El Congrés aprova la reforma de la Constitució perquè Formentera tingui un senador propi. El Congrés aprova la reforma de la Constitució perquè Formentera tingui un senador propi.

MADRID 26 Mar.

El Congrés ha aprovat aquest dijous la reforma de la Constitució Espanyola impulsada pel Parlament de les Illes Balears que modifica l'article 69.3 perquè l'illa de Formentera disposi d'un senador propi i es desvinculi del 'tàndem' electoral que conforma actualment amb Eivissa.

Només Vox ha votat en contra d'aquesta reforma constitucional sobre Formentera, el qual text passarà ara al Senat per aprovar-se definitivament i ser publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). UPN i quatre diputats d'ERC s'han abstingut, tot i que els republicans han aclarit a Europa Press que es tracta d'un error.

L'aprovació definitiva del PP s'ha desbloquejat després que el PSOE hagi permès aprovar una esmena a aquesta reforma constitucional perquè la Constitució mantingui la denominació Eivissa en castellà i no la d'Eivissa que va proposar el Parlament balear.

En qualsevol cas, el Parlament de les Illes Balears ha intentat aprovar en les Corts Generals aquesta reforma constitucional altres tres legislatures de manera infructuosa, tot i que ara el Congrés ha accelerat i l'ha aprovat en només un mes.

En l'actualitat, Formentera i Eivissa comparteixen circumscripció electoral conjunta per a les eleccions al Senat, un càrrec que en aquesta legislatura l'ocupa Juanjo Ferrer, que es va presentar a les passades eleccions amb la candidatura conjunta de PSOE, Suma, EUIB i Ara Eivissa.

La proposta del Parlament de les Illes Balears, que finalment s'ha aprovat, era que l'apartat 3 de l'article 69 de la Constitució Espanyola inclogués en el seu redactat que correspondrà un senador a les següents illes: Eivissa, Formentera, Menorca, Fuerteventura, La Gomera, El Hierro, Lanzarote i La Palma.

També inclouen una disposició addicional única perquè l'eficàcia de la creació de la circumscripció electoral al Senat per l'illa de Formentera "quedarà demorada" fins a les properes eleccions al Senat, un cop hagi entrat en vigor aquesta reforma de la Constitució Espanyola.

En l'exposició de motius, el Parlament balear defensa que aquesta reforma de la Constitució intenta que "quedin reconegudes" de manera efectiva en el Senat "les singularitats territorials, geogràfiques i existencials del conjunt dels territoris que conformen Espanya, en tota la seva pluralitat i diversitat constitutiva".

A més, posa de manifest el protagonisme de les illes perquè una decisió com aquesta "sigui considerada una bona reforma constitucional", sentida "com pròpia i estimada, dins del propi arxipèlag balear (en plena igualtat amb el canari) i, per extensió, en el conjunt d'Espanya".

Com sol succeir quan es planteja una reforma constitucional, alguns grups havien aprofitat per presentar esmenes sobre altres qüestions, tot i que el Congrés ha volgut centrar aquesta iniciativa en el tema de Formentera.

En aquest context, la Mesa del Congrés va vetar la tramitació de l'esmena que va presentar Unió del Poble Navarrès (UPN) perquè no guardava relació amb l'objecte d'aquesta proposició de llei. Els regionalistes navarresos plantejaven derogar la disposició transitòria quarta de la Carta Magna, que regula el procediment específic per a la possible incorporació de Navarra al règim autonòmic del País Basc.

El mateix criteri s'aplicava amb les onze esmenes que va presentar el PNV a aquesta reforma puntual de la Constitució i que pretenien modificacions de calat per, entre altres coses, modificar l'article 2 de la unitat d'Espanya, reconèixer l'autodeterminació, limitar la inviolabilitat del Rei i derogar l'article 155 que permet al Govern intervenir les comunitats autònomes.