El Govern finançarà amb almenys cinc milions d'euros nous projectes agroalimentaris després del tancament d'Agama.

PALMA, 24 Març.

El Govern destinarà almenys cinc milions d'euros per finançar nous projectes estratègics en el sector agroalimentari després del tancament de Agama, la principal empresa làctia de Mallorca.

Ho ha anunciat el conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, durant la seva compareixença al ple del Parlament d'aquest dimarts per donar compte de les actuacions realitzades pel Govern després de la cessació de l'activitat de l'empresa làctia mallorquina.

Aquesta inversió d'un mínim de cinc milions d'euros, ha explicat, s'emmarca en una estratègia de transformació del model productiu i de reforç de la competitivitat del sector primari i es finançarà mitjançant fons de l'impost de turisme sostenible (ITS).

Aquesta partida, ha incidit, res té a veure amb les mesures que el Govern té previst adoptar per ajudar al sector a fer front a les circumstàncies econòmiques derivades de la guerra a l'Iran i del context de conflicte bèl·lic internacional. "Parlem de polítiques de fons, pensades per reforçar el sector a mitjà i llarg termini", ha subratllat.

Simonet ha reivindicat que aquesta finançament va en la línia d'altres mesures adoptades pel seu departament al llarg de la legislatura, com la línia específica per a projectes estratègics que des del 2023 ha permès impulsar inversions com una central de processament i valorització de la garrofa o un centre de recepció i processament de carn a Manacor.

En el 2024 es van fer altres inversions milionàries en el sector de la patata, un forn de farines, una línia de cítrics a Sóller, una fàbrica de pebrot vermell 'tap de cortí' o una nova almàssera.

Aquesta tendència, ha destacat, s'ha intensificat aquest any amb una convocatòria que ha registrat un rècord de 42 projectes i una inversió global de 17,5 milions d'euros, amb iniciatives com un forn comunitari ecològic, una nova fàbrica de productes làctics o projectes vinculats a cereals i transformació.

En paral·lel, ha anunciat una sublínia específica de 2,25 milions d'euros per al sector làctic, orientada a impulsar la transformació dins de les pròpies explotacions.

La primera part de la seva intervenció l'ha dedicat exclusivament a fer un repàs de la situació que ha derivat en el tancament d'Agama, l'objecte de la seva compareixença, que havia estat sol·licitada pel PSIB.

Simonet ha recordat que el canvi de model a l'empresa es va iniciar amb el pas d'un projecte amb "arrelament local", sota el grup Bordoy, a la seva integració en la multinacional Damm, "amb interessos globals" i el que va suposar una "progressiva pèrdua de control i vinculació amb el territori".

En els darrers anys s'ha produït una reducció significativa del nombre de ramaders proveïdors, la deslocalització de part de la producció i canvis en l'estratègia comercial que han limitat la capacitat de creixement del sector, ha lamentat.

"S'ha passat d'incentivar la producció a limitar-la per decisions de mercat que no tenien en compte la realitat del territori", ha explicat.

El conseller ha defensat que el seu departament ha mantingut diverses reunions amb ramaders i treballadors, ha controlat dels contractes làctics i ha realitzat una recerca activa d'alternatives, entre les quals figurava la possibilitat d'un projecte amb participació pública i capital privat que finalment no ha prosperat.

Especialment crític ha estat amb el paper de Damm, a qui ha retret que abandonessin el seu compromís amb els productors locals, deslocalitzessin l'activitat d'Agama i tinguessin una "política erràtica" de preus.

"No han jugat net i no han estat clars, han tingut un doble joc amb els productors, els distribuïdors i els ramaders, a qui no han respectat ni estan respectant en trencar els seus compromisos", ha assenyalat.

Simonet ha explicat que la ruptura de compromisos adquirits i determinades decisions comercials han agreujat la situació, han generat incertesa i han dificultat la continuïtat del model. En aquest context, ha reiterat que el Govern reclamarà la devolució d'una ajuda milionària i anul·larà la declaració de projecte estratègic.

Davant aquest escenari, el conseller ha defensat que la situació d'Agama marca el final d'un model, però no del sector. "El sector làctic continua. I continua amb més força si avancem cap a models en què els productors tinguin major control sobre la transformació i la comercialització", ha conclòs.

L'esquerra en ple ha criticat no només el tancament de l'empresa làctia, sinó també el paper que ha mantingut el Govern al llarg del procés.

El socialista Marc Pons, per exemple, ha acusat a Simonet de prendre decisions "sense pensar en l'interès del conjunt del sector primari", sinó en empreses concretes, i ha considerat que s'ha "posat de costat" després de l'anunci de la cessació de l'activitat d'Agama.

Ferran Rosa (MÉS per Mallorca) ha ironitzat amb les crítiques del conseller a Damm. "Ha descobert que és el capitalisme, que les multinacionals només busquen fins a l'últim cèntim i són depredadores del territori i dels drets laborals", ha dit.

No obstant això, el diputat ecosoberanista ha considerat que, amb el seu discurs, el Govern pretén donar a entendre que "la culpa és d'un tercer i que ells no han de fer res", cosa que ha rebutjat.

El diputat per Unides Podem, José María García, ha sostingut que el tancament de d'Agama és resultat "d'una nefasta gestió de la multinacional i d'una manca de gestió per part de la Conselleria".

El portaveu del PP, Sebastià Sagreras, ha recriminat a l'esquerra que hagin apostat pel "soroll polític i la desunió" davant una situació com la derivada de la fi de l'activitat d'una empresa emblemàtica del sector primari mallorquí.

El grup parlamentari de Vox ha estat l'únic que no ha intervingut, ja que cap dels seus cinc diputats es trobava a la sala de plens quan els ha arribat el torn de paraula.