PALMA 7 Agost.

La sala de lo Contencioso de l'Audiència Nacional ha confirmat la denegació de la condició de refugiat i la protecció internacional a un home que va fugir d'Algèria a Eivissa assegurant que estava sent perseguit per una banda criminal que li havia prestat diners per a un negoci i amb la qual havia contraigut una deute que no havia satisfet.

El demandant assegurava que l'estat algerià li havia requisat els vaixells i, al no pagar el deute amb la banda, va ser apunyalat i perseguit. La seva família va haver de marxar a França i ell va fugir per mar a Eivissa.

El home va presentar el recurs contenciós-administratiu contra la resolució de la directora general de Política Interior que al febrer de 2022 ja va denegar la sol·licitud de protecció internacional.

La primera resolució ja assenyalava que no hi havia indicis d'una persecució per motius de raça, religió, nacionalitat, opinions polítiques, pertinença a determinat grup social, de gènere, orientació sexual o d'identitat sexual. Tampoc, se justificaven problemes de salut derivats d'una apunyalada rebuda ni raons d'oposició a la prestació del servei militar, que l'home hauria exposat.

En la sentència, l'Audiència Nacional admet la dificultat que suposa acreditar extrems relatius a una persecució real i efectiva contra una persona que surt del seu país per motius de persecució, assetjament o violència i que "no sol estar en condicions d'obtenir els mitjans probatoris que acreditin de manera directa tals conductes". Aquest extrem porta a acceptar proves semiplenes o indicials.

Però, en aquest cas l'Audiència assenyala que "no hi ha indicis de la persecució que s'al·lega ni d'inactivitat de l'estat algerià en la repressió de les amenaces de mort i agressió de les quals suposadament hauria estat víctima el demandant".

A més, la sentència apunta que la sol·licitud d'asil es fa quan es troba internat al CIE de Barcelona, un cop s'ha acordat la seva devolució al país d'origen per entrada il·legal a Espanya per via marítima.

"El relat de fets és extremadament confús, perquè no s'explica els motius pels quals Algèria li hauria requisat les embarcacions adquirides amb els diners prestats. Tampoc explica per què no va presentar denúncia per l'agressió soferta. Es barregen diversos motius per demanar asil, ja que diu el sol·licitant que tem represàlies per negar-se a prestar el servei militar, però no s'aporta indicis sobre crides a files o mesures acordades per la seva insubmissió que siguin degradants per a la persona", insisteix la sentència de l'AN.

En conclusió, per a l'Audiència Nacional, que imposa el pagament de les despeses al demandant, no es concreta cap situació de vulnerabilitat que afecti el demandant en cas de retornar al seu país d'origen.