També haurà d'indemnitzar en més de vuit milions d'euros als perjudicats

PALMA, 27 d'octubre.

La Secció Primera de l'Audiència Provincial de Balears ha condemnat a la parella del fals 'príncep de Hohenlohe', una empresària espanyola, com a autora d'un delicte continuat d'estafa a la pena de tres anys, sis mesos i un dia de presó; i li ha imposat una multa a pagar durant nou mesos amb quota diària de 25 euros (6.750 euros en total). A més, en concepte de responsabilitat civil, haurà d'indemnitzar als perjudicats amb més de vuit milions d'euros.

D'altra banda, el Tribunal ha absol·lut a la dona dels delictes de falsedat documental, apropiació indeguda, insolvència punible i administració deslleial dels quals venia sent acusada per les acusacions particulars.

No obstant això, la Sala ha acordat prohibir definitivament a la mercantil European Investment and Consulting Trust, SLU i Balearic Island Investment dur a terme qualsevol classe d'activitat, encara que sigui lícita, havent-se de lliurar els despatxos oportuns per a la anotació d'aquesta prohibició en el Registre Mercantil corresponent.

En la seva resolució, el Tribunal ha considerat provat que l'empresària, entre 2009 i fins a la seva detenció el 2012, estava fent dos tipus d'operacions fraudulentes.

La primera d'elles consistia a captar inversors privats perquè prestessin diners a persones amb necessitats de liquiditat i que contactaven amb ella a través d'anuncis publicats en diaris espanyols, anglesos i alemanys. Es tractava de préstecs que generaven un alt tipus d'interès per a l'inversor i que es garantien amb hipoteques sobre el bé immoble titularitat de la persona que rebia els diners, essent protocol·litzat el contracte davant un notari.

Per intermediar en aquest contracte l'acusada rebia una comissió que habitualment era del deu per cent de l'import total de l'operació. A més, la processada retenia part dels diners en concepte de dipòsit que es formalitzava davant un notari diferent.

La segona operació, més habitual, era captar clients oferint-los beneficis en concepte d'interessos si decidien invertir els seus diners a través de la mercantil de l'acusada. "Sense informar als clients que es creien inversors que no es realitzarien ni inversions de cap tipus ni operacions financeres que poguessin generar els alts interessos que oferien", han destacat les magistrades.

Segons la sentència, aquests clients "tampoc coneixien que les retribucions dineràries que entregaven s'efectuaven amb els ingressos que rebien dels nous clients, creant així una estructura defraudatòria piramidal".

La Sala ha assenyalat que la condemnada, "des d'un inici, no tenia la intenció de pagar els interessos ni retornar els diners". El Tribunal així ho ha apreciat "posat que les societats careixien de activitat negocial susceptible de generar els recursos necessaris per a satisfer els alts interessos pactats i retornar el capital entregat".

Segons la resolució, el destí concedit als diners que rebia la condemnada, en part, anava destinat al pagament d'interessos amb la finalitat d'atraure per a si noves inversions del mateix o diferent client i, en part, "se'l va apropiar per mantenir l'elevat nivell de vida del qual gaudia".

En definitiva, les magistrades han ressaltat que "l'acusada sabia, des de l'inici, que no compliria el pactat, posat que, l'absència d'una activitat empresarial real impedia a les societats la generació de recursos propis amb els quals atendre els pagaments compromesos que dependien, exclusivament, de la captació de nous inversors les aportacions dels quals eren destinades a satisfer els compromisos adquirits amb els primers".

El Tribunal ha tingut en compte el nombre de perjudicats i l'espai temporal en què es reprodueix sistemàticament la conducta, amb especial atenció al fet que "l'acusada continuava amb la captació de nous clients i inversors en el període en què ja es produïen impagaments i, per tant, va persistir en el seu il·lícit procedir a sabiendes que provocaria un important perjudici, i a tal perjudici causat que, sense computar la totalitat dels interessos ordinaris i de demora, supera àmpliament els set milions d'euros".

.