Notícies Balears.

Notícies Balears.

La UIB cau en el rànquing de Shanghái i es situa entre els llocs 701-800.

La UIB cau en el rànquing de Shanghái i es situa entre els llocs 701-800.

MADRID/PALMA 15 Ag.

La Universitat de les Illes Balears (UIB) empitjora resultats i es situa en la franja 701-800 del Ranking Acadèmic de Universitats del Món (ARWU), conegut com el ranking de Xangai, amb només 10 universitats espanyoles entre les 500 millors.

Les universitats espanyoles reconegudes entre les 1.000 millors a nivell global tornen a ser 36 el 2025, el mateix nombre que en l'edició de l'any passat.

El ranking, que es publica cada 15 d'agost, segueix liderat per la Universitat de Harvard, seguida per la de Stanford i per l'Institut Tecnològic de Massachusetts, les tres dels Estats Units (EEUU).

A Espanya, la més valorada un any més és la Universitat de Barcelona, que figura entre les 200 millors, després d'aparèixer el 2023 en la franja 201-300. Així mateix, el 2025 apareix en el ranking per primera vegada la Universitat de les Palmas de Gran Canària en la franja de 901-1000. La Universitat de Valladolid, present en la franja de 901-1000 el 2024, ha sortit del ranking en aquesta edició.

Vuit universitats empitjoren el seu resultat (la de Múrcia, la de La Laguna, la UIB, la de Lleida, la de Màlaga, Jaume I, la de Castella-la Manxa, la de Girona). D'altra banda, la Universitat d'Oviedo, la Rovira i Virgili, la Politècnica de Catalunya, la de Cantàbria, la de Jaén milloren.

La llista de Xangai manté en la franja de 201-300 a la Universitat de València. En la de 301-400 es troben la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Autònoma de Madrid, la Universitat Complutense, la Pompeu Fabra, la Universitat de Granada i la Universitat del País Basc.

A la següent, de 401-500, es troben la Universitat Politècnica de València i la de Sevilla. Entre les 501-600 es troben la Universitat de Navarra, la de Salamanca, la de Santiago de Compostel·la i la de Saragossa. En la franja de 601-700 estan la Universitat Politècnica de Madrid, la d'Alacant, la de Múrcia, la d'Oviedo i la Rovira i Virgili.

Entre els 701-800 es troben la Universitat Politècnica de Catalunya, la d'Alcalà, la de Cantàbria, la d'Extremadura, la de La Laguna i la UIB. En la següent franja, la de 801-900, es troben la Universitat de Jaén, la de Lleida, la de Màlaga i la de Vigo.

Finalment, en la darrera, la que va de 901 a 1.000, es troben la Universitat Carlos III de Madrid, la Jaume I, la de Cadis, la de Castella-la Manxa, la de Còrdova, la de Girona i la de les Palmas de Gran Canària.