PALMA, 4 de desembre.

La sequera i les altes temperatures d'aquest 2023 han provocat un descens en el nombre de larves de ferreret (Alytes muletensis), segons ha explicat en nota de premsa la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació que, a través del Servei de Protecció d'Especies de la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal, ha dut a terme el cens anual de la població larvaria d'aquesta espècie.

Detalladament, el resultat del recompte ha estat de 17.283 larves, una xifra baixa si es compara amb les dades dels últims anys i que atura la tendència a l'alça que tenia l'espècie.

Aquest descens es deu a les condicions climàtiques d'aquest 2023, amb poques precipitacions i temperatures molt altes, fet que ha provocat una acceleració en la metamorfosi de les larves en les poblacions ubicades en els llocs més calorosos. Fins i tot, a causa de la manca de pluges, algunes zones de cria s'han trobat completament seques en el moment de fer el recompte.

A tot això, cal afegir també els efectes del temporal Juliette del passat mes de febrer, que va fer que es van arrossegar branques, fulles i altres materials cap als punts baixos dels torrents. Això ha fet que en alguns punts de cria l'aigua fos molt turba i no permetés visualitzar les larves correctament.

Segons la Conselleria, el descens observat no es relaciona amb una major presència de serps d'aigua (Natrix maura), depredadors constatats de l'espècie. A més, un punt favorable a destacar ha estat la recuperació d'una població que es considerava extingida i en la qual durant una visita de seguiment es van detectar 475 larves.

Des del Govern han recordat que els recomptes de les larves se fan en cada una de les localitats de reproducció conegudes (Serra de Tramuntana i Parc Natural de Llevant), amb l'objectiu de conèixer les tendències poblacionals de l'espècie.

El seguiment es porta a terme en basses de torrents i poues en els mesos de juny i juliol, època en la qual hi ha més larves. Actualment, el ferreret és present en 37 localitats, 23 de les quals són creades, suposant aproximadament una quarta part de la població total.

El cens anual de ferrerets està dirigit i coordinat pel Servei de Protecció d'Especies. A més, compta amb la participació dels Agents de Medi Ambient, de l'Institut Balear de la Natura (Ibanat), del Consorci per a la Recuperació de la Fauna de les Balears (Cofib) i del professor del departament de Biologia i membre del Grup de Recerca d'Ecologia Interdisciplinària de la Universitat de les Illes Balears (UIB), el doctor Samuel Piña.

El ferreret és una espècie endèmica catalogada en perill d'extinció que, de manera natural, només viu en les basses dels torrents de la Serra de Tramuntana.

Es va descobrir com a fòssil el 1977 i es va redescobrir viu el 1980. Des de llavors, el Govern i diferents entitats de conservació han dut a terme actuacions en favor de l'espècie, que inclouen, entre d'altres, l'elaboració i aplicació de plans de recuperació, la cria en captivitat, la creació de noves poblacions, el control de predadors i la protecció i restauració d'hàbitats.

Actualment, el ferreret forma part del Pla de recuperació i conservació d'amfibis i rèptils amenaçats de les Balears (Pla Boscà).