure 17 persones".

Els promotors de la iniciativa ja han adquirit un terreny a les afores de Lomé, a Togo, i han edificat allà una escola per a nens orfes als quals volen oferir una alternativa de futur. La construcció va començar a principis de juny i el 25 de setembre van començar les classes amb un primer curs de Primària amb 40 alumnes.

L'objectiu és proporcionar oportunitats a nens desemparats perquè s'han quedat orfes o han estat abandonats pels seus pares, una realitat que no és infreqüent en el petit país africà.

En el cas de Garba, el seu pare va morir quan tenia vuit anys i va quedar en una precària situació al càrrec de la seva àvia. Als carrers de Lomé, els nens es converteixen en l'objectiu de màfies que els obliguen a robar, els venen com a guerrillers o els prostitueixen. "Amb les noies, a les famílies els diuen que hi ha europeus que volen treballadores i se les emporten de Burkina Faso a Mali per a la prostitució, noies de 15 o 16 anys", ha explicat.

Amb 14 anys, Garba va decidir emigrar, però van passar gairebé quatre anys més fins que va aconseguir arribar a Espanya. En aquell temps va estar a Marroc, estalviant amb una feina de perruquer per pagar a les màfies d'immigració que li prometien traslladar-lo a un paradís europeu.

Aquella màfia li va exigir 2.000 euros pel viatge en pastera, però en realitat Garba va haver de pagar aquesta quantitat diverses vegades fins que finalment es va embarcar. "Et diuen que quan arribis a Espanya tindràs feina i cobraràs 1.500 euros al mes, així que et compensa perquè creus que recuperaràs ràpidament els diners", ha explicat.

Encara que li van assegurar que el trajecte "seria mitja hora de viatge", des que van sortir una mitjanit d'abril del 2004 van estar més de 24 hores en el mar: "El perill de no arribar ningú te'l diu, no et parlen del fred, ni que un cop allà et poden expulsar".

Aquella nit van salpar d'El Aaiún dues pasteres amb 17 persones cadascuna. "A la meva van morir dues persones, a l'altra en van morir 15", ha recordat. La segona embarcació es va fer malbé per l'onatge en una zona de esculls, i la majoria dels seus ocupants "van morir ofegats o pels cops". Ja havien transcorregut 31 hores des que va començar el travessia quan els supervivents van ser rescatats per la Guàrdia Civil prop de Fuerteventura.

Garba va ser traslladat pel Govern a València, i allà, amb el suport de Mir, va poder aprendre espanyol i formar-se. El togoles és ara el cap de sistemes informàtics en un centre de Formació Professional. No obstant això, expressa que el viatge en pastera el va marcar profundament i que per això s'ha proposat conscienciar els seus compatriotes perquè no corrin aquest perill.

"Molts dels qui pugen a una pastera són analfabets, no saben llegir ni escriure, és fàcil enganyar a un analfabet. Per això volc, a aquests nens petits, almenys intentar ensenyar-los a llegir i escriure i explicar-los que Europa no és com la pinten, no és un paradís. La gent dorm al carrer, pateix, treballa", ha declarat Garba.

Amb aquestes paraules busca combatre les màfies que recluten els joves dient-los "que Espanya és un paradís, que vol als africans, que vol mà d'obra". I, per evitar que els enganyin, ha insistit, és vital l'educació.

En aquesta línia, Garba ha enfatitzat que entre els seus companys de viatge hi havia persones que mai havien vist la llum elèctrica fins que van arribar a Marroc: "A aquestes persones, si arriba algú muntat en un cotxe que els diu que els portarà a Europa, se'n van; si un no té formació, els segueix com un xai a l'escorxador. Molts de la meva vila han sortit i ningú sap on són avui. Si moren al mar ningú ho comunica als seus familiars".

Per això, a través de l'Escola My Avenir, Garba es proposa convèncer els joves del seu país d'origen que allà poden "ser una persona molt important" si s'informen.

My Avenir busca persones que vulguin aportar al projecte i canalitzarà apadrinaments que, per 350 euros a l'any, cobriran l'escolarització --inclosos uniforme i material escolar-- i menjador dels nens. Amb aquests diners també es paga una beca per incentivar que famílies de Togo els acullin a les seves cases.

Garba i Mir han animat la població a convertir-se en 'padrins' dels alumnes de My Avenir. Com ha assenyalat Garba, 350 euros a l'any no és una quantitat significativa a Espanya però "allà és tot un món". A més, recorden que els donatius són deduïbles.

En properes fases, el projecte preveu ampliar l'oferta educativa de l'escola amb cursos de Secundària i Formació Professional i obrir centres en altres països africans.

.