El fiscal i l'acusació popular demanaven per als quatre penes de presó i inhabilitació temporal de tinença d'animals

PALMA, 17 d'abril

La magistrada del Jutjat de Penal número 1 de Palma ha absolt a quatre persones inicialment acusades de maltractament animal per mutilacions a diversos gossos i galls en una finca de Son Ferriol, a Palma.

Segons la sentència a la qual ha tingut accés Europa Press, els fets es remunten al 19 de novembre del 2021, quan agents del Seprona van tenir coneixement d'una possible activitat de cria, comercialització i venda il·legal de gossos i galls de baralla a l'interior d'una finca.

D'acord amb les fotografies aportades pels agents, es podia observar l'existència de tres zones a la finca i, en les dues primeres, hi havia la presumpció de la existència d'una cria de gossos en aparents males condicions higièniques-sanitàries. La tercera albergava gàbies anomenades 'galletes' amb galls al seu interior i altres gàbies més petites. Tampoc es descartava la existència de cadells o una possible cria.

Davant d'això, es va sol·licitar entrada i registre a la finca, que es va dur a terme el 25 de novembre del 2021. A l'interior es van trobar 56 gossos adults i cadells de les races american bully, xihuahua i bulldog francès; 39 pitbulls i altres 16 xihuahuas, a més d'un centenar de galls de baralla tancats en gàbies individuals, una yegua, un poni, un porc vietnamita i coloms.

Del total, a un dels acusats se li van intervenir sis gossos de la seva propietat amb les orelles tallades; a un altre, quatre gossos de la seva propietat amb orellotes i cues tallades, i a un altre acusat se li van intervenir dos gossos joves amb orellotes i cues tallades.

Aquests animals, segons cita la sentència, havien sofert un menoscabament en la seva integritat física a causa de les mutilacions, les quals no estaven amparades per cap certificat veterinari i per causa de necessitat, a més d'estar prohibides en la llei de protecció dels animals.

A un altre dels processats, a més, se li van intervenir 50 galls de la seva propietat. La majoria d'ells presentava amputacions de cresta i barbeta, a un li mancava l'ull esquerre i dos dels exemplars presentaven lesions compatibles amb baralles. Tampoc aquestes mutilacions estaven amparades en cap certificat.

Els animals confiscats van ser dipositats en les instal·lacions de la Fundació Natura Parc.

Malgrat tot, la sentència assenyala que no s'ha acreditat que les mutilacions descrites haguessin estat realitzades pels acusats o per tercers amb el seu coneixement o consentiment.

Durant el judici, tots els acusats, que van reconèixer la titularitat dels animals intervenits, van negar haver practicat les mutilacions i també haver autoritzat altres a fer-ho.

També van negar que es dediquessin a comercialitzar-los. De fet, tres dels processats --els dels gossos-- van dir --cadascun-- que només havien tingut una camada i que els cadells que van criar no tenien mutilacions.

Per la seva banda, l'altre acusat va explicar que tenia els galls de baralla com a afició, que els va anar comprant a poc a poc ja mutilats, que els enviava a Jerez de la Frontera per a exhibicions i que no comercialitzava amb ells.

A més, va dir que els que ell havia criat tenien cresta i que pertanyia a la Federació andalusa de defensors del gall combatiu espanyol, de la qual va aportar el carnet.

Per la seva banda, un veterinari, en qualitat de testimoni, va explicar al tribunal que els acusats eren clients des de 2006 i que mai havia dut a terme per encàrrec d'ells la mutilació de orelles o cua als gossos.

Un altre declarant va explicar que els gossos que tenien les orelles tallades van ser comprats així i que alguns dels gossos neixen sense cua. I en el mateix sentit es van expressar altres testimonis, en aquest cas familiars i propers dels acusats, negant les mutilacions.

Per la seva banda, agents de la Guàrdia Civil, que sí van afirmar que els gossos estaven en males condicions, també van dir que no van trobar instrumental a la finca per dur a terme mutilacions i que els animals mutilats eren els de edat adulta.

En relació als galls, un dels agents va dir que en determinades comunitats autònomes està permès l'"encara" i les exhibicions.

De la seva banda, una treballadora de Natura Parc va ratificar un informe en el qual es conclouia que no es podia determinar si les femelles havien estat sobreexplotades, i que en els gossos mutilats per tallades de orelles i cua no s'havia detectat afectació auditiva ni motora.

També testimonis de la Conselleria d'Agricultura van ratificar un informe, en les quals consideracions es destacava que les irregularitats apreciades i constatades eren merament constitutives d'infraccions administratives. Van afegir, a preguntes de la defensa, que havien participat en el registre de la finca i que no van trobar instrumental per a mutilacions.

En el mateix sentit, l'expert veterinari va dir haver acudit al registre i no trobar evidències que els acusats haguessin pogut practicar-les, sinó només antisèptics i antibiòtics que es podrien usar per curar ferides.

A la vista de l'exposat, la jutgessa conclou que no han quedat acreditats els fets en els quals es sosté l'acusació. En relació a les mutilacions dels gossos, refereix que no es pot demostrar que cap dels acusats les portés a terme ni que un tercer les fes per ells.

Quant als galls, la magistrada considera que tampoc queda en absolut acreditat que les mutilacions les portés a terme el seu propietari.

Per consegüent, procedeix a la lliure absolució dels quatre acusats, per als quals la Fiscalia demanava, a cadascun, 11 mesos de presó per delictes de maltractament greu i inhabilitació per a la tinença d'animals durant tres anys.

De la seva banda, l'acusació popular, exercida per l'Associació balear d'Advocats per la defensa dels animals, va veure en els fets tres delictes continuats --un referit als gossos, un altre als galls, i un altre al poni i al porc vietnamita-- de maltractament animal, i demanava per a cadascun dels processats un any de presó i tres d'inhabilitació per a la tinença d'animals.

Contra la resolució absolutòria hi cabra recurs que haurà de ser presentat davant el Jutjat.