PALMA 17 Jul.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha afirmat que les legalitzacions extraordinàries d'edificis fora d'ordenació en sòl rústic no suposen "ni un pols de ciment més".

Així ho ha dit aquest dijous en declaracions als mitjans de comunicació en finalitzar l'acte en el qual s'ha oficialitzat l'adquisició de cinc finques públiques d'Artà.

La líder autonòmica ha estat qüestionada sobre les dades recollides pel Col·legi Oficial d'Arquitectes de Balears (Coaib) en el seu informe del primer semestre d'aquest 2025, en el qual assenyalen que les legalitzacions en rústic --mesura que contempla la llei de simplificació administrativa i que ha estat recorreguda davant del Tribunal Constitucional-- han impulsat l'activitat constructiva.

"S'han de valorar moltes coses del que va dir el Col·legi d'Arquitectes. Van dir que no es pot créixer indiscriminadament en rústic, i des del Govern estem completament d'acord", ha subratllat Prohens, qui ha recordat que les "grans lleis de protecció del rústic i del paratge natural" van sorgir d'Executius liderats pel PP.

Al seu parer, l'increment de l'activitat constructiva en rústic es circumscriu únicament al procés de legalització extraordinària d'aquells edificis fora d'ordenació la il·legalitat dels quals ja ha prescrit i, per tant, no poden ser enderrocats.

"No suposa creixement, ni un pols de ciment més, ni una piscina, ni un porxo", ha subratllat la presidenta regional, qui ha incidit que per acollir-se a aquesta possibilitat s'exigeix als propietaris que portin a terme mesures "molt contundents" dirigides a fomentar les energies renovables o preservar el paisatge.

No obstant això, Prohens ha defensat la possibilitat de construir en les àrees de transició, cosa que la recentment aprovada llei per a l'obtenció de sòl permet dur a terme fins i tot abans d'haver exhaurit les zones catalogades com urbanitzables.

"Les àrees de transició no són sòl rústic com a tal. Si fossin rústic no es dirien àrees de transició, seria rústic, ANEI, ARIP o qualsevol de les figures de protecció. Si existeixen les àrees de transició és perquè algú ha pensat que les ciutats han de créixer cap a aquestes àrees", ha justificat.

En el cas de Palma, ha insistit, aquestes van ser "pintades i triades" per l'anterior equip de govern municipal del PSOE i MÉS i van quedar plasmades en l'ordenació urbanística que van aprovar a finals de la passada legislatura.

"No hi ha més flexibilitat per construir en rústic, tot el contrari. Aquestes àrees de transició venen no com estaven fins ara, sinó amb característiques molt concretes: habitatges amb algun règim de protecció i per a gent d'aquí. No és construir perquè vingui més gent i continuar engreixant el problema enorme del creixement demogràfic, sinó per la gent que ja viu aquí però que no pot accedir a un habitatge en condicions de dignitat i a un preu assequible", ha reivindicat.

La presidenta del Govern, fent referència a altres de les dades recollides pel Coaib en el seu informe, ha celebrat que s'hagi frenat la construcció de les vivendes unifamiliars "de luxe", "una constant la legislatura passada", i s'hagi reactivat la de plurifamiliars.